Aquest bloc dóna suport als presos polítics antifeixistes i anticapitalistes. Per l'Amnistia Total Sense Condicions i contra el terrorisme d'estat.

10 de juny 2010

Arantza Díaz Villar, presa política basca militant del PCE(r)

Arantza Díaz Villar: 
 
Va néixer a Vitòria-Gasteiz el 23 de maig de 1971. Veïna del gasteiztarra del barri obrer d'Arana, és la menor de 4 germans. De família treballadora, el seu pare va morir als pocs mesos de jubilar-se en 1997. La seva mare, en 2003 va sofrir un paralis que la manté depenent. 
 
Va estudiar tècnic especialista forestal i va treballar d'ajuda a domicili amb ancians. Esportista, va practicar bàsquet, muntanya i córrer. 
 
Va marxar a la Chiapas mexicana a una comunitat zapatista. Va passar allí dos anys. Al tornar i amb la reflexió "allí hi ha molt a fer, aquí també" es va implicar en les lluites socials. Militava en l'organització feminista "Pipi" i formava part de la ràdio lliure Hala Bedi Irratia i del moviment solidari internacionalista amb Chiapas i Turquia. Era a més militant proamnistía. Dedicava desenes d'hores a estudiar política revolucionària. Va entrar a militar en el PCE(r) en 1999 i en 2002 va passar a la clandestinitat. 
 
El 9 de juny de 2006 va ser detinguda a Reus, al costat de dos dels seus camarades en el PCE(r), per un contingent coordinat per la Guàrdia Civil, amb agents de la Policia Nacional, Mossos d'Esquadra i Policia Local. La torturen salvatgement: "De forma salvatge em copejaven una vegada i una altra en el cap, bé amb les mans o bé amb porras de cartró enrotllat. Com a conseqüència d'aquestes sessions de tortura he tingut fins a ara enormes dolors i bonys. En repetides ocasions em van despullar integra i violentament, m'embolicaven totalment amb una flassada i una vegada en el sòl, i mentre varis em subjectaven, altre assegut sobre el meu pit i estómac em practicava "la borsa". A aquesta tortura un d'ells va arribar a denominar-la "el joc de l'apnea". En diversos moments em van amenaçar amb introduir-me un pal per l'anus, arribant a preparar-lo tot i simulaven que ho estaven intentant. Altra pràctica era la de dur-me a l'esgotament absolut, obligant-me a estar de peus o cuclillas amb els braços enlaire". 
 
La denúncia interposada per Arantza va ser recollida i segellada pel jutjat de l'Audiència Provincial de Vitòria-Gasteiz (ciutat d'on Arantza és natural i veïna) el 31 de maig de 2007. Encara no sap una paraula de tot això. 
 
Empresonada i jutjada, ha estat condemnada a 11 anys de presó per "pertinença a banda armada" en un judici-farsa contra el PCE(r). Li han afegit altre any a la condemna per "desacatament al tribunal". 
 
Després de recórrer diverses presons es troba en la de Brieva (Àvila), catalogada en 1er. Grau, amb la correspondència i les trucades intervingudes, sense vis a vis per als més propers afins i amb altres cent traves per la seva categoria FIES. 
 
Està separada del seu company i pres polític del PCE(r) David Garaboa -a Villena, Alacant- encara de tenir guanyat el recurs de parella de fet. 
 
S'està sotmetent a un complex i car tractament odontológico per una malaltia dental, que ha de pagar al dentista penitenciari. En 2006, es va crear a la seva ciutat el "Grup de Suport a la presa política gasteiztarra Arantza Díaz", que són els quals amb actes solidaris variats han aconseguit tot els diners per a la seva operació dental. Té el peculio i les visites cobertes. En la presó ella fabrica colgantes artesans, llibretes, separapáginas, targetes, que ajuden a assolir el peculio i uns altres diverses despeses. 
 
Arantza Díaz Villar
C.P. Brieva a.c. 206
05194 Brieva (Ávila)
 
Carta de Arantza sobre la SOLIDARIDAD, desde Brieva 
 
Kaixo a tothom en aquest 1º de Maig Solidari!! 
 
Aquí estem una vegada més en el Gaztetxe de Gasteiz, i dic "estem" a pesar que algunes no ens trobem aquí físicament, perquè això és el que té també la solidaritat, aquesta capacitat d'acostar-nos a vosaltres encara que estiguem a centenars de quilòmetres de Gasteiz, veritat? 
 
"Elkartasun Eguna", Dia de la Solidaritat. Gairebé gens! Tremenda aposta social i personal en això de la SOLIDARITAT amb els temps que corren, dies de persecució de tota aquella persona que difereixi del "pensament únic", dies de repressió, empobriment i fins i tot de submissió a causa de les tremendes condicions que les seves crisis ens impliquen. Però què dir de la Gasteiz Solidària! en una ciutat amb gairebé 50 presos i preses polítiques i centenars de represaliados. 
 
Ara ens toca a nosaltres contar-vos l'important que és la solidaritat: 
 
Només recordar-vos que un dels objectius del repressor, a part d'intentar aniquilar-nos, és que ens oblideu, que ens abandoneu a qui en la lluita per canviar aquest món hem caigut entre les seves arpes. Avui esteu aquí, així que també sabeu el que significa sentir la solidaritat. 
 
La gent sempre ens pregunta en les cartes què podeu fer més per la nostra situació. Doncs això mateix, escriure als i les preses polítiques. Venir a visitar-nos, contar-nos com segueix la vida per aquí, pels nostres benvolguts carrers. Després del nou atac contra els nostres familiars i amics i amigues -que s'encarreguen d'atendre'ns i cuidar-nos-, ara és més necessari que mai que no es perdin les visites, que es puguin pagar els viatges, que ens segueixi arribant una mica de peculio. 
 
Conegut per tots i totes, però necessari el recordar-lo no us sembla?. 
 
Però jo volgués aportar una mica; que aquesta solidaritat, humana, personal, familiar... és vital per a nosaltres, els aquí tancats per desenvolupar i practicar la nostra major arma: les nostres idees!!. 
 
No és necessari compartir aquestes idees, no estar d'acord, però per idees hem acabat entre murs de formigó. Per lluitar per assoliments comuns, presos per política d'un Estat repressor i feixista. 
 
Aquest injust sistema capitalista en el qual uns pocs viuen molt bé i la immensa majoria té enormes dificultats per a poder dur una vida amb dignitat. 
 
Imaginar-vos tot això que aquí a fora es viu, però dintre dels mòduls de màxim aïllament d'aquestes presons "democràtiques". 
 
Us deixo amb el que un company em va escriure sobre el que avui ens ha portat aquí: 
 
"Cal defensar als innocents i als culpables, però precisament per això més als culpables. Culpables? en termes jurídics burgesos?. Al represaliat que no renega de les seves idees quan està en un calabós o una presó. Al que no ajup el cap i es reivindica com lluitador. Sí, al culpable de lluitar contra aquest podrit sistema, al que ajuda a construir un futur millor per a tots." 
 
Doncs això... a divertir-vos en la festa solidària!! I acordar-vos de contar-nos-el. 
 
PRESOAK KALERA
AMNISTIA OSOA

Font: PRES.O.S. web del S.R.I.