Aquest bloc dóna suport als presos polítics antifeixistes i anticapitalistes. Per l'Amnistia Total Sense Condicions i contra el terrorisme d'estat.

26 de febr. 2010

Carta de Rodrigo Llança (4-F)

Us escric des d'un lloc que mai hagué d'existir o ser creat, des d'un limb artificial sustentat per homes que s'omplin la boca de paraules com rehabilitació, justícia i democràcia... aquí aquestes paraules perden tot sentit i gairebé mai són esmentades, aquí aquestes falsedats no es nomenen i són substituïdes pel que veiem, pel que ens envolta i solament observem el càstig, la humiliació i la submissió amenaçant-nos amb els seus murs de formigó i barrots d'acer que intenten justificar un sistema que castiga al més "feble" en nom d'una pau imposada i una falsa convivència, un sistema que pretén amagar els seus propis errors tancant als homes i dones que són víctimes d'aquests, homes i dones que són despullats de la seva llibertat per un supòsit ben comú que mai s'assolirà d'aquesta manera, un supòsit ben comú que mai veurem. 

No pretendré descriure-us el que amaguen aquests murs doncs tots ho sabem dintre de nosaltres, sé que la presó em marcarà la resta de la meva vida, ja ho va fer la primera vegada que vaig posar peu en ella, m'ha fet canviar molts aspectes del meu ésser, però mai m'ha fet flaquejar o ha assolit, ni assolirà doblegar el meu esperit, és més, ha enfortit les meves ganes de seguir lluitant pels meus principis, per canviar aquest sistema podrit on som jutjats i castigats pel nero fet de tenir ideals i no deixar-nos avasallar i m'ha reafirmat que hi ha coses per les quals val la pena lluitar, doncs la lluita i dignitat d'un(a) sol home o dona és molt més fort que totes les lleis i els seus murs. 

Una cosa és clara: els homes i dones no som iguals davant la llei, com anem a ser-lo si els encarregats d'administrar justícia se senten superiors a la resta? Quan la falsa declaració d'un policia val més que les proves i declaracions del ciutadà del carrer? Culpable fins que es demostri el contrari, en el meu cas i el dels meus desafortunats companys, culpables i responsables fins i tot demostrada la nostra innocència fins a quan aquestes farses i muntatges? fins a quan ésser les fitxes d'un joc en el qual mai vam voler jugar?... un joc amañado des d'un començament per a profit i satisfacció dels sádicos que exerceixen el poder Quants home i dones es trobaran en una situació semblant o pitjor que la nostra? Quants d'ells lluitadors anònims, herois sense la sort que jo he tingut de tenir-vos fora encoratjant-me a seguir lluitant per una mica més just? Per a els va la meva lluita i tan solament espero ser prou humil per a ser la seva veu. Per a ells el nostre amor, només equiparable a l'odi que assec pels quals ens han allunyat del vostre costat. 

Des d'aquí us dic que no permetré que ofeguin els meus crits amb ciment, no deixaré que em llevin la il·lusió de somiar, ni les ganes de riure, ni el sentir-me viu. No assoliran fer callar la nostra veritat amb mentides, ni fer-nos retrocedir en els nostres desitjos i voluntats. 

Em podran tancar, però mai assoliran encadenar el meu esperit, podran segrestar-me però no veure'm de genolls i podran allunyar-me del vostre costat, però mai han aconseguit que m'asseu solament, perquè sé que facin el que facin, d'una o altra forma, sempre estarem junts lluitant per la veritat, per la llibertat, una vegada i una altra a pesar dels cops i els obstacles, doncs aquesta és l'única forma en la qual sé viure la meva vida, l'única manera digna de viure-la. 

Des de les entranyes de la bèstia 
El vostre amic, germà i company 
Rodrigo Lanza