Aquest bloc dóna suport als presos polítics antifeixistes i anticapitalistes. Per l'Amnistia Total Sense Condicions i contra el terrorisme d'estat.

27 de maig 2010

José Manuel Sevillano Martín, 20 anys en el record

MORT en VAGA de FAM CONTRA l'EXTERMINI de les i els PRESOS POLÍTICS el 25 de Maig de 1990. 
 
"Sevi", va néixer a Marchena (Sevilla) el 21 d'octubre de 1959. Allí va cursar els seus primers estudis en el col·legi Juan XXIII i posteriorment en l'Institut de Marchena, on la seva ment desperta amistava bé amb els llibres i els estudis. Allí també va conèixer a altres joves que posteriorment s'incorporarien a la lluita i a la dignitat. Sempre es va mostrar orgullós de definir-se com obrer del camp.
 
En les ocupacions que els jornalers van fer de les finques dels senyorets i cabrons, amb continus corts de carretera i enfrontaments duríssims amb la Guàrdia Civil, Sevi es va forjant com lluitador i camperol. Entra a formar part del Sindicat d'Obrers del Camp i dóna vida i impuls al Col·lectiu Cultural de Marchena. També ingressa al Comitè Anti-OTAN d'aquella localitat. . 
 
Animat pels seus pares, va a Sevilla a estudiar la carrera de Dret i és en la capital on contacta amb el PCE(r). Deixa la carrera en el segon curs i regressa a Marchena a treballar com el seu pare, de jornaler. 
 
Al costat de la seva companya, Rosario Narváez, el seu cunyat Antonio i la companya d'aquest María Jesús Romero, passen a la clandestinitat en 1985 i ingressen en els GRAPO. La filla de Sevi i Rosa, Aida, neix a la clandestinitat. . 
 
És detingut a Granada en una acció el 8 de desembre de 1986 i jutjat a l'Audiència Nacional en 1988, condemnat a uns escandalosos 26 anys per militància armada, tinença d'una pistola i expropiació a un banc. Va passar per la tortura i per les presons de Granada, Soria i Meco. 
 
El 30 de novembre de 1989 inicia al costat dels seus 60 camarades presos la vaga de fam contra la dispersió de les i els presos polítics que va durar 435 dies. El 15 de maig de 1990, després de la tortuosa alimentació forçosa, ingressa gravísimo de l'Hospital Penitenciari al Gregorio Marañón. 
 
Després de 2 infarts, el sionista Enrique Múgica, Ministre de Justícia per aquell temps, i avui "Defensor del Poble" que nega en 2010 que a Espanya existeixi la tortura, encara diu que la vaga de fam és fictícia i que es mantindrà la dispersió, per bona i necessària. 
 
El dia 25 de Maig de 1990, mor després de 175 dies en vaga de fam. Com posterior i brutal tortura, a la seva companya i a la seva petita filla Aida (Llibertat) els és prohibit veure-li per última vegada: aquest és el tan cacareado humanisme de l'Estat.
 
Després de conèixer-se el seu assassinat leGAL, milers de persones surten als carrers a Vigo, Coruña, Madrid, Barcelona, Zaragoza, Cadis, Sevilla, Vitòria, Bilbo, Marge Esquerra, Donosti, Arrasate, Hernani, Orereta i Iruña en el seu homenatge. Hi ha duríssims enfrontaments amb la policia. En Pamplona un solidari, Eduardo Albéniz, és greument ferit de bala per policies de paisà i a Vitòria, Hernani i Renteria són atacades nombroses sucursals oficials. 
 
En el poble de Jose Manuel Sevillano, Marchena, localitat andalusa de jornalers i treballadors del camp, tropes especials de la guàrdia civil van prendre posicions i van entrar en els habitatges de les persones més lluitadores per a atemorir-les davant el pròxim desenllaç i presentar un funeral en silenci amb la sola presència dels familiars més reunits. Va morir Sevillano i el govern no va poder impedir que nombroses persones es concentressin en el cementiri de Marchena per a retre-li homenatge, succeint-se també les manifestacions, concentracions i altres formes de protesta en moltes ciutats i pobles de tota Espanya.
 
La RAF alemanya van donar el nom de "José Manuel Sevillano" a un dels seus comandos més actius. Durant diversos anys, s'ha vingut realitzant un homenatge en coincidència amb l'aniversari de la seva defunció.
 
SEVI, LLAVOR DE LLIBERTAT!! 
 
Font: PRES.O.S. web del S.R.I.