Aquest bloc dóna suport als presos polítics antifeixistes i anticapitalistes. Per l'Amnistia Total Sense Condicions i contra el terrorisme d'estat.

13 de set. 2010

Biografia de la militant dels GRAPO presa política CONCHA GONZÁLEZ RODRÍGUEZ

Vaig néixer el 12 de novembre de 1962 a Madrid, en una família d'emigrants extremenys. Vaig créixer i vaig passar tota la meva joventut al barri obrer de Vallekas. En aquest barri emblemàtic de lluites socials i polítiques vaig adquirir les meves primeres inquietuds. No era difícil imbuir-se en la solidaritat i les necessitats que hi havia per millorar les condicions de vida d'un barri i unes gents que els faltava de tot.

El meu barri va ser la meva "primera escola" i d'on vaig aprendre lliçons que no venien als llibres i que no anava a oblidar mai. Allí vaig tenir els primers coneixements sobre l'existència de la OMLE, encara que només fos per les relacions personals amb alguns dels seus militants i/o simpatitzants, però clau per a la meva posterior militància.

Abans de complir els 16 anys vaig començar a treballar en una fàbrica del tèxtil. La fàbrica era d'una famosa marca de camises, "Chivas", que només atenia les comandes que feien El Corte Inglés i les boutiques més cares del centre de Madrid. No era una fàbrica gran, unes 200 noies en producció i amb prou feines uns 50 empleats més entre oficines, magatzem, etc. Va ser la meva "segona escola" i on vaig aprendre en la pràctica què era l'explotació, la plusvàlua i el treball sindical. Durant un any vaig pertànyer al Comitè d'empresa, s'acabaven de legalitzar els sindicats i es va començar a exigir representació en les empreses amb més de 150 treballadors. Una altra companya i jo ens presentem per lliure, la resta del comitè pertanyien als sindicats CGT i UGT. En aquesta etapa vaig aprendre el que era el compromís amb les companyes, la disciplina però, sobretot, que mantenir-se ferma en les reivindicacions (per més elementals que fos) era l'única cosa que funcionava davant uns Caps acostumats al "paternalisme" com a mètode de doblegar a una plantilla de treballadores molt joves. La batalla llavors no era només sindical sinó que, per les condicions de l'etapa social i política que estàvem vivint, també havia de ser feminista. Va caldre trencar molts prejudicis, començant per nosaltres mateixes que no teníem encara cap formació política. L'experiència d'aquest any en el Comitè d'empresa va ser, a més, decisiva per saber el que no volia: cap sindicat o formació legal que vaig conèixer en aquesta etapa, em convencien ni omplien les meves inquietuds sinó, més aviat, tot el contrari. Les lluites a les quals vaig participar durant aquest temps per aconseguir un conveni més just, unes millores laborals a la fàbrica i per trencar les relacions de submissió que es donaven allí amb prou feines va contribuir a formar-me políticament ja que, sense cap orientació que realment em donés confiança, la sensació era de trobar-te "sola en una jungla".

En 1983-84 tinc els primers contactes amb el Moviment de solidaritat amb els presos polítics del PCE (r) i els GRAPO. Vaig a visitar als/les presos/as polítics i començament a prendre consciència que no estava "sola en la jungla". El meu interès per conèixer els materials del Partit es dispara i començo a "devorar" quanta lectura cau a les meves mans. Per primera vegada em comencen a encaixar totes les peces de la història, de les meves inquietuds sociopolítiques i, per primera vegada, no tinc cap dubte que les reivindicacions, el projecte i el futur pel qual lluita el PCE(r) em convenç i és en el que vull participar.

Segueixo treballant a la fàbrica i posant en pràctica tot el que vaig aprenent als materials i a les discussions amb militants del Partit. Aviat m'incorporo a un cercle de simpatitzants i poc després a militar a nivell de base en la legalitat. El meu compromís va augmentant a la mesura que la meva formació política es va afermant i en la mesura que les necessitats del Partit en la clandestinitat en aquells moments necessitava. El treball en la legalitat cada vegada és més difícil de realitzar sense que fos controlada per la policia política, el Partit necessitava militants a la clandestinitat i quan se'm proposa passar, malgrat la meva poca experiència, accepto.

M'incorporo a primers de 1986, a la clandestinitat realitzo tasques de propaganda i organització fins a finals de 1994 en el qual abandono les tasques partidistes per incorporar-me als GRAPO. Gairebé un any després i després de participar en diverses accions, sóc detinguda a Barcelona. Sóc torturada en comissaria durant 4 dies i, en portar-me a l'Audiència Nacional i denunciar-ho, se m'empresona amb deu dies d'incomunicació total.

Des de llavors, he passat per les presons de Carabanchel, Soto del Real, Fontcalent (on va morir després de 25 anys de presó el meu company i camarada José Ortin al març de 2009) i ara em trobo a la presó de Brieva. Vaig ser condemnada a 30 anys de presó per militància als GRAPO però, sobretot, se'm va condemnar per ser una militant comunista. No em queixo, algú va dir: "si lluitar per un món millor, és ser comunista, jo ho sóc"... i ho seguiré sent fins que em mori. 

CONCEPCIÓN GONZÁLEZ RODRÍGUEZ
C.P. BRIEVA
a.c. 206, 05194 ÁVILA


Font: PRES.O.S. web del S.R.I.