Aquest bloc dóna suport als presos polítics antifeixistes i anticapitalistes. Per l'Amnistia Total Sense Condicions i contra el terrorisme d'estat.

18 de jul. 2010

Enrique Álvarez Abalde, SEMPRE EN EL RECORD

Enrique, la teva vida, exemple de lliurament a la causa comunista i proletaria. Que la terra et sigui lleu, camarada. Mai t'oblidarem. 
 
Preses i presos polítics del SRI, PCE(r) i GRAPO 
 
Escric aquestes línies amb la ràbia i coratge necessaris que em donen l'haver-me assabentat tot just fa unes hores de la defunció d'Enrique Álvarez Abalde, militant comunista i exprés polític del PCE(r), lluitador incansable per fer que als presos i preses comunistes i antifascistas se'ls faci un poc més suportable la seva estada a la presó. 
 
Enrique, no vaig tenir el plaer de conèixer-te personalment, però si que he pogut conèixer les moltes coses que en una vida totalment dedicada a la defensa i pràctica de la solidaritat amb els presos polítics has estat capaç de fer. 
 
Ara, guiat pel meu (pot ser que encara inexpert) apassionat sentiment que és la intuïció de classe, m'agradaria que em permetessis dir-te el següent: Potser avui més que mai quedi de relleu el necessàries que són les persones com tu, per a les quals preval el benestar de les persones que per a aquells que manen són els últims en l'escalafó. 
 
Persones com tu, que veuen amb molta claredat que aquells que duts pel seu magnánimo nivell de consciència van decidir donar el més conseqüent dels passos per a defensar a la seva classe i acabar d'una vegada per sempre amb aquest sistema que ens explota i oprimeix incorporant-se a la lluita, mereixien, una vegada van caure presoners, el més sincer dels esforços per part del poble, consistent a fer una mica més suportable el seu segrest leGAL. 
 
Esforços que, per altra banda, l'enemic es malda a destruir o fer imperceptibles, herrant totalment en les dues pretensions, ja que mai es podrà fer callar ni fer desaparèixer la solidaritat que tan merescuda tenen les persones que ho van donar tot per nosaltres. 
 
Com dic no vaig tenir el plaer de conèixer-te, però no obstant això sigues molt bé on estàs ara: estàs en el lloc que correspon als justs, als quals lluiten per la veritat, contra la injustícia, contra la prepotència de carcellers, contra murs i barreres, contra milers de quilòmetres de dispersió, contra excuses que ni ells es creuen per a no deixar veure als presos polítics, contra aliments tercermundistas, contra condicions carceràries infrahumanes, contra laberints i imposicions legals i cadenes perpètues, i un sense fi de lligaments -a més de les físiques- que l'enemic intenta posar als presos perquè no rebin la calor del poble. 
 
Jo, vull tenir l'atreviment d'encara sense saber el lloc concret en el qual t'hagis, però sí sabent que lluites contra tot això que acabo d'exposar allà on estiguis, vull tenir l'atreviment, dic, de no desitjar-te descans. I no és que no t'ho desitgi perquè no t'ho mereixis, si no que no t'ho desitjo perquè estic convençut que tu mateix no ho voldries. 
 
Estic convençut, no pararàs de lluitar fins a fer d'ell un lloc més equitatiu, un lloc sense opressors ni oprimits, un lloc en el qual no es vulnerin els drets civils, polítics i humans com ocorre aquí, etc. Per aquest motiu no et desitgi descans. Perquè sé que no ho vols. Perquè sé que la teva consciència de classe no et deixarà prendre't aquest merecidísimo recés fins a assolir, també juntament amb els quals ja no estan amb nosaltres, els objectius abans esmentats. 
 
En fi Enrique. Et desitjo tota la força perquè des d'aquesta nova trinxera en la qual et trobes segueixis fent el que més volies en vida: canviar aquesta societat, i aconseguir l'home nou. 
 
Com tu mateix ens diries, Amor i força! 
Enrique, llavor de llibertat!
 
Un simpatitzant de les causes justes
 
Amb dolor i ràbia hem recollit la notícia de la mort del militant comunista i represaliat polític Enrique Álvarez Abalde, després de llargs anys de malaltia i hospitalització. Anys en els quals a pesar de la gravetat de la seva situació Enrique va seguir mostrant cada dia aquest esperit de resistència que li ha caracteritzat tant en la seva militància com en el seu pas per les presons de l'Estat espanyol. Detingut i torturat, acusat per fets que no havia realitzat, empresonat i condemnat sense prova alguna, amb una malaltia incurable sobrevinguda a la presó, Enrique ha afrontat tot sempre amb coherència, humilitat i coratge; tal com ho ha demostrat també en el seu més recent batalla contra el tancament de l'hospital en el qual es trobava. 
 
Al costat dels teus companys/as, familiars i amics/as, avui Enrique et diem FINS SEMPRE i en tots nosaltres seguirà vivint el teu exemple i el teu perenne somriure. 
 
SOCORS ROIG ITÀLIA
 
Font: PRES.O.S. web del S.R.I.