Aquest bloc dóna suport als presos polítics antifeixistes i anticapitalistes. Per l'Amnistia Total Sense Condicions i contra el terrorisme d'estat.

12 de set. 2010

5 de setembre de 1984: Juan García es assessinat a la Corunya

Juan García Rueda (1955-1984)

El militant del PCE(r) i els GRAPO Juan García Rueda, "Juanini", va néixer a Sevilla el 2 de febrer de 1955 a un poblat de xavoles al costat del barri de Triana conegut per la Vega de Triana. Als 16 anys, és detingut per primera vegada per participar en un robatori i va ser empresonat durant cinc anys i mig, dels quals més d'un li va passar en cel-els de càstig per la seva contínua participació en els actes de protesta contra les condicions de vida a les presons. Participa en la creació de la COPEL.

El 1976, a la presó de Sevilla, Juanini coneix militants del PCE(r) i, a través d'aquest, el seu programa i la seva línia política, que va decidir a la seva sortida a col.laborar amb ell. A mitjans de 1977 s´incorporo a un escamot dels GRAPO els seus combatents van ser detinguts, queden Juanini aillat de la organització anti-feixista.

A causa d'una tuberculosi incubades en anys de presó, va ser hospitalitzat per un any. Amb la seva alta de l'hospital contínua la seva activitat política explicant entre els treballadors del seu barri la linea i les activitats del PCE(r), sense oblidar ni un moment portar la solidaritat als que estaven a la presó. És detingut per la policia, que el va acusar de pertànyer als GRAPO, romanent cinc mesos a la presó sortin en llibertat sense càrrecs.

Reprendre la seva activitat política, el que fa que la policia li deté de nou, acusant-ho falsament de participar en un robatori, va passar 18 mesos a la presó, sent de nou absolt després d'un judici. Poc després, al 1984, s'incorpora novament als GRAPO.

Durant el mes d'agost d'aquest any és van desencadenar diversos operatius mitjançant explosius contra les entitats franceses situades a  terras galleges, reivindicats pels GRAPO en solidaritat amb la campanya desenvolupada a Euskal Herria i en altres llocs contra l'extradició de militants abertzales detinguts a França. Aquestes accions van posar a la policia tras la pista d'un possible escamot de l'organització armada amb base en La Corunya i Vigo.

A finals d'agost varis mercenaris de la Brigada Central de Informacio és va desplaçar a Galiza des de Madrid. Després de l'execució de Luis García Pardo, enginyer cap de l'àrea de Ràdio Nacional d'Espanya, els autors van ser localitzat en uns dels apartaments, que presumiblement estaven subjectes a vigilància.

El 5 setembre 1984 se conmemoraba el Tercer Aniversari de l'assassinat a mans de la policia de Barcelona Enrrique Cerdan Calixto. Els GRAPO porten a terme tres accions simultànies armades a la Corunya, Madrid i Sevilla, contra un enginyer de RTVE i dos homes de negocis, respectivament. L'operació policial dona com a resultat la localització posterior d'una apartenent de seguritat, a la Corunya, ocupat per Juan García Roda i Leoncio Calcerrada, que van ser massacrats per homes armats al seu interior.

Leoncio Calcerrada, convalescent a l'hospital de la presó de Carabanchel de les ferides rebudes en la mateixa operació, va informar en un document de com va succeir. Segons Calcerrada va narrar: "De sobte sentim que la cadena de la porta és va trencar ... Llavors sentim detonacions nombrosos trets efectuats des de fora de l'habitatge. Ens tirem instintivament a terra, el camí de la cadira a terra, vaig sentir sentia un fort dolor en el meu peu esquerre, també vaig escoltar queixar-s'a el meu camarada, que és trobaba al costat meva. M'arrossego i em vaig amagar tras un moble gran. Tombats, aixequem les mans. En aquest moment mitja dotzena d'armes ens disparáran de nou des de la porta del menjador. Vaig notar diversos impactes mes al meu cos. Ens ordenen que ens aixequem, però no vaig poder, m'arrossego i aixeco els braços. Juan no és va moure, és va quedar quiet, d'esquena a la policia."

Les ferides per arma de foc que tenia Calcerrada, quatre en total, estaven localitzades en el costat esquerre del seu cos (turmell, cuixa, colze i abdome), el que avala la seva versió que va ser tirotejat quan es trobava sota un moble, desarmat i al terra. «Mentre m'allunyaven de Juan vaig sentir com ho interrogaven -continua la seva narració Calcerrada-, així que encara estava viu. En un quart em van tombar i van començar a copejar-me en les parts del cos on tenia les ferides. Em van dir que anava a morir «en un enfrontament amb la policia» i que em deixarien dessagnar. Van començar a disparar tirs a banda i banda del meu cap, al costat de les oïdes. Així vaig romandre, enmig d'un gran toll de sang, durant quinze minuts, més o menys. Després em van baixar al carrer, tombat en una llitera, entre diversos GEO, que m'anaven copejant contra la paret i m'amenaçaven amb tirar-me pol buit de l'escala.»

Segons descriu la situació Leoncio Calcerrada, les intimidacións i agressions policials contra ell van continuar fins al seu ingrés a la Residència Sanitària Juan Canalejo [avui Hospital Universitari] de la Corunya, on va ser dipositat també el cos sense vida del nostre camarada Juan García Rueda.