Aquest bloc dóna suport als presos polítics antifeixistes i anticapitalistes. Per l'Amnistia Total Sense Condicions i contra el terrorisme d'estat.

25 de febr. 2010

Nova agressió en el Metro de Barcelona

Després de més d'una setmana hospitalitzat en La Vall D'Hebron, a l'espera de l'operació que retorni el seu genoll esquerre a la seva posició "natural", Raúl (el baix i vocalista de la banda punk La Purria) ens explica com va ser brutalment agredit per un "segurata" en el metro de Barcelona. Per desgràcia, el de Raúl no és un cas aïllat i últimament succeïx amb bastant assiduïtat en la ciutat Condal.

"....diumenge passat 14 de febrer al matí, viatjant en la línia vermella del metro de Barcelona, se'ns van acostar una parella de guàrdies de seguretat increpant-nos per estar bevent en ampolles dintre del vagó. Així que guardem, tal com ens van demanar, totes les ampolles, llevat de una que, al no tenir tap, es vessaria. Aquí va començar el que semblava una xerrada amistosa sobre el treball en el metre amb ells. Un dels dos guàrdies va començar a mirar-me fixament i a posar-se visiblement nerviós (estava tremolant) i dirigint-se al meu, que encara no havia estat partícip en la conversa, i de molt dolentes maneres, em va dir: "perquè si jo vull et baixes". AL que jo vaig contestar: "tranquil, que t'estàs posant molt nerviós". AL que ell, molt visiblement alterat, va respondre: "jo si vull em dónes el DNI". Jo li vaig tornar a contestar que, si volia, podia demanar-me la documentació, però que jo no tenia cap obligació d'ensenyar-se-la, doncs no pertanyia a cap cos de seguretat de l'estat. De forma agressiva em va respondre: "doncs ara em dónes el carnet". Li vaig demanar que es tranquil·litzés i, aprofitant que el tren estava estacionat en la desocupada de Urguell, ens baixem per a evitar problemes. Però lluny d'aconseguir-lo, doncs també ell va baixar del vagó i ens va seguir, amb les esposes com un puny americà i la porra en l'altra mà. Estant jo apunto d'arribar al carrer em vaig girar i vaig veure com, el vigilant en qüestió, té la porra aixecada sobre el seu cap i està a punt de copejar a uns amics. Agilmente m'aproximo a ell arravassant-li l'arma amb el qual atacava i surto corrent al carrer, on estic lluny del seu abast. Tal com ell arriba i sense intervenir paraula, intenta donar-me un cop de puny que assoleixo evitar. No així la posterior puntada, que copeja el meu genoll, sabent que copejant aquí la trencaria... 

Sembla ser que una testimoni presencial és qui truca als mossos. A l'arribar aquests, el meu agressor desapareix per les escales. Ignorant les meves queixes, la policia m'obliga a aixecar-me per a procedir a un escorcoll, però al veure el genoll desisteix". 

Font: http://www.lahaine.org/