Aquest bloc dóna suport als presos polítics antifeixistes i anticapitalistes. Per l'Amnistia Total Sense Condicions i contra el terrorisme d'estat.

30 de maig 2010

Se'ns ha anat un candil que il·lumina als pres@s polítics: Joxepa Arregui

Ha mort Josepa Arregui Eguidazu, mare del pres polític basc Jesus Mari Zabarte i presidenta de l'Associació de familiars de presos polítics bascos Etxerat 
El candil que il·lumina la ruta dels familiars
 
Martín GARITANO

Joxepa Arregi Egidazu, nascuda en 1919 en un caseriu de Arrasate, des de molt primerenca edat va haver de plantar cara a una vida plena de sinsabores. 
 
De família d'onze germans, als 14 anys va abandonar l'escola per a anar-se a servir fins que va esclatar la guerra. Al finalitzar la contesa es va casar amb Tomás Zabarte, i va quedar vídua quan esperava el seu tercer fill. 
 
Però la imatge que ens queda de Joxepa Arregi està unida a un candil. Al candil que il·lumina la ruta dels familiars de presos polítics bascos. Joxepa, la mare de Jesús Mari Zabarte, Garratz, la tia de Pakito Arriessin, la veterana entre les veteranes d'un acompanyament als presoners bascos a les quals no han vençut ni la dispersió que li va dur fins a Salt del Negre, a Canàries, durant anys, ni l'assetjament policial que va començar aquell 1974 franquista en el qual els policies que ho van metrallar i van donar per mort al seu fill. 
 
Joxepa Arregi va conèixer el règim carcerari franquista. I l'actual. Qui li escoltessin no podran dir que fos pitjor l'anterior. 
 
Va recórrer mil i una vegades la geografia peninsular per a fer realitat la màxima que no hi ha hagut ni haurà un solo pres basc sense l'assistència, sense la calor, sense la comunicació, amb la seva gent. 
 
Qui no conegués a Joxepa no pot vanar-se de conèixer la realitat basca. 
 
El mocador blanc al coll, el candil entre les mans, subjecte amb energia de mare, de arrasatearra de geni i casta, Joxepa ha estat una de les imatges que cada dia ens han refrescat la memòria sobre una realitat dramàtica, la de centenars d'homes i dones presos en terra estranya. Ha mort Joxepa sense veure al seu fill i al seu poble lliures. Però els somnis són propietat de gent com ella, gent que no descansa. Així es fan realitat els somnis. Amb gent com Joxepa. 
 
Tot el nostre record i afecte des dels Comitès per un SRI para Joxepa, que moltes vegades ens va donar ànims per als presos polítics antifascistas. 
 
Font: PRES.O.S. web del S.R.I.