Aquest bloc dóna suport als presos polítics antifeixistes i anticapitalistes. Per l'Amnistia Total Sense Condicions i contra el terrorisme d'estat.

5 de juny 2010

David Garaboa Bonillo, pres polític del PCE(r), 5 anys pres, brutals tortures, cartes

 
David Garaboa Bonillo. Pres polític del PCE(r) 
 
Vaig néixer el 23 de juny de 1973 en Nimegem (Holanda), però quan tenia 3 anys d'edat els meus pares van regressar a Galiza i es van instal·lar en O Burgo (La Corunya). Sóc fill d'emigrants, de família treballadora, i sempre els estaré agraïts perquè des de nen em van ensenyar a sentir-me orgullós de pertànyer a la classe obrera. Gràcies a ells aviat vaig tenir clar que "nosaltres" "nós" érem el poble treballador, i que davant teníem als capitalistes, a la burgesia i al seu Estat repressor. Tinc altres dos germans. 
 
Els meus primers porrazos a les mans de la policia me'ls vaig dur en les manifestacions estudiantils de finals dels 80. I des de llavors em vaig fer assidu a les manifestacions i actes, especialment a les antimilitaristas i les de treballadors en lluita. Amb 20 anys em vaig fer insubmís i poc després em vaig adherir a l'Assemblea Nacional de Obxeción de Consciència ANOC. 
 
En la primera època de 1994, després de llegir els relats de les brutals tortures patides per diversos militants del PCE(r) i dels GRAPO a les mans de la policia i guàrdia civil, vaig decidir lluitar en el moviment proamnistía i em vaig integrar en la ACPG (Assemblea para Ceivar ós Presos Polítics Galegos). 
 
En 1998 vaig donar el pas més important de la meva vida al sol·licitar el meu ingrés en el PCE(r), mogut per dues raons fonamentals: D'una banda, em va fascinar comprovar que la teoria marxista-leninista em permetia comprendre la realitat que m'envoltava, començant pels mecanismes de l'explotació capitalista que vaig patir durant els 8 anys que vaig treballar com perruquer. I per un altre, admirava l'exemple d'aquests homes i dones del PCE(r) i dels GRAPO que no només parlaven de la revolució, sinó que lluitaven per ella encara que els costés la presó i fins i tot la vida. 
 
Durant els anys que vaig desenvolupar la meva activitat política en la legalitat vaig sofrir un continu assetjament policial, amb episodis de guerra bruta inclosos. En 2001 em vaig marxar a la clandestinitat per a poder seguir desenvolupant la meva labor política i revolucionària amb el PCE(r). 
 
El 30 de maig de 2005 vaig ser detingut per la policia nacional a Portbou, i durant 5 dies em van sotmetre a contínues tortures físiques i psicològiques, encara que puc afirmar amb orgull que no van aconseguir doblegar-me. 
 
En 2008 l'Audiència Nacional em va condemnar a 11 anys i 6 mesos de presó per "pertinença a banda armada", en un judici farsa en el qual no van presentar ni una sola prova que em vinculés amb acció armada alguna. He passat per les presons de Soto del Real, Navalcarnero, Dueñas i Villena, a més de per diverses altres per a conduccions i judicis. I aquí a la presó, a més de resistir la repressió carcerària, continuo aprenent per a ser millor comunista i revolucionari i... seguir lluitant! 
 
David Garaboa Bonillo
C.P. Alicante II
03400 Villena


Carta de David des de la presó de Villena: 
 
«Nunca puedo ver el cielo sin rejas o alambre de espino por el medio»

Des de fa mesos em trobo en la presó de Villena (Alacant), a més de 1000 quilòmetres de la meva terra i familiars. Això suposa una condemna afegida per als meus pares i germans, que ja no poden visitar-me tots els mesos, com venien fent fins a ara, quan estava pres en Dueñas (Palencia), doncs el viatge implica molt temps i sobretot molts diners per a una família treballadora. 
 
En aquesta presó em van ficar en un Mòdul d'Aïllament, que estan dissenyats per a fer més dura i desagradable les condicions de vida dels presos. Dos exemples: davant de la finestreta de la meva cel·la tinc un tanca amb filferro espinos per sobre, a causa del qual tot just entra la llum del sol, el qual m'impedeix llegir o escriure sense llum artificial, i fa que la permanent humitat converteixi les cel·les en autèntiques neveres. Al mateix temps, el pati té unes dimensions molt reduïdes i està enreixat per damunt. O sigui, que en la cel·la o en el pati mai puc veure el cel sense reixes o filferro espinos pel mig. 
 
Entre l'una i l'altra presó duc esperant sis mesos que em treguin a l'hospital per una dolència en el genoll ... sis mesos! Espero que no sigui greu, perquè, si ho fos quedaria coix fruit de la desatención sanitària que patim en aquests centres d'extermini. Això sí, en altres coses són més diligents: tinc limitada la meva correspondència a tres cartes setmanals, i totes les meves comunicacions estan intervingudes. Els inquisidores d'II.PP. llegixen i censuren les meves cartes, i escolten tots les meves parloteos amb familiars i amics, siguin per telèfon, locutoris o vis a vis. 
 
D'una manera més general i a causa de la "política de dispersió i aïllament" que aquests feixistes vénen aplicant contra el conjunt de les preses i presos polítics, en aquests cinc anys que duc pres sempre vaig estar separat de la meva companya sentimental, presa en la presó de Brieva (Àvila), malgrat estar registrats legalment com parella de fet. I excepte els primers nou mesos i alguna altra trobada ocasional, la resta de temps vaig estar separat dels meus camarades del PCE(r) i dels GRAPO, i també de qualsevol altre pres polític. 
 
Amb tot, el retrat de la meva situació carcerària no seria complet sense esmentar el suport que en aquest temps vaig rebre de les preses i presos polítics bascos. Malgrat tots els impediments sempre vaig fer molt bones relacions amb ells, i abans a Dueñas i ara aquí, em van fer arribar el mateix missatge: "et tenen sol però no ho estàs, estem amb tu". I per sobre de tot he de destacar el suport i solidaritat que em veniu prestant familiars i amics des del carrer, gràcies a la qual cosa puc parafrasejar al poeta salvadoreño Roque Dalton, i dir bé alt que "entre el fred dels ferros es cola tot l'amor del món". 
 
Denantes mortos que escravos! Venceremos!

Original en galego a:http://comitesolidariedade.blogaliza.org/2010/05/25/carta-dende-alacant-do-preso-politico-galego-david-garaboa/

Font: PRES.O.S. web del S.R.I.