Aquest bloc dóna suport als presos polítics antifeixistes i anticapitalistes. Per l'Amnistia Total Sense Condicions i contra el terrorisme d'estat.

28 d’ag. 2010

XXX aniversari de l'assassinat d'Abelardo Collazo Araújo (II)

4000 persones acudeixen a l'enterrament d'Abelardo a Vigo

Res més conèixer-se la notícia de l'assassinat d'Abelardo, nombrosos veïns i amics del camarada van acudir de seguida a la casa de la senyora Camila, mare d'Abelardo, oferint-se para tot el que fessi falta. En aquests primers moments es van recollir les 200.000 pessetes que es precisaven per a què la senyora Camila viatgés a Madrid i organitzés el trasllat del cos del seu fill a Vigo. En aquesta mateixa nit ja van començar a fer-se pintades per tota la ciutat.

Al dia seguent l'ambient a Vigo era irreconeixible. No hi ha havia lloc on s'entrés que no es parles de l'assassinat d'Abelardo, de la bona persona que era, del covarda de l'emboscada que li va fer la policia... El dolor i la ràbia dominava al poble vigués. En tots llocs, en els autobusos, en els comerços, en els bars, en les parades, a tot arreu s'escoltaven comentaris enaltint la figura d'Abelardo. La gent no s'acoquinava, no tenia por, parlaven en tots llocs; només els feixistes callaven.

L'arribada del cos d'Abelardo al cementiri de Teis estava prevista per al dilluns dia 1 de setembre a les 18.00 hores de la tarda. Durant els dies d'espera, Vigo sencer es va omplir de fulles amb la seva fotografia, en les quals es cridaba a l'assistència als funerals i a una manifestació pel mateix 1 a les 20.00 hores. També es van col·locar gran quantitat de cartells recolzant la crida. La Asemblea per Ceibar aos Presos Polítics Galegos (ACPG) va distribuir massivament una fulla explicant la biografia del camarada i la seva trajectòria com a lluitador incansable per la llibertat del poble.

El dia de l'enterrament va començar a concentrar-se gent entorn del cementiri des de les quatre de la tarda. Quan va arribar el cotxe fúnebre, un grup de persones va cobrir el fèretre amb les banderes del Partit, de la República Popular amb l'escut dels GRAPO i la bandera de Galiza. Per a aquest moment feia ja més d'una hora que el tràfic estava tallat a la Travessia de Vigo a l'altura del cementiri. La policia no es va atrevir a aparèixer en cap moment; només un zeta va passar per allí i va haver de sortir córren, doncs la gent va començar a cridar-los assassins i a tirar-los pedres.

El fèretre va ser introduït a coll al cementiri enmig d'un impressionant silenci que cesso en el moment en què el capellà va voler resar. Al crit de "Fora, fora!” el capellà va tenir que callar, i els assistents van començar a cantar la Marxa dels GRAPO, després la Internacional, l'himne del Partit i de Galiza. Es van cridar les següents consignes: “Els GRAPO estan presents!, Policia assassina!, Visca els GRAPO!, ETA i PCE(r)!!". Abans que fos enterrat el camarada, va intervenir un veí que va dir entre altres coses que Abelardo havia nascut i crescut en Teis, que era un barri amb fama de roig, que en totes les famílies durant la guerra va haver morts i fugits i que ara Abelardo Collazo havia continuat la lluita revolucionària. Al final va exclamar: “Enterren el seu cos, més no les seves idees revolucionàries. Quan vam saber dels seus assassinat plorem, mes no és així com es venja a un revolucionari”. Va rematar demanant la solidaritat amb la seva família.

Per enterrar-ho tots els amics i familiars agafaven la terra amb la mà, la besaven i la dipositaven a la sepultura. Es va enterrar en terra gallega complint així el desig d'Abelardo.

Coberta la sepultura, va parlar la sogra d'Abelardo que va demanar que no oblidem, va comentar que havia estat de visita a la seva filla Aurora Caride a la Preso de Yeserías i que l'havia rebut amb força i sense llàgrimes i li va dir: “Estic orgullosa d'Abelardo”. Va acabar la sogra fent una crida a la lluita per l'Amnistia dels presos polític. La senyora Camila, la mare d'Abelardo, va intentar dirigir unes paraules als concentrats, mes l'emoció li impedia parlar; només va poder dir: “Morreu o meu Abelardiño, o meu fillo”.

Sobre la tomba van ser dipositades 13 corones de flors de Citroën, Vulcano, Ascón, Construcció, Frare, Barreres, presos polítics, esposes, mares i fills de represaliats i unes altres de vells companys de treball d'Abelardo. Van assistir a l'enterrament més de 4.000 persones. Tots portaven clavells vermells i flors silvestres que van ser dipositades sobre la tomba fins cobrir-la totalment. En finalitzar l'enterrament els veïns de Teis van recollir diners per donar-li a la família d'Abelardo.

Per a aquest mateix dia es va convocar una vaga general, que es no va ser total, sabem que en la majoria de les empreses va haver-hi assemblees, aturs parcials i es van prendre acords com els de pagar corones i recollir diners per a la família. També estava convocada una manifestació per les vuit de la tarda en el escalextric, la que van acudir més de 1000 persones que van aixecar barricades a diversos carrers. La policia que ho tenia tot pres va intentar per tots els mitjans impedir la concentració, mes la gent es va dissoldre per grups de 50 persones i ostigaban als antidisturbis per tots costats. Aquests grups van rebentarr els vidres del Pazo de Justícia i d'alguns bancs. Els enfrontaments van durar fins a més de les 10 de la nit. Es van llançar pedres contra la policia, maons, etc, sent ferits alguns mercenaris i resultant trencades les finestres d'un cotxe zeta. Les consignes més corejades van ser: “Els GRAPO estan presents!, Visca els GRAPO! Visca el PCE(r)!, Visca ETA!, GRAPO, ETA més metralletes!, Abelardo assassinat!, Policia assassina!”. La manifestació va ser una veritable batalla campal (...).

Crònica publicada al periòdic del PCE(r) “GACETA ROJA” (nº107, 15 de setembre de 1980).