Aquest bloc dóna suport als presos polítics antifeixistes i anticapitalistes. Per l'Amnistia Total Sense Condicions i contra el terrorisme d'estat.

25 de maig 2010

Concentració davant la seu del PSC-PSOE de Sabadell

El dijous 27 de maig a les 18:30h

En el consell de ministres del passat 14 de maig, es van aprovar, la congelació de les pensions pel 2011 i una reducció del salari dels treballadors de l'administració pública pel que queda d'aquest any, també una congelació pel pròxim any. Zapatero s'ha vist pressionat a realitzar aquestes mesures (cosa que no el justifica), pel FMI, la UE, i el president dels EUA; cosa que demostra que només és un titella en mans dels grans lobbys i potències econòmiques.
 
Des de la CNT fem una crida a tota la classe treballadora a mobilitzar-se per respondre a aquestes mesures antisocials; a mobilitzar-se en contra d'unes vergonyoses retallades socials dirigides als que menys tenen, mentre aquest govern “socialista” es gasta milers de milions en assegurar les fortunes dels més rics. Exemples: 150.000 milions entregats als bancs en el moment més àlgid de la crisi financera i només 9000 destinats al “Plan E” pels aturats; pujada de l'IVA i els impostos indirectes que paguem tots/es, en comptes de pujar els impostos al gran capital que només tributa un 1%; 750.000 milions, entre els països de la UE, per un fons que asseguri els guanys dels accionistes i inversors; i pels treballadors, reformes laborals, reducció de drets i prestacions, retallades en la seguretat social i ara, per funcionaris i pensionistes, rebaixes en el salari i les prestacions.

Tot això ho poden fer, gràcies a la pèrdua de consciència de la classe treballadora (la major part d'ella no sindicada, ni organitzada) i als sindicats majoritaris que han estat callats a canvi de les subvencions del govern. El 2009 UGT i CCOO van rebre del Ministeri de Treball, 19.737.537 euros.

Els primers han pagar la crisis del capital han sigut els funcionaris, els quals el govern retallarà un 5% de mitjana el salari dels treballadors públics. El govern ha començat pels funcionaris, ja que sap que aquests estan mal vistos per una part important dels treballadors/es que estan sotmesos a la temporalitat. 

Una bona part dels funcionaris és mileurista, sobretot els que depenen de l'administració de l'estat; i una immensa majoria cobra menys de 1500 euros mensuals. Només en les administracions locals o provincials, els sous separen aquesta tònica. És insultant que el govern retalli al salari a aquests treballadors/es, quan els guanys de les grans empreses de l'estat espanyol han augmentat un 20%. A més amb aquesta mesura, han calculat que com a màxim s'aconseguirà reduir la despesa en uns 5000 milions d'euros. Res comparable, amb el que s'està entregant als bancs o a les multinacionals de l'automòbil. Aquests mateixos bancs, demanen més retallades socials, quan són ells els culpables d'aquesta crisi. 

Aquesta és la segona retallada que pateixen els treballadors públics per part del govern “socialista”, ja que les anomenades “mesures de contenció de la despesa pública” han anat eliminant les ofertes de treball públic i amb elles, l'ingrés de nou personal. Per cada 10 treballadors/es públics que es jubilen, només es permet l'ingres d'un. Això no comporta un estalvi públic, sinó una privatització encoberta de les feines que porten a terme els treballadors/es del sector públic. 

D'altre banda s'acostuma a culpar del mal funcionament dels serveis públics als treballadors/es i no sobre els tenen la veritable responsabilitat en l'administració pública: Els polítics. Ells són els que encapçalen totes les delegacions, conselleries, assessories, consells,etc a on es dissenyen els plans de l'administració i que patim tots/es: incompetència professional de les altes esferes, incapacitat per distribuir racionalment el treball, corrupció, persecució d'objectius personals i de partit per sobre dels interessos del poble i afany per privatitzar i enriquir-se a costa dels serveis públics. 

La resposta de les grans corporacions sindicals davant aquesta agressió, és una única jornada de vaga pel 2 de juny. Una resposta estèril i falsa (per fer-se un petit rentat de cara), anà de la seva mà,només servirà per treure la pancarta i que continuï tot igual. 

 Si els sindicats “majoritaris” no volen convocar una Vaga General cal que les demés forces sindicals i organitzacions combatives, juntament amb tota la resta de treballadors que es volguin unir, anem realitzant actes de protesta i fins i tot avançar cap a una vaga general, sense esperar més què facin aquests sindicats.