Aquest bloc dóna suport als presos polítics antifeixistes i anticapitalistes. Per l'Amnistia Total Sense Condicions i contra el terrorisme d'estat.

11 de juny 2010

Entrevista als Comitès per un Socors Roig Internacional a l'Estat Espanyol.

Reproduïn aquesta entrevista feta a la nostra organització. L'autor és el blog “Torremolinos antifascista” (http://torremolinosantifascista.blogspot.com/) i també reproduïda al web PRESOS, dels CSRI-Estat espanyol (www.presos.org.es). Pel seu interès i completa informació que ofereix, la hem traduit. Feu-ne difusió.




En aquests temps, on la repressió s'està accentuant de manera brutal a causa de la forta crisi econòmica. En aquests temps on tots estem en el punt de mira de l'aparell policial de l'Estat, forjar la solidaritat des de la base del moviment revolucionari és més important que mai.

Des de Torremolinos Antifascista hem parlat amb diversos activistes dels Comitès per un Socors Roig Internacional a l'Estat espanyol per conèixer el seu treball i la seva visió sobre diferents aspectes que ens afecten:

1. Quan i per què sorgeix SRI? Quines dificultats heu trobat a l'hora de militar en un col.lectiu que lluita per l'amnistia dels presos polítics?

Caldria remuntar-se a la història d'entreguerres, ja que el SRI es va crear en els anys 20 per la Internacional Comunista per l'ajuda als revolucionaris perseguits, amb una potent secció a l'Estat espanyol, presidida per Isidoro Acevedo, escriptor i un dels fundadors del PSOE i després del PCE. Però el retrocés del moviment antifeixista en general va paralitzar aquell primer i històric SRI.

El 1975 a l'Estat espanyol es va posar en peu un humil Socors Roig, però la brutal repressió, detencions, tortures i empresonaments van acabar amb ell a finals dels 70. Però la necessitat d'impulsar la solidaritat, la denúncia de les situacions de repressió i criminalització continuaren vehiculitzades per altres col.lectius de solidaritat, les diverses AFAPP, els Comitès i Assemblees pro amnistia i molta gent a nivell individual o local.

L'any 2000 s'impulsa el programa per donar vida a diversos Comitès per un SRI i ja el març de 2001 apareix l'òrgan de difusió i expressió "Solidaridad, por un SRI". La repressió es va tornar a bolcar de manera brutal, i al 2002 es va detenir a varis solidaris (un d'ells segueix a la presó el 2010 -Ciete Calcerrada-). Es va incrementar la criminalització, i el 2003, per la feixista Llei de Partits, es va fer llei la famosa mentida "tot és GRAPO", ficant al sac també als Comitès per un SRI. Després de 7 números (el de l'1 de maig de 2001 es va repartir per prop de 100 persones a la manifestació de París, amb més de 12.000 exemplars distribuïts), el Solidaridad es va deixar d'editar per causes òbvies en aquest mateix any.

El 2008 vam tornar a ser durament colpejats, empresonant a 5 solidaris, que ara es troben en espera de judici. Però on hi ha repressió sempre hi ha hagut, hi ha i hi haurà consciència i resistència, i creiem que els SRI poden jugar un important paper en la denúncia i solidaritat en la nova etapa de feixistització oberta  que s'està donant a tot el món, però especialment a Europa i a l'Estat espanyol. Ara per ara hi ha Comitès funcionant a Extremadura, Còrdova, Madrid, Galiza, Euskal Herria nord i sud, Lleó, Catalunya i Astúries. I a nivell europeu en diversos països, amb els quals mantenim relacions no orgàniques però sí d'amistat i germanor.
També a nivell europeu els ha colpejat brutalment la repressió i la criminalització. Hi ha SRI a Bèlgica, Alemanya, Itàlia, Suïssa, Turquia i Països Àrabs. I contactes a altres països.

2. Com veieu la situació político-social actual? Quines diferències i semblances trobeu pel que fa al moment de sorgiment de SRI?

De feixistització oberta i de real risc de guerra interimperialista. D'increment de la repressió a nivells generals. Abans la brutal repressió estava enquadrada contra els que ells anomenen "terroristes" i els seus "propers", és a dir partits revolucionaris, plataformes antifeixistes ... ara el camp s'ha eixamplat i ha tocat també a ecologistes, obrers en lluita, internacionalistes o tota la gent que es mogui en àmbits de denúncia i lluita contra el capitalisme, els seus interessos monopolistes, els seus sindicats ensinistrats o la lluita per la mare terra.

Nosaltres mantenim que aquí, a l'Estat espanyol, poc han canviat les coses des de 1939, s'ha passat d'un feixisme franquista a un coronat, sense depuració, ni en els jutges, ni en les forces repressives, ni en cap aparell de l'Estat . Com deia la seva pròpia consigna "canviar alguna cosa-la façana-, perquè tot segueixi igual". Un exemple, hi ha el 2010 més presos polítics a les presons espanyoles que el 1975 a la mort del sanguinari dictador. I de facto funciona la cadena perpètua per a ells, cosa que ni en el feixisme es contemplava judicialment. Han canviat les lleis, a més repressives, els "homes" i les sigles que les executen, però poc més. Per no estendre'ns en la guerra bruta oberta o parapolicial ...

3. Sou partícips d'un incessant treball de cobertura i informació sobre tot el que passa al voltant dels presos polítics. Irregularitats en els diferents processos, tortures, etc. Creieu que es té alguna cosa oblidat aquest camp dins del moviment antifeixista i revolucionari?

Sincerament, sí. Hi ha moltes organitzacions comunistes, anarquistes o antifeixistes que encara no es posicionen sobre els presos polítics i els repressaliats, que mantenen postures ambigües sobre les denúncies de casos sagnants, com ara el que viu el Secretari General d'un partit polític revolucionari, Manuel Pérez Martínez "Camarada Arenas", pres ja durant 17 anys, greument malalt i que mai ha participat en la lluita armada.

Algunes postures seran per sincer desconeixement-i aquestes es van llimant-, altres per sectarisme, altres per no veure perillar el seu estatus de legalitat o no buscar seriosos problemes repressius, que és el que viuran si passen la ratlla del que és políticament acceptable per l'Estat. I això en moments en que a les presons hi ha independentistes, comunistes, anarquistes, okupes, antifeixistes, ecologistes radicals (d'arrel) i obrers. Quan  despertaran?. Com deia un assistent en una xerrada de fa uns dies "quan els toqui a ells". Seria trist, la veritat. Però també hem de dir que cada dia més joves, col.lectius, organismes s'estan acostant a la denúncia contra les presons, de la repressió, fent solidaritat .... Un exemple: nombrosos grups musicals han elaborat recentment cançons de solidaritat, de denúncia de la situació dels represaliats polítics. Un altre: diversos organismes han realitzat actes de solidaritat econòmica, exposicions de treballs de presos i preses polítiques ... Sí, cada vegada més persones han entès que allò que tant insistim nosaltres "van a per tots". S'ha fet diària realitat, i s'han posat a treballar en la seva denúncia, superant la por que l'Estat imposa.


4. Quines activitats porteu a terme? Penseu que les diferents plataformes i col.lectius haurien oferir en major mesura a cedir espais per a la realització de xerrades i projeccions on formar els militants de cara a la nova escalada repressiva?

Sobretot de denúncia, difusió i suport als i les repressaliades. Es munten o es participa en xerrades, mobilitzacions o unitats d'acció antirepressiva o de solidaritat. S'intenta donar suport als repressaliats el més possible, cobrint el peculi  dels que no  tenen, llibres, roba, premsa, correspondència, visites a les presons ... S'informa de les seves situacions a través de documents, els blogs i web, tenim relació amb les seves famílies, que estan vivint una altra repressió oblidada, la de la dispersió i fins i tot la criminalització directa contra ells pel simple fet de ser familiars o amics. Es munten exposicions, jornades antirepressives, s'ha participat i participa en emissions en ràdios lliures, fanzines, altres mitjans contrainformatius ... Es munten taules informatives i de materials fets per les i els presos polítics ... A poc a poc, ja que les forces són poques i els camps a treballar molt amplis.

Pel que fa a la segona pregunta, s'està eixamplant el camp de solidaritat. Per exemple, molts centres socials, okupes, gaztetxes ... porten anys oferint els seus locals per a xerrades, expos, concerts de solidaritat, etc. Però altres col.lectius, amb mitjans suficients (locals, diaris, economia sanejada, web's ...) encara no fan prou per eixamplar i difondre les denúncies, les expos, els actes variats, el suport econòmic (viatges de milers de quilòmetres per la dispersió, despeses milionaris ...). És el problema, clarament polític, que hem tocat en l'anterior pregunta. Un exemple: amb la repressió viscuda pels companys grecs, o els de l'Est d'Europa, s'han realitzat moltes i interessants denúncies des d'Espanya, però aquests mateixos col.lectius no ho han fet amb la pròpia repressió, criminalització i il.legalitzacions que patim i vivim diàriament a Espanya, pel que des d'una lectura "matemàticament objectiva" poden donar a entendre que aquí no es donen aquestes situacions tan sagnants, cosa que no és certa. Cal una gran autocrítica entre tots aquests companys, i que d'una vegada per totes s'apuntin a la denúncia repressiva i d'actes de solidaritat amb els represaliats polítics a Espanya, que són molts: 1.000 presos i preses polítiques (740 independentistes, 50 comunistes i antifeixistes, desenes d'anarquistes, obrers combatius ...), de milers de represaliats, multats, il · legalitzats, torturats, apallissats en mobilitzacions, tot esperant judicis-farsa ...

5. Fa poc vam tornar a ser partícips d'un nou cas de manipulació de masses durant un reportatge en una cadena de televisió pública Com us afecta la criminalització que s'aboca sobre SRI? Penseu que això influeix a l'hora de no poder crear un teixit solidari fort pel que fa als presos polítics?

Us referiu al reportatge escombraria del 1 maig 2010 d'Informe Setmanal a TVE, contra els GRAPO, el PCE (r) i el SRI en el mateix sac, ple de mentides i criminalització, també contra un company del SRI i tota la seva família . És clar, juguen el seu paper de guerra bruta i fan que moltíssima gent no se sumi a la lluita de solidaritat antirepressiva pel terror que imposa l'Estat contra tot aquell que es mou en terrenys solidaris o de denúncia de la repressió.

Però aquest episodi és gairebé anecdòtic, ja que ha estat el' "últim", quan des de 1975 tota persona solidària a favor dels repressaliats ha patit guerra bruta, judicis-farsa, o per concretar en un simple exemple, que per posar una foto d'un pres polític al teu local, el teu bar o al carrer se't pugui jutjar a l'Audiència Nacional (que no és sinó el TOP feixista amb un altre nom, canviat en un sol dia el 1977) i entrar pres per molt temps. Quanta gent ha estat morta o tirotejada en mobilitzacions pro amnistia, en denúncia de la repressió policial, etc? Tirant d'hemeroteca, més de 40 persones assassinades i milers de ferits de bala. O ser assassinat per fer una pintada de "Pa, Treball i Llibertat" ... Sí, la guerra bruta ja està inserida des de la creació de l'anomenada "transició", no només per les bandes parapolicials, sinó per la legislació, per la premsa feixista i pels seus acòlits. O potser com no recordar quan el PCE va negar advocats i va cridar terroristes als militants del PCE (r) rebentats a les tortures el 1977 i el 1995?. Poguéssim posar altres centenars d'exemples més, molt il.lustratius. Alguns els teniu a la web i els blog dels Comitès per un SRI.

6.El vostre portal, www.presos.org.es, es tracta sens dubte d'un dels més complets pel que fa a formació política i difusió. Com veieu l'ús de les noves tecnologies de cara a la lluita contra la repressió política? Heu tingut dificultats a l'hora de penjar el vostre portal?

PRES.O.S. no tracta de formar, no és el nostre camp de treball; per això hi ha molt bones web o publicacions polítiques. Pretenem difondre les denúncies, convocatòries, la situació repressiva, els actes de solidaritat ... si això a més aconsegueix formar o almenys despertar consciències, doble objectiu.

La veritat que les noves tecnologies sí que han ajudat a trencar el monopolisme informatiu. Ara un simple blog pot apropar molt variada gent realitats que abans es feien a través dels més minoritaris i cars fanzines, i l'important de la immediatesa. La nostra web té a dia d'avui 170.000 visites, que hagués estat impossible arribar a través de revistes o octavetes, més els diferents blogs en castellà, català i gallec, amb el que això significa. Però advertim també que no creiem que cap "revolució" es pugui fer "cibernètica". Sempre aportarà més una xerrada amb contingut que un blog, per molt ben currat que estigui.

Pel que fa als problemes de Pres.o.s., suposem són els de les pàgines a les que l'Estat considera enemigues. Ja han tancat diverses web revolucionàries, diaris progressistes, revistes ... o sigui que creiem no estar lliures de problemes. De moment s'han acarnissat més amb les detencions, les amenaces a companys, la requisa d'infinitat de materials en els registres ...


7. Què opineu sobre l'actual sistema penitenciari? Al marge d'un fort canvi social a l'Estat Espanyol, Quines mesures prendríeu per millorar les condicions dels presos?

Doncs creiem que està enfocat en tres fronts concatenats. Un, i el principal, el de l'intent d'extermini, inclòs el físic per a les i els presos polítics (30 revolucionaris han mort a la presó en aquests 35 anys de "democràcia" i més de mil comporten malalties incurables per culpa de la presó), el de la dispersió i mòduls d'aïllament i càstig, pallisses ... per a aquests i també per als rebels (COPEL, APRE (r), FIES ...) i el de magatzem de reixes i filats per a tots els altres, que en un 95% dels casos són pobres, drogodependents o per delictes menors. Les presons capitalistes són creades i mantingudes per tancar-fins i tot de per vida-a tot aquell que des de postures revolucionàries o per formar part de la pobresa i la marginació els dificulten els seus ideals burgesos i feixistes.

Quants dies han passat a la presó assassins declarats de la talla del General Galindo, ministres del GAL o del BVE, mercenaris, lladres de guant blanc, banquers o estafadors de l'Estat?. Quants els que han creat la crisi que ha condemnat a la classe obrera a la misèria i a l' esgotament absoluta?. Quants policies torturadors hi ha presos?. Les mesures a prendre no són de caràcter tècnic, sinó de caràcter antagònic. Les presons estan plenes de revolucionaris i pobres, i els que haurien d'estar de veritat presos són tants i tants assassins de l'Estat, especuladors, mercenaris, torturadors, polítics mentiders i lladres sense escrúpols ... El debat sobre si les presons haurien d'existir o no surt de la nostra tasca actual, si s'analitza des de la perspectiva narrada. Però això no vol dir que deixem de seguir exigint un tracte digne, la fi de la dispersió, els mòduls especials, l'agrupament en municipis ... com a pas cap a l'amnistia total per als revolucionaris presos, l'indult general per als presos per motius socials i la necessitat de jutjar els veritables criminals del capitalisme.

8. ¿Compartiu debat amb algun altre col.lectiu anti-repressiu de l'Estat Espanyol encara formi part d'altres corrents ideològics revolucionàries? Creieu que a dia d'avui seria possible una unitat de tots els moviments socials de cara a la repressió?

Partim de que en els propis Comitès per un SRI no ens definim ideològicament amb cap sigla. Hi ha militants comunistes, anarquistes, antifeixistes, independentistes o demòcrates en general, de manera que ningú pogués acusa-nos de sectaris. Així, la nostra relació amb altres col.lectius antirepressius, de solidaritat o internacionalistes és una de les nostres bases programàtiques, i que venim realitzant des del nostre naixement. Al programa del SRI s'han sumat persones de totes les ideologies, realitzant aportacions o accions. Per posar un simple exemple, a Euskal Herria els Comitès per un SRI treballen colze a colze amb el Moviment pro amnistia Basc, amb independència de criteris. A dia d'avui seria totalment necessària una unitat antirepressiva formada per tots aquells que sentin aquesta solidaritat com una necessitat vital, a part de la pròpia empatia que ens desperten les seves ideologies. Apartant diferències, centrant-nos en el comú, que és molt i el realment important. S'estan fent avenços i com a exemple passar per l'etiqueta de la web sobre la campanya de solidaritat amb Arenas. Aquí podreu veure el que s'ha caminat, i tot el que falta per caminar.

9. Des de la vostra perspectiva, Quina relació establiríeu entre la crisi i l'augment de la repressió?

La repressió és intrínseca a la manera de desenvolupament capitalista, és el seu guardià permanent, però també s'incrementa o disminueix segons les seves conjuntures (econòmiques, socials i polítiques). Però des de la seva concepció monopolista, feixista, de crisi permanent, es converteix en una necessitat diària. Dimitrov el va analitzar magistralment a "Escrits sobre el feixisme" i Victor Serge ens va posar els exemples reals i amb noms en "El que tot revolucionari ha de saber sobre la repressió". Aquesta pregunta és molt important per saber com funciona la dictadura capitalista i les seves repercussions-en aquest cas des del camp repressiu-, així que animem a que els lectors la estudiïn en profunditat, a través de desenes d'unes escrits d'organitzacions i partits revolucionaris, web antagonistes, llibres, documents ...

10. Quina opinió us mereix Torremolinos Antifacista?

Hahaha, encara que per quedar bé poguéssim dir que estupenda, la veritat és que seguim la vostra pàgina des del seu mateix naixement. És variada, profunda, ideològicament posicionada amb les classes oprimides. I us atreviu amb articles que altres web que es diuen radicals (d'arrel) no ho fan. Així que en un any exacte de funcionament ja heu passat de la infància a l' adolescència i amb els últims retocs de fa poc s'ha convertit en una referència obligada per als antifeixistes i demòcrates de Màlaga, Andalusia i l'Estat.

11. Carta Blanca

Gràcies per donar-nos veu als sense veu, tan habitualment silenciats, criminalitzats o tergiversats. Que el vostre projecte continuï endavant, amb forces renovades o més assentades tot i que teniu les pàgines de Pres.o.s. obertes per al que vulgueu aportar. I que els vostres lectors també estan convidats a forjar la unió de forces en la lluita antirepressiva.


Gràcies als comitès per un S.R.I. a l'Estat Espanyol per cedir-nos una mica del seu temps a contestar a aquesta interessantíssima entrevista. Cal dir que des Torremolinos Antifascista els brindem el nostre suport i, esperem poder compartir d'aqui a no gaire amb espais i activitats per la llibertat dels presos polítics.