Aquest bloc dóna suport als presos polítics antifeixistes i anticapitalistes. Per l'Amnistia Total Sense Condicions i contra el terrorisme d'estat.

30 de jul. 2010

Homenatge a Iñaki Kuadra Etxeandia, homenatge en Kobarón

Cargadero de Kobarón, 28 de juliol 2010
 
Prop de 80 persones es van desplaçar fins a aquesta punta marítima per a acomiadar a Iñaki. Des d'aquí demanem perdó a altre grup de persones que es van donar cita a la platja de la Arena, en Muskiz -lloc de la primera cita acordada, després cancel·lada- i que no van poder assistir a Kobarón per la confusió (una abraçada per a ells i elles i de nou disculpes). 
 
L'acte va consistir en una ronda d'intervencions: 
 
La de Periko Solabarria, històric militant de l'esquerra abertzale, que als seus 80 anys d'edat ens va recordar a tots que encara hi ha molts motius per a seguir lluitant per una Euskal Herria comunista i va dirigir unes entranyables paraules de recordatori als comunistes que ell ha anat coneixent al llarg dels anys "germans d'idees i somnis". 
 
La d'un militant dels Comitès per un SRI, que va recordar com Iñaki va ser camarada, company, amic i fins i tot infermer, quan els seus camarades es trobaven en la vaga de fam de 1989-1991 que ell no va poder desenvolupar per les seves enormes malalties. Com la seva casa havia estat una veritable llar per a tots els quals per ella van passar, i com Iñaki queda gravat per a sempre en la millor de les memòries de la lluita de classes. 
 
La d'una militant comunista camarada d'Iñaki, que va versar sobre com "Iñaki ha sigut dolent, molt dolent, per a tots aquells que oprimeixen al poble, a les nacionalitats, als lluitadors, a la classe obrera" "dolent, molt dolent, per a aquells que han donat per liquidada la lluita de classes". I en aquesta "maldat" contra l'enemic dels pobles, Iñaki va donar tot el seu temps, els seus somnis, el seu compromís polític, personal i humà. Per això quedarà la seva llavor de llibertat entre tots i totes que li vam conèixer i entre la història d'honor del proletariat. 
 
Es van llegir diversos comunicats i telegrames de suport i record, entre banderes de dol comunistes, de la República Popular, ikurriñas i l'estelada galega i es va baixar a la cala a espargir les seves cendres i diversos rams de flors al mar Cantàbric, aquest que tant va estimar. 
 
De nou al carregador, es va cantar el Eusko Gudariak, la Internacional i es van llançar diversos goras a Iñaki i a la lluita. 
 
Després d'una salva d'aplaudiments, es va donar per conclòs el senzill i molt emotiu homenatge. 
 
Iñaki, sempre en el nostre record, llavor de llibertat!!
 
Font: PRES.O.S. web del S.R.I.