Aquest bloc dóna suport als presos polítics antifeixistes i anticapitalistes. Per l'Amnistia Total Sense Condicions i contra el terrorisme d'estat.

16 de maig 2010

Ciete Calcerrada Fornieles, militant del SRI. Apunts biogràfics d'un comunista, lluitador etern

7 vegades detingut i torturat, 25 anys de presó, 4 balazos de la policia 

Vaig néixer el 9 octubre de 1958 en un barri chabolista al nord de Madrid. Sóc el tercer de set germans, altres tres més van morir. Tota la nostra família depenia llavors del salari del meu pare, escombrariaire municipal i paleta. 

Molts membres de la meva família van ser comunistes o cenetistas que van combatre en l'Exèrcit republicà. Quan va caure Madrid, van sofrir persecucions, presons i exili. El meu avi matern va estar en camps de concentració i presons espanyoles. Un dels meus oncles va ser deportat dels camps de concentració francesos al camp d'extermini nazi de Mauthausen, del que va sortir viu. 

Als 16 anys vaig començar a treballar en el que sortís: de botons, com ajudant d'un representant o comercial, de mosso de descàrrega en els molls de Atocha, de peó en la construcció o soldador en el metall. 

En l'estiu de 1977 em vaig organitzar en el PCE(r), la línia de la qual ja coneixia després de la detenció i empresonament d'un familiar meu per militància en la OMLE. Vaig formar part d'una cèl·lula de barri en Palomeras, Vallecas, integrada per joves treballadors. També impulsava un altra cèl·lula a Entrevías, d'obrers de la construcció, antics militants del PCE, que em doblegaven l'edat. 

La labor política més important que ocupem en aquest temps va ser el desemmascarar, per mitjà de reunions i actes clandestins, les veritables intencions de la maniobra reformista del règim franquista. Especialment actives van ser les campanyes contra el referèndum constitucional i les eleccions generals. També per l'Amnistia i les veritables llibertats polítiques democràtiques o commemoracions de la victòria en les urnes, el 16 de febrer de 1936, del Front Popular. Reivindicàvem així el caràcter popular de la República, per oposició als grups reformistes que, com avui, reivindicaven la república burgesa del 14 d'abril de 1931 .

Per tot aquest treball polític vaig ser detingut al gener i al març de 1979, en aquelles redades massives com represàlies després d'accions dels GRAPO. En una d'elles arribem a ser detingudes fins a 108 persones, només a Madrid, acusats de militar, simpatitzar o col·laborar amb el PCE(r) o amb altres organitzacions democràtiques com el Socors Roig, les Joventuts Antifascistas, la ODEA estudiantil o Pueblo y Cultura. 

La immensa majoria dels detinguts eren posats en llibertat sense passar pel jutge si més no; uns altres si eren empresonats o processats per ''desordres públics" o "propaganda il·legal''. Del que ningú es lliurava era de les salvatges tortures que tenien lloc durant 10 dies en els despatxos de la DGS de la Porta del Sol i que el seu objectivo no era altre que aterrorizar a tots els detinguts perquè abandonessin la lluita i, sobretot, es desvinculessin del PCE(r). Així es forjava la "modèlica i pacífica Transició''. I alguns dels homes que la van fer possible des d'aquelles brigades de torturadors ocupen avui importants llocs en la cúpula policial "democràtica"... 

A l'estar fitxat i amb una causa pendent, el servei militar obligatori ho vaig fer en una companyia de càstig, en el Goloso, Madrid. Allí tots els oficials i comandaments militars eren feixistes que es vanaven d'haver pres part d'alguna manera en el procés i els afusellaments dels militants d'ETA i FRAP el 27 de setembre de 1975. I tots els soldats forçosos érem militants de l'esquerra radical i independentista, encara que també havia alguns fitxats per delinqüència comuna o per homosexualitat. 

Tant durant la "mili" com després vaig seguir sent candidat per a la detenció en les periòdiques redadas repressives. D'un parell d'elles em vaig lliurar. Encara que una de les vegades, al no estar jo a casa, es van dur al meu germà Javier com ostatge perquè em lliurés i de passada espantar-li. També en aquells dies va ser detingut i empresonat el meu germà Víctor, acusat de col·laborar amb els GRAPO. Anys després els dos van ser també empresonats i van complir llargues condemnes per la seva militància en la guerrilla. També altra germana nostra va arribar a ser empresonada per activitats solidàries de la AFAPP. 

Vaig tornar a ser detingut fins a tres vegades més entre 1980-83, rebent idèntic tracte policial, i sent alliberat sense càrrecs. En aquests anys realitzava un treball polític legal en les Comissions de Desocupats de Vallecas i en l'Associació de Familiars i Amics dels Presos Polítics. 

Però al començament de 1984 vaig haver de pesar a la clandestinitat al no poder ja fer cap activitat política en la legalitat, incorporant-me als GRAPO. Vaig participar en diverses campanyes polític-militars d'aquella etapa: contra interessos francesos, en solidaritat amb els refugiats bascos extraditats, pel desobediència civil i l'impagament dels impostos a Hisenda, pel cobrament de l'impost revolucionari o contra la reconversió industrial. 

El 5 de setembre d'aquest any 1984 vaig ser detingut a La Corunya després de l'assalt a tirs per la policia nacional al pis en el qual vivia amb Juan García Rueda, militant sevillà de la guerrilla. Ambdós ens trobàvem desarmats i detinguts quan vam rebre nombrosos tirs. Ell va ser executat extrajudicialment allí mateix. Jo vaig resultar greument ferit, rebent quatre balazos. Eren els "anys del plom" del PSOE: amb la guerra bruta dels GAL d'una banda i per un altre amb les eliminacions físiques legals encobertes com "enfrontaments armats". Així, només en els mesos anteriors d'aquest any 84 van ser també assassinats un militant d'ETA en Creus i quatre dels Comandos Autònoms Anticapitalistas, en Pasaia. 

Novament vaig ser torturat: en el pis, en el quiròfan de l'hospital "Juan Canalejo", en l'ambulància que em traslladava fins a Madrid. I fins a en la cel·la de "període" de l'Hospital Penitenciari de Carabanchel. Tots els dies fins que van acabar els 10 d'incomunicació sota la llei antiterrorista obstaculitzen en la meva cel·la per a interrogar-me els torturadors de la Brigada Operativa de Madrid. 

Al desembre de 1984 vaig ser traslladat a la presó de Sòria, on estaven agrupats llavors tots els militants del PCE(r) i dels GRAPO. Durant gairebé cinc anys vaig poder prendre part en totes les activitats polítiques i comuneras del nostre Col·lectiu de presos en aquella presó. Fins al començament de la dispersió i de la vaga de fam que iniciem contra ella al novembre de 1989. Vaig continuar la vaga fins que l'abandonar-vos col·lectivament, al març de 1991. 435 dies. Vaig Ser alimentat per força en diverses ocasions, tant en l'hospital Gregorio Marañón a Madrid com en la infermeria de la presó de Badajoz. 

També vaig prendre part en totes les dures vagues de fam del nostre col·lectiu durant aquests anys, en els quals vaig passar també per les presons de Meco, Badajoz, Còrdova i Ocaña I. Vaig Ser excarcerat al gener de 2001. 

Vaig tornar a ser detingut, torturat i empresonat divuit mesos després, al juliol de 2002, quan desenvolupava un treball polític i de solidaritat amb els presos polítics a través del Socors Roig Internacional. Vaig Ser condemnat a 11 anys de presó en el judici-farsa que va sentenciar que "tot és GRAPO". Vaig passar prop de 4 anys en la presó de Soto del Real i duc altres tants a la presó de Còrdova. 

Leoncio Calcerrada Fornieles
C.P. Córdoba a.c. 479
14007 Córdoba

Font: PRES.O.S. web del S.R.I.