Aquest bloc dóna suport als presos polítics antifeixistes i anticapitalistes. Per l'Amnistia Total Sense Condicions i contra el terrorisme d'estat.

20 de juny 2010

Victoria Gómez Méndez, 37 anys de militància comunista, 6 vegades presa durant 16 anys

Vaig néixer el 7 de setembre de 1954 en Mugardor (La Corunya). Als 3 anys d'edat la meva família es va traslladar a Vigo, on transcorreria la resta de la meva infància, bona part de la joventut i també els meus primers temps de militància en el PCE(r). 
 
Durant 1973, estudiant a la universitat de Compostela, vaig ser una dels milers d'estudiants que ens mobilitzàvem contra la falta de drets i llibertats arrossegades des de 1939. Vaig anar agafant major consciència i em vaig acostar a les idees comunistes. Rebia propaganda de la OMLE, i el seu treball seriós i metòdic em va cridar molt més l'atenció que el de moltes altres organitzacions polítiques que en aquells dies pululaban en Galiza, així que vaig començar a col·laborar amb ella. 
 
En 1975, durant "L'estiu de terror" vaig passar a integrar-me en el recién reconstituït PCE(r). Per necessitats partidistes, vaig deixar els estudis i el domicili familiar. Vaig començar a treballar en una fàbrica de congelats i farines de peix, on vaig conèixer de primera mà les jornades extenuantes i l'explotació que sofreix la classe obrera en general i la doble explotació de les dones proletarias en particular. Però també vaig conèixer el que significa l'enorme solidaritat entre companyes. Vaig passar a treballar de dependenta en "El Corte Ingles", i aquí no vaig trobar aquests trets de solidaritat que vaig conèixer entre les obreres proletarias. 
 
Per aquests mesos, el PCE(r) va desenvolupar una intensa campanya de denúncia del règim feixista, tant des del punt de vista organitzatiu, agitativo i propagandístic. Tota aquesta enorme activitat va asseure en mi unes bases molt més profundes i vaig començar a treballar en l'àmbit de la propaganda partidista. Vaig passar de formar una cèl·lula obrera i de ser membre del Comitè Local de Vigo a ocupar-me, per a reemplaçar a altres camarades detinguts -juntament amb altre company- a muntar l'aparell local de propaganda. Corria novembre de 1975 i el feixisme plorava al botxí sanguinari de mitjana Espanya. Com calia treballar laboralment pel dia, les nits les passàvem en vela, imprimint documents, milers de octavillas i 1.000 exemplars del Gaceta Vermella. 300 eren per a la venda clandestina a les portes de les fàbriques viguesas, i aquest reconeixement es va notar aviat en els obrers, que literalment llevaven els Gaceta de les mans als camarades repartidors. Així, amb unes expectatives majors que les quals calculàvem, el cansament i la matada de treball es convertien en satisfacció. 
 
Al setembre de 1977 sóc detinguda a Gijón i pas mes i mig a la presó. 
 
Al gener de 1978 neix el meu fill Ignacio, que per la seva pròpia consciència política es converteix anys més tard en militant revolucionari i que va ser detingut en 2003 quan formava part d'un comando operatiu dels GRAPO. 
 
Al maig de 1979 sóc de nou detinguda a La Corunya i pas tres mesos presa. 
 
Al novembre de 1980 em detenen a Sevilla i pas 18 mesos de presó en Yeserías, que em marcarien profundament tant personal com políticament, doncs formant part de la Comuna de preses polítiques "Carmen López" l'estudi, la formació, la companyonia, la cultura, l'oci, ho vaig viure amb altres militants comunistes i antifascistas, com un petit esbós del que podrà ser la vida en una societat socialista. Al sortir vaig participar al moviment proamnistía. 
 
A l'octubre de 1982 em detenen a Vigo com solidària amb els represaliados polítics i pas dos dies presa, igual que molts altres familiars i amics dels presos polítics en diverses parts de l'Estat. Era l'estrena de la qual anava a ser el govern PsoE. Als pocs dies assassinen al màxim dirigent dels GRAPO Juan Martín Lluna, que acabava de fer pública una oferta de treva com bona voluntat davant el nou govern "socialista". 
 
Fins a 1985, em segueixo dedicant al treball d'impressió i propaganda en diversos aparells, el del Comitè Regional de Asturies, en el Comitè Nacional de Galiza i altres. 
 
A partir de llavors pas a tasques organitzatives. Al gener de 1985 van ser detinguts una vintena de militants clandestins que em va dur a fer-me càrrec de l'estructura clandestina del PCE(r) a Galícia. La "Campaña de reorganització", primer en la legalitat i quan la necessitat ho va requerir passant a la clandestinitat va aconseguir posar en peus noves organitzacions del PCE(r) a Galícia. Se m'incorpora a la Comissió d'Organització del Comitè Central. 
 
Sóc detinguda a la fi d'aquesta dècada, al desembre de 1989, a Betanzos (La Corunya) al costat del camarada José Luis Elipe López, sent jutjats en l'Audiencia Nacional per ser comunistes i cauen 4 anys de presó a cadascun. Ens condemnen per "col·laboració amb organització armada", sense cap tipus de proves, doncs no les havia. Però ja havien assentat la primera sentència judicial calcada al que avui coneixem com "Llei de Partits". 
 
A l'ingressar a la presó, 62 camarades del PCE(r) i dels GRAPO i un anarquista duien ja un mes desenvolupant la vaga de fam contra la política de dispersió. Em sumo a ella, i com a tots, m'alimenten per força i em traslladen contínuament de presó. Cinc presons mentre vaig desenvolupar la vaga de fam, fins a febrer de 1991, 400 dies en el meu cas. 
 
Després de sortir de la presó al maig de 1993, al novembre em reincorporo a la clandestinitat, aquesta vegada a França com membre de la Comissió d'Organització del Comitè Central del PCE(r). 
 
En 1995 sol·licito el meu ingrés en els GRAPO i em desvinculo orgànicament del PCE(r). 
 
Al novembre 2000 sóc detinguda per la policia francesa a ordres de la Guàrdia Civil a París. Condemnada per "associació de malfactors" a 8 anys, pas sis anys en les presons de Fresnes i Renner, amb un interval de 5 mesos en la presó madrilenya de Soto del Real, per "lliurament temporal". Pel colaboracionismo de l'estat francès i espanyol sóc extraditada definitivament a Espanya. 
 
Actualment compleixo una condemna de 7 anys de presó per l'operatiu dels GRAPO contra "el Valle de los Caidos" i tinc altres dos judicis pendents per diverses accions de la meva organització. 
 
He passat per les presons de Gijón, Coruña, Sevilla, Còrdova, Yeserías, Carabanchel, Hospital Penitenciari, Àvila, Càceres, Badajoz, Fresnes, Renner, Soto i Meco I. 
 
He desenvolupat 6 vagues de fam, una de 22 dies en Yeserías, altra de 400 en 5 presons distintes, altra de 7 dies a França contra la dilació del sumari de "els 7 de París", altra de 16 dies en Renner pel judici farsa de 2002 i altres dues de 4 dies, una perquè atenguessin a la militant del PCE(r) greument malalta Fina García Aranburu i altra pels meus problemes mèdics no atesos. 
 
Victoria Gómez Méndez
C.P. Madrid I (Meco mujeres)
28805 Alcalá de Henares (Madrid)


Font: PRES.O.S. web del S.R.I.