Aquest bloc dóna suport als presos polítics antifeixistes i anticapitalistes. Per l'Amnistia Total Sense Condicions i contra el terrorisme d'estat.

30 de gen. 2010

El doble tracte dels serveis socials a Catalunya


Luis Prieto.-D'una banda tenim que l'administració, DGAIA, és molt rigorosa i injusta amb els adoptants, i molt poc amb les fundacions que gestionen els centres de protecció i centres de discapacitats psíquics.

Tant Save The Children, com altres associacions destaquen que en els antics orfenats, 4 de cada 5 nens no són orfes. Per tant, és molt millor ajudar a les famílies en origen i retornar aquests nens amb els seus pares biològics. En cas que hi hagi negligència o incapacitat l'adopció, o l'acolliment simple és la millor opció.

A l'administració li costa entre 4.000 euros i 15.000 euros tenir un menor desemparat en un centre. D'altra banda, en aquestes fundacions els educadors són mileuristes, i els directors no tenen la mínima noció de dret del menor ni de l'àmbit legal en què es mouen. Ni falta que els fa: la consellera Capdevila abraça totes aquestes fundacions sense ànim de lucre, que cada vegada van tenint més patrimoni.

I després ve l'informe d'Amnistia Internacional, i les vexacions, maltractaments i tortures als centres. En un centre de menors el maltractament i la tortura (n'hi ha per reglament, com a Mas Garriga de la Fundació Resilis), és el dia a dia. A Mas Garriga, resulta que durant 6 anys es va fer un reglament que avalava la tortura. Tancaments de menors en cel de 2 m3 com a mesura educativa ....

I no passa res. Fixeu-vos si l'administració fa mal la seva comesa, que en 6 anys de Mas Garriga no es va fer ni una investigació d'ofici; només per menors que denuncien o professionals. I en aquest cas s'aplica l'ecologia mínima.
Però venir al centre a veure el gerent, passejar envoltada de flors (recent posades), per això sí que va la senyora Capdevila. El Sr Xavier Soley és més diligent, tot i que ha de portar la màscara posada davant de tanta barbàrie.
En resum, tenim el sistema de protecció de menors al mateix nivell que Tanzània. Amb més recursos i diners, evidentment, que s'unten a fundacions, i el doble tracte és evident: un pare no pot bufetejar a un nen al carrer, però en un centre de protecció de menors se li pot tancar 2 setmanes, i tot el món mira a una altra banda.
O com a Francesc, a causa de la seva separació no se li explora com a figura apta per a l'acolliment simple o adopció. L'administració una vegada ha pres una decisió no la canvia.

Però bufen vents de canvi. No tinc cap dubte que en sis o set anys, potser menys, els que maquillen la incompetència seran cessats i alguns hauran de passar pels centres de justícia. És qüestió de paciència i de denúncia social.
L'arruga de la transparència és bella, en comptes de maquillar un sistema deficient el que s'ha de fer és començar a investigar: creant un grup d'inspectors, i també mirar-se al mirall i veure al monstre que un s'ha convertit per la regla del pragmatisme i el realisme polític.

 Com deia Joseph Conrad "totes les ambicions són legítimes menys les que es construeixen sobre la misèria de la humanitat". L'interès del menor no està ben defensat, si l'interès de les fundacions gestionades per gerents que semblen més aviat figures de l'hampa i directors desconeixedors del marc legal, i la incompetència en educació fa que es tendeixi a utilitzar la violència.
 Així es fa en 4 centres a Catalunya segons Amnistia, i al centre Mas Garriga de Fundació Resilis, com apunten les declaracions d'un dels menors i les investigacions de Fiscalia.

Luis Prieto 27 desembre 2009