Aquest bloc dóna suport als presos polítics antifeixistes i anticapitalistes. Per l'Amnistia Total Sense Condicions i contra el terrorisme d'estat.

30 de maig 2010

Nazis, premsa i policia no aconsegueixen aturar el debat amb els ex-presos polítics Diego i Zigor

Grup de Suport als Presos i Preses de la Plana

- Ni tota la maquinària propagandística de l'estat (Las Províncias, ABC, El Mundo, Canal 9, La Vanguardia...).
- Ni les institucions espanyoles (delegado del Gobierno en la Comunidad Valenciana, Ricardo Peralta).
- Ni les amenaces i insults dels feixistes (España 2000).
- Ni els cossos repressors de l'estat (la policia identificà a tots els asistents).

Cap d'ells ha aconseguit aturar el que el “Grup de suport als presos i preses de la Plana” havia preparat per a aquest dissabte, un debat amb els ex-presos polítics Diego i Zigor. La força assembleària ha pogut a tot l'aparell del sistema i s'ha desenvolupat la xerrada amb una plena participació, on els testimonis dels activistes segrestats per l'estat espanyol han recordat als assistents els perills que suposen tractar de fer caure els ciments sobre els quals es basa la presó de pobles que és l'estat espanyol i francès.

Comunicat del Grup de Suport als Presos i Preses de la Plana 
 
VÍDEO: Crònica del mitjà propagandístic de l'estat espanyol al sector "Comunidad Valenciana"
http://www.rtvv.es/video/video_informa.asp?id=29052010_etarres.flv
    
SOBRE L'ACTE

Aquest dissabte 29 de maig es va realitzar a Castelló de la Plana una jornada de benvinguda a Zigor i Diego. Tot i la pressió exercida pels mitjans de comunicació i la provocació dels feixistes, es va portar endavant un acte en forma de debat amb més de 80 persones. No hi havia desànim, més bé curiositat sobre l'experiència de Diego i Zigor i les seves respostes.

Entre els molts temes que es van xerrar destaquem les formes de protesta i reivindicació que es donen en un entorn tan hostil, on malgrat la nul·la repercussió social es procura millorar la situació. Aquest tipus d'accions són possibles gràcies als vincles que s'estableixen entre els empresonats, polítics i socials, fixant un objectiu comú i estenent-lo a cada mòdul mitjançant la cooperació, el suport col·lectiu i la solidaritat.

També es va comentar la importància de la comunicació amb l'exterior i el saber que fora les idees es mantenen. És part del suport moral que necessiten per poder afrontat les injustícies que viuen allí dins. En conclusió, els 9 anys en la presó així com la repressió exercida pels mitjans i l'Estat no han fet efecte en el seu esperit per consolidar un projecte independentista i socialista. A continuació es va finalitzar la jornada amb un sopar.

Cal destacar el control policial al carrer del Casal Popular de Castelló, identificant a totes les persones que passaven per allí.

SOBRE LA PRESSIÓ MEDIÀTICA

Des de l'organització de l'acte es va assenyalar l'assetjament mediàtic patit aquests dies. Els mitjans de comunicació han fet gala de la seva manca de imparcialitat informativa i han creat un clima perquè es produïren agressions contra el Casal Popular i els seus membres. Sortosament no cal lamentar cap greu incident pel moment. Tot i això, aquests dies el Casal Popular ha estat víctima d'un model periodístic que ninguneja la realitat en benefici d'atiar la violència.
L'agitació mediàtica ha transmès la imatge d'un Casal terrorista i proetarra, criminalitzant en la seva totalitat un projecte plural i amb sensibilitats polítiques diverses.  Tot els mitjans, sense diferències, han seguit l'estratègia del “Tot és ETA”. Egunkaria és ETA, Chavez és ETA, i ara és el torn de “el Casal Popular és ETA”. Vicente Cornelles, periodista del Mediterraneo, destaca per la seva manca d'escrúpols, amb titulars calumniosos, carregats de mentides, amb una ploma que podria passar a la nòmina dels grups més ultres. Canal 9, igualment, difon opinions en la línia de qualsevol partit polític d'extremadreta.

Tanmateix, hem estat davant un exemple de llibre del funcionament dels mitjans. Construeixen la notícia mitjançant la selecció interessada, així tematitzen l'agenda de qüestions a comunicar. Per exemple, s'inventen els col·lectius que recolzen l'acte (sols el convocava el grup de suport a presos i els mitjans assenyalen a més col·lectius), silencien la diversitat d'iniciatives que conviuen al Casal i tenen més simpatia social (cooperativa de consum ecològic, grup per la memòria històrica, col·lectius feministes, tertúlies literàries, etc.), i destaquen aquells grups que aixequen més rebombori entre la població (anarquistes -ànima llibertària-  i independentistes -maulets i endavant-).

En totes les notícies entreveiem els interessos subjacents, una xerrada de dos ex-presos d'ETA és excusa suficient per criminalitzar tot un projecte i els centenars de persones que han passat per ell. El que importa és una notícia rendible més enllà de la manca de parcialitat, de la necessitat d'un anàlisi serè per no caure en acarnissaments mediàtics amb conseqüències socials. Ha estat una espècie de telenovel·la, simplificant la realitat amb fórmules populistes mediàtiques, per afavorir l'espectacle i el circ d'un periodisme proper a la crònica rosa.

 CONCLUSIONS DAVANT ELS PERIODISTES CARRONYERS

Una periodista davant la lamentable manifestació d'elements d'extremadreta ens preguntava perquè no eixíem del local per enfrontar-nos amb ells. Volia carronya. No hi ha res més sucós que la violència, en una foto, en un enregistrament en vídeo. És el capítol final redó, la resta és relega a la recerca de l'exclusiva i la imatge impactant. L'audiència tenim la notícia perfecta, tot queda postergat darrere l'espectacularització.

Al capdavall, podem traure la conclusió de la necessitat d'educar-nos per estar vigilants davant una construcció de la realitat interessada, sinó fàcilment acabarem creient que tot és ETA. La mercantilització de la comunicació, i els interessos d'Estat, han pervertit un dret fonamental com la informació. La degradació que suposa el fet d'informar-se en aquestes circumstàncies demanda una alfabetització extra de l'audiència per afrontar els mètodes repressius que exerceixen els mitjans.
 
La lluita continua!