Aquest bloc dóna suport als presos polítics antifeixistes i anticapitalistes. Per l'Amnistia Total Sense Condicions i contra el terrorisme d'estat.

3 de març 2010

3 DE MARÇ: SINÒNIM D'IMPUNITAT

Andoni Txasko

Han passat 34 anys des que el règim feixista imperant en aquell moment trunqués, amb l'ajut de les armes, un moviment il·lusionant que a més d'unes condicions dignes de treball, lluitava i havia dipositat les seves esperances a assolir un nou espai de democràcia i llibertat. El 3 de març de 1976 la Policia Armada Espanyola, pistola i metralleta en mà, va assassinar a Gasteiz a 5 treballadors i va ferir a més d'un centenar de diversa gravetat. En una criminal actuació, i després de gasear l'església de San Francisco del barri de Zaramaga, va procedir a dissoldre a tirs una pacífica assemblea d'obrers que reclamaven una millor situació laboral i la volta de les llibertats i la normalitat democràtica, la qual, el dictador Francisco Franco havia trencat 40 anys abans liderant un cop militar contra la legitimitat d'un govern republicà, lliure i democràticament votat i establert. Un cop militar que va propiciar la implantació d'una feroç i brutal dictadura que va reprimir i va eliminar de manera sistemàtica, a totes aquelles persones que per les seves idees, cultura, idioma, o condició diversa, suposessin un perill i una amenaça contra els principis que van implantar en el seu denominat "Glorioso Movimiento Nacional". 

Mort Franco el 20 de novembre de 1975, la dictadura no va morir amb ell. A fi de mantenir i perpetuar en el temps el règim implantat, el dictador i el seu sèquit s'havien preocupat de deixar-lo tot "lligat i bé lligat" per a quan abandonés aquest món. En aquesta expressió de "lligat i ben lligat" no cabia cap possibilitat ni expectativa d'obertura o de canvi. Per contra, sí estava contemplada la manera d'actuar contra tot el que representés una amenaça per a la seva perpetuació. 

El succeït el 3 de març de 1976 s'emmarca precisament en el perill que suposava per als hereus del règim, permetre la perllongament de la mobilització obrera iniciada a Gasteiz. No estaven disposats a tolerar l'exemple a seguir que podia suposar en altres llocs la lluita de Gasteiz. I van actuar igual que ho van fer en el 36, amb les armes. La seva tan estudiada i planificada estratègia per a mantenir els pilars del règim implantat, no podia dependre d'uns quants obrers, que, plens de dignitat i ansiosos de llibertat, pretenien la ruptura amb un terrible i infaust passat, per a crear i forjar un futur nou i prometedor. 

Avui en dia, 34 anys després, els familiars dels treballadors assassinats, i els afectats d'aquella actuació criminal, reconeguda per la pròpia policia com una "massacre", seguim reclamant Veritat, Justícia i Reparació, al mateix temps que els responsables, tant materials, com inductores dels fets continuen en la més completa impunitat. Uns successos que l'Estat Espanyol encobreix i es nega a jutjar, sota arguments de la prescripció dels delictes pel temps transcorregut i a l'aplicació de la llei d'Amnistia del 77, cal afegir que els delictes de Genocidi i els Crims contra la Humanitat, ni prescriuen ni són amnistiables. En aquest sentit, són cada vegada més nombroses les veus que cataloguen les actuacions assassines del franquisme com Genocidi i Crims contra la Humanitat. Així ho entén per exemple, Amnistia Internacional en el seu Informe del 18 de Juliol de 2005 ó el propi Consell d'Europa en la seva Declaració del mes de Març de 2006, a més de nombroses persones representatives i molt qualificades que treballen en l'àmbit de la justícia i en el tractament i l'aplicació dels drets humans als afectats per actes de repressió. 

No cal dir, que nosaltres, víctimes d'una actuació terrorista impulsada des d'un govern que 100 dies abans presidia Franco, anem a impulsar i promoure les iniciatives que siguin necessàries per a poder plantejar amb garanties, accions judicials en demanda de justícia. És necessari jutjar al franquisme, i en aquesta tasca és fonamental que tots els represaliats i els seus familiars ens comprometem en la presentació a nivell individual o col·lectiu de les corresponents demandes judicials, per al que, la nostra associació, integrada en la coordinadora Lau Haizetara Gogoan, posa a la disposició dels interessats, els canals necessaris perquè aquestes demandes puguin realitzar-se amb coherència i unes mínimes garanties jurídiques i processals. Amb això, i amb el respatller i suport d'una societat cansada d'impunitat i en exigència de justícia, assolirem asseure en la banqueta a un règim genocida i criminal com va anar el liderat pel militar colpista Franco, i en el qual alguns dels seus més fidels partidaris i adeptes, es mantenen, a dia d'avui, ocupant llocs rellevants de poder i fins i tot, algun d'ells presidint de forma honorífica, partits polítics que es diuen democràtics. 

A pesar dels diversos revessos rebuts per la justícia, el nostre esforç va a centrar-se en aquesta direcció i un primer pas per la nostra banda va a ser sol·licitar la revisió de la negativa a ser considerats com a tals, per la llei de Solidaritat amb les Víctimes del Terrorisme. És incongruent i no arribem a a entendre com, d'una banda, se'ns nega l'empara en aquesta llei argumentant que l'actuació el 3 de març de 1976 de la Policia Armada no va ser una actuació terrorista, molt al contrari, es va tractar d'una actuació per a recuperar l'ordre perdut després d'una insurrecció obrera, i per un altre, ens admeten en la llei coneguda com de Memòria, per tractar-se d'uns fets en els quals els treballadors assassinats ho van anar en la lluita per les llibertats i la democràcia. Davant aquesta manifesta i clara contradicció, i més enllà del tracte desigual i discriminatori que suposa ser contemplats en una o altra llei, el Govern Espanyol haurà de pronunciar-se i donar una explicació coherent, o, arribat el cas, seran els Tribunals de Justícia o el propi Comitè de Drets Humans de l'ONU amb seu en Ginebra, en el qual tenim plantejada una demanda pendent de resolució, els quals dictaminin. 

És evident i així queda de manifest, la nul·la voluntat de les autoritats polítiques de l'Estat Espanyol d'esclarir i d'enjudiciar flagrants vulneracions de drets humans com la matança de Gasteiz. Per contra, tracten d'ocultar, de silenciar i de deixar en l'oblit, sense mostrar un sentit i veritable reconeixement, als afectats i afectades per aquells fets. Són incapaços de demanar perdó i assumir la responsabilitat, que com govern els correspon, per l'acció terrorista portada a terme contra el Poble Treballador el 3 de març de 1976 en Gasteiz, emparant amb la seva postura als responsables de la mateixa. 

Contra l'oblit i la impunitat, "Memòria i Justícia". Aquesta és la nostra labor i aquí estem, compartint espai i esforços amb altres col·lectius memorialistas d'Euskal Herria. És essencial i imprescindible transmetre la història sobre la base de relats veraços i ajustats a la realitat i correspon a la comunitat educativa, a través d'unitats didàctiques degudament consensuades i elaborades, la responsabilitat de donar a conèixer en les aules una història que alguns volen negar-nos. És inadmissible que segueixin imperant versions mentideres i tergiversades, que com en el cas del 3 de març, tracten de justificar una actuació des de qualsevol punt de vista injustificable. Si volem construir i forjar un futur sòlid, haurà de sustentar-se en un coneixement exacte del passat, per això, a les noves generacions els devem una història sense buits ni forats negres, amb objectivitat i total transparència i veracitat.