Aquest bloc dóna suport als presos polítics antifeixistes i anticapitalistes. Per l'Amnistia Total Sense Condicions i contra el terrorisme d'estat.

13 de juny 2010

Iolanda Fernández Caparrós, militant del PCE(r), biografia

Iolanda Fernández Caparrós, militant del PCE(r), 8 anys presa, 14 militant 
 
Sóc filla d'emigrants. El meu pare, galego i fill de llauradors i la meva mare, andalusa, filla de pescadors, es van casar a Suïssa on havien emigrat joves per a fugir de l'extrema pobresa de l'Espanya franquista. De tornada a l'Estat recién mort el dictador, es van instal·lar a La Corunya, on vaig néixer jo el 7 de desembre de 1980. Tinc 29 anys per tant. Des de sempre vivim en el barri de Monte Alto, avui convertit en zona turística, però que històricament va ser un barri molt obrer fortament castigat per la droga i la delinqüència, però també amb molta vida social i record històric (la seva presó provincial, la campa on van afusellar a molts republicans...). 
 
Allí vaig estudiar i també vaig començar a treballar. Quan em trobava estudiant, els apuros econòmics de la família em van dur a buscar petites ocupacions. I es pot dir que vaig fer de gairebé tot, florista, dependenta d'una botiga de roba, cuidar ancians.... Vaig estudiar auxiliar d'infermeria i vaig haver de deixar els de higienista dental, per a treballar en un frutería. 
 
Començant a treballar amb 13 anys i vivint en un entorn on estaven molt presents els problemes socials, amb un cert nivell de consciència, no és d'estranyar que també per a la militància fora "prematura". Amb 15 anys freqüentava els ambients independentistes. Mentre estudiava, vaig començar a militar en "Estudantes Independentistes" i poc després en les JUGA, Juntes Galegas pola Amnistia. 
 
Per aquest llavors vaig conèixer a militants del PCE(r) i vaig començar a llegir la seva interessant propaganda, a participar en discussions polítiques i a poc a poc em vaig anar implicant més. Les meves inquietuds polítiques s'havien encaminat més al plànol nacional fins a llavors, així que aquells debats profunds m'estaven aportant plantejaments que per a mi m'estaven resultant de major profunditat. Com simpatitzant, vaig començar a participar en diferents campanyes polítiques, i vaig participar també en diverses plataformes socials i en l'intent d'organitzar a la joventut. Encara sense 18 anys vaig passar a la militància de ple. En La Corunya vaig participar nombroses vegades en el repartiment de la propaganda del PCE(r) a les portes de les fàbriques, i va ser molt il·lusionant i reconfortant veure el bon grau d'acceptació entre molts obrers. 
 
Aquests primers anys d'activitat en l'Organització Local del PCE(r) de La Corunya em van assentar majors bases de consciència i comprensió de la lluita, en la vida i en el treball.
 
Al novembre de 2000 van detenir a França a diversos camarades de la direcció del PCE(r), entre ells al seu Secretari General, i vam començar amb un treball profund en la campanya de denúncia. Diversos actes amb obrers, amb joves, de difusió i denúncia. I d'altra banda reorganitzar el treball d'Organització en si, després de les importants caigudes de revolucionaris. Així que recién complerts els 20 anys, juntament amb altres camarades, vam començar a impulsar l'Organització de Galiza i em vaig traslladar a viure a Vigo. El trasllat va suposar haver de deixar l'ocupació per a poder dedicar-me exclusivament a activitats polítiques, que eren moltes en aquesta ciutat, així que en 8 mesos molt intensos, vam realitzar molta activitat d'organització. Vagues obreres, manifestacions, treball agitativo... Però seguia sent necessari recompondre estructures organitzatives afeblides després de les detencions i la campanya de criminalització posterior. Es necessitaven mans, cadascuna i un al seu nivell, i la meva decisió va ser passar a la clandestinitat per a incorporar-me a la Comissió d'Organització. Vaig fer el "pas" el 2 de juliol de 2002, i el 18 de juliol, 16 dies després, em detenen al costat de la camarada Aurora Caetano quan sortíem d'un pis a Madrid. La meva experiència clandestina va anar "efímera" per desgràcia. 
 
La de presó està sent una mica més perllongada. Amb la llei de partits van il·legalitzar al PCE(r) en 2003, però ja s'havien inventat abans l'amalgama "tot és GRAPO", així que els militants del PCE(r) acabem condemnats per "pertinença a banda armada". En el meu cas concret van caure en gràcia 8 anys per "pertinença" i altres 3 anys de propina per "documentació falsa". 
 
En aquests 8 anys de presó que duc, he passat per 4 presons i per un parell de mòduls d'aïllament. Más de tres d'ells duc classificada en Primer Grau, amb tot tipus de restriccions, limitacions, enregistrament de visites, etc. Però tot això no m'impedeix tractar de dur una vida el més organitzada i productiva possible, així que faig esport, estudi, lectura, correspondència... i sobretot seguir enfortint les meves idees i militància, encara de tots els impediments. Duc 3 anys i mig sense compartir mòdul amb cap companya. A aquesta dispersió intercarcelaria, se li suma la dispersió dels nostres familiars i amics, a centenars de quilòmetres de la nostra terra i gent benvolguda. Amb la dificultat en les visites, per les innombrables despeses, matades de kilometraje... A tota aquesta incomunicació obligada se li afegix l'intent de total aïllament amb la correspondència limitada, intervinguda, retinguda o simplement "no arribada". Igual passa amb les trucades telefòniques. Però no poden ni podran assolir que seguim mantenint la nostra fermesa i activitat. 
 
Iolanda Fernández Caparrós
Prisión de Zuera
50800 Zuera (Zaragoza)


Font: PRES.O.S. web del S.R.I.