Aquest bloc dóna suport als presos polítics antifeixistes i anticapitalistes. Per l'Amnistia Total Sense Condicions i contra el terrorisme d'estat.

4 de juny 2010

«El tractament amb els detinguts haurà de perseguir l'obtenir una manifestació que ratifiqui les imputacions judicials que existeixen»

Un dossier policial evidencia què es «persegueix» amb els interrogatoris
 
«El tractament amb els detinguts haurà de perseguir l'obtenir una manifestació que ratifiqui les imputacions judicials que existeixen». 
 
Aquest document demostra que els mètodes policials són conseqüència de les ordres dels polítics. 
 
Després de l'operatiu policial efectuat per la Guàrdia Civil el 14 d'abril contra advocats i represaliados polítics -que el Ministeri espanyol d'Interior va presentar com el descabezamiento del «aparell de makos» d'ETA- un dossier intern de l'institut militar va aparèixer -se suposa que per una negligència- en un dels llocs registrats pels agents. El dossier, que consta de 16 pàgines amb informes redactats, distints gràfics i notes manuscrites, adóna de com s'havia de desenvolupar l'operatiu, les detencions, els registres i fins i tot els interrogatoris. Segons fonts jurídiques consultades per GARA, això últim és en si il·legal, malgrat que se de per fet en una detenció incomunicada. 
 
Però el dossier va més enllà, fins a l'extrem que recull la següent frase en l'apartat sobre els interrogatoris: «El tractament amb els detinguts haurà de perseguir l'obtenir una manifestació que ratifiqui les imputacions judicials que existeixen». 
 
Des de fa una setmana, tant el jutge de l'Audiència Nacional que instruïx el cas, Fernando Gran-Marlaska, com els jutjats de Donostia i Bilbo que instruïxen les denúncies de tortures presentades per diversos detinguts conten en el seu poder amb una còpia d'aquest dossier policial. Un informe el contingut del qual cobra més força al contrastar-lo amb les declaracions realitzades pels detinguts després d'esgotar el període de cinc dies d'incomunicació, ja que aquestes concorden amb el recollit en el dossier. És a dir, podrien servir per a reforçar la credibilitat de les denúncies de maltractaments i tortures i, al mateix temps, desacreditar les imputacions policials i les del propi ministre espanyol d'Interior. 
 
El dossier, que duu per títol «Distribució H-Alboka», arrenca amb dades precises sobre com calia tractar a alguns dels detinguts i com a la resta: els comandaments policials insisteixen que s'ha de diferenciar entre els advocats Jon Enparantza, Arantza Zulueta, Iker Sarriegi i l'artista Erramun Landa, d'una banda, i la resta de detinguts, per un altre. I havien de fer-lo en el moment de detenir-los, durant la seva estada en les casernes, el seu trasllat a Madrid -en furgó policial i no en cotxes camuflats- i durant els seus interrogatoris. Com botó de mostra, en altre apartat del dossier en el qual s'adóna d'una reunió preparatòria entre les comandàncies de la Guàrdia Civil de Gipuzkoa i Bizkaia, es recull la següent frase: «El tracte amb els advocats (Arantxa, Jon i Iker) i amb Erramun Landa serà exquisit en tot moment, des de la seva detenció, trasllat i arribada A Madrid». 
 
Grups de interrogadors 
 
En el dossier policial s'informa de l'existència d'una reunió entre les comandàncies de Intxaurrondo i La Salvi, on s'ultimen els preparatius de l'operatiu i es faciliten consignes als guàrdies civils; la majoria són qüestions operatives sobre qui s'encarrega de l'anàlisi de la documentació confiscada o remarquen el tracte diferencial a mantenir amb els tres lletrats i Landa, insistint de manera expressa que el seu trasllat es portarà a terme en furgó policial i que «en tot moment» el tracte que se'ls dispensi serà «exquisit». 
 
No obstant això, en altre punt del mateix apartat de l'informe, s'assenyala literalment que «el tractament amb els detinguts haurà de perseguir l'obtenir una manifestació que ratifiqui les imputacions judicials que existeixen». 
 
També s'adjunten quadres informatius referent a les diferències de tracte a exercir sobre els detinguts. Així, per exemple, al usurbildarra Joxe Domingo Aizpurua li van interrogar policies amb els alies «Killer», «Gitano» i «Lozano», sota la coordinació d'un codi genèric de «KT». Aquests mateixos agents van ser qui li van detenir i els encarregats del seu trasllat. Igual va ocórrer amb Nahia Zuriarrain, que va ser traslladada a Madrid pels mateixos encarregats del seu interrogatori: «Roger», «Papito», «Gorka» i «Dani», sota la coordinació de «ZK». 
 
Segons es desprèn de l'estudi del dossier -i coincideix amb els relats posteriors realitzats pels arrestats-, els tres advocats i Landa van ser conduïts a Madrid en furgó policial i a la caserna de Tres Cants. La restoa -Asier Etxabe, Juan Mari Jauregi, Joxe Domingo Aizpurua, Jose Luis Gallastegi, Nahia Zuriarrain i Saioa Agirre- van ser duts en cotxes camuflats a la Prefectura d'Informació de la Guàrdia Civil a Madrid. 
 
Mentre que els advocats van relatar que el seu tracte va ser correcte, la resta de detinguts van denunciar tot tipus de pressions, fins i tot d'índole sexual en el cas de les dones, maltractaments i sessions de tortura amb mètodes com «la borsa», entre uns altres. Les denúncies estan ja interposades davant jutjats de Donostia i Bilbo. 
 
El CNI, pel mig
 
Segons les fonts jurídiques consultada per GARA, els interrogatoris «policials» són il·legals, ja que només haurien d'existir les declaracions que es pressuposa es realitzen en presència d'un instructor i secretari de les diligències -en aquest cas serien dos guàrdies civils- i un advocat. Una mica que, malgrat que la causa es troba sota secret de sumari, constarà així en els informes policials enviats al jutge, però que aquest dossier, que es troba en poder del jutge, contradiu. 
 
A més, adóna de detalls cridaners com que la Guàrdia Civil hauria rebut ajuda dels serveis especials d'intel·ligència per a practicar les detencions. «Una vegada s'ha produït la detenció de David Pla, per part del CNI ens determinaran la ubicació de Arantxa Zulueta, Jon Enparantza, Iker Sarriegi i Nahia Zuriarrain. (...) Per a coordinar la ubicació d'aquests objectius amb CNI, tant GK com ZK estaran en contacte amb el responsable del CNI al País Basc». 
 
David Pla, catalitzador de l'operatiu i obsessió de Rubalcaba En el segon apartat del dossier, sota el títol «Cronologia H-Alboka», el primer punt es denomina «detenció de David Pla», el que explica la insistència amb la qual el Ministeri d'Interior i els mitjans espanyols van repetir el seu nom fins que va ser detingut en Hendaia al dia seguent, 15 d'abril, per la Policia francesa. I explica també la sorpresa amb la qual va ser rebuda la decisió francesa de deixar-li en llibertat dies després sense ni tan sols comparèixer davant la jutgessa Le Vert. 
 
Aquesta és la seqüència preparada per les FSE per a detenir a Pla: «Es produirà en els voltants de l'oficina de l'INEM de l'Antic (Sant Sebastià). Aquest detingut es traslladarà immediatament a Madrid». Perquè en sigueu custodis, trasllat i posterior interrogatori -es matisa que «no es realitza registre a Espanya»-, tenia adjudicats als guàrdies civils amb els els alies «Lalo», «Portela», «Eco» i «Bespín», sota la coordinació de «EK». Igual que Nahia Zuriarrain, tenia adjudicats cinc agents per a ser interrogat; la resta dels detinguts, entre tres i quatre. 
 
Durant les seves compareixences referents a aquest operatiu, Alfredo Pérez Rubalcaba es va esplaiar a l'assenyalar que estaven «segurs, hipersegurs» de les greus imputacions que abocaven sobre els detinguts, i, especialment, sobre David Pla, a qui insistia en qualificat com «un dels homes forts de l'aparell polític» d'ETA. 
 
D'altra banda, crida l'atenció com, a pesar que en el dossier intern de la Guàrdia Civil es recull expressament i en diverses ocasions que els registres dels despatxos d'advocats es deuen portar a terme en presència d'un lletrat designat pel degà del Col·legi d'Advocats del herrialde -l'informe recull els telèfons dels col·legis i nomena a un agent per a realitzar la gestió-, aquests es van demorar durant moltes hores per la falta d'aquest advocat o de l'inspector judicial. 
 
En quant als registres dels despatxos dels lletrats detinguts, cap recordar que des del moviment pro amnistia es van denunciar el mateix dia «greus irregularitats». Així, van indicar que en el despatx de Nahia Zuriarrain i Arantxa Zulueta, en Bilbo, van ser col·locats diversos USB en l'escriptori d'una d'elles. El moviment pro amnistia va assegurar en la nota emesa llavors que el llapis de memòria no pertanyia a la persona arrestada i que «van anar els agents de la Guàrdia Civil els quals els van dipositar durant el registre». 
 
Des del 14 d'abril, els advocats Jon Enparantza, Arantxa Zulueta i Iker Sarriegi, així com Nahia Zuriarrain i Saioa Agirre, es troben empresonats en l'Estat espanyol, mentre que la resta dels detinguts, sis en total, es troben en llibertat, previ pagament d'una fiança econòmica i amb diferents imputacions. En canvi, la persona la detenció de la qual es va presentar com catalitzador de l'operatiu, David Pla, va recuperar la llibertat sense cap mesura en la seva contra. 
 
La Guàrdia Civil ho confirma però al·lega que és «un esborrany de treball»
 
El ministre espanyol de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, va afirmar no saber gens sobre el document intern de la Guàrdia Civil que adonava de com havien d'actuar i interrogar els policies en l'operatiu del 14 d'abril contra els advocats i represaliados bascos. La Guàrdia Civil, no obstant això, va confirmar al jutge que instruïx el cas -sota secret de sumari-, Fernando Gran-Marlaska, l'existència de l'informe, encara que va endossar la seva responsabilitat a un agent, assenyalant que ho va realitzar com «un esborrany de treball» per al seu ús particular. 
 
Va ser l'agència Basc Press (propietat de Vocento) la qual va difondre la versió que la Guàrdia Civil va defensar davant Gran-Marlaska, després que aquest els reclamés explicacions sobre la naturalesa del document que havia estat presentat davant el seu jutjat, així com en els de Donostia i Bilbo, on s'instruïxen les denúncies de tortura dels arrestats. Així, el teletipo de l'agència evidencia també que han accedit a la personación judicial sobre la trobada del document, ja que oferix dades que aquest diari no va publicar ahir. Per exemple, que va anar en el domicili del lletrat Jon Enparantza on es va trobar el dossier, i que va anar la seva esposa qui ho va presentar al jutge. 
 
Robat durant el registre? 
 
En tot cas, la versió que oferix la Guàrdia Civil al jutge reforça més la importància del document que els agents intenten ara desacreditar. 
 
Així, segons recollia Basc Press, l'institut armat va explicar a Gran-Marlaska que es tracta de «un esborrany de treball», no oficial, que va ser elaborat per un agent per al seu ús particular i que el descrit en ell no es correspon amb les actuacions realitzades. En l'explicació dels policies s'afegix que conté «estimacions prèvies» al desenvolupament de l'operació que no concordarien amb el desenvolupament de l'operatiu quant a l'assignació de personal i de funcions es refereix. I que l'agent autor del document hauria elaborat per al seu ús «un esquema amb dades» que havien remenat en reunions prèvies. 
 
Com s'aprecia a l'enllaç, és una mica més que un «esborrany». La penúltima pàgina recull, com es veu, l'escut oficial de la Guàrdia Civil i, dalt posa «Ministeri de l'Interior» i, a la seva dreta, «Prefectura d'Informació». Però després de tot això, la Guàrdia Civil planteja a Gran-Marlaska que algú -al·ludint a la dona de Enparantza- hauria robat el dossier. Assenyala que els papers es trobaven, al costat de més documents, en una carpeta que l'agent va dur al registre de l'habitatge de Enparantza. Apunta que en alguns moments va deixar la carpeta en un moble mentre realitzava el registre i que després la va recollir. La teoria que plantegen al jutge és que el document va poder haver estat sustraido de l'interior de la carpeta. 
 
El que confirmen és que l'agent a qui endossen l'informe també va recollir, segons «El Correu» sobre la base del teletipo de Basc Press, «dades relatives a les investigacions que durant mesos havien realitzat de forma conjunta el CNI i la Guàrdia Civil». Se suposa que aquest extrem ho coneixeria l'instructor, qui hauria ordenat aquesta «actuació conjunta» també al centre d'intel·ligència. 
 
GARA. Gari Mujika
 
Aquí documento de la Guardia Civil: http://www.askatu.org/fitxategia_ikusi.php?id_fitxategia=5260
 
Font: PRES.O.S. web del S.R.I.