Aquest bloc dóna suport als presos polítics antifeixistes i anticapitalistes. Per l'Amnistia Total Sense Condicions i contra el terrorisme d'estat.

27 de set. 2010

Carta de Xosé Humberto Baena Alonso, lluitador caigut el 27 de setembre de 1975

Papà, mamà:

M'executaran dema al matí.

Vull donar-vos ànims. Penseu que jo moro però que la vida segueix.

Record que en la teva última visita, papà, m'havies dit que fos valent, com un bon gallec. Ho he estat, t'ho asseguro. Quan m'afusellin demà demanaré que no em tapin els ulls, per veure la mort de front.

Sento haver de deixar-vos. Ho sento per vosaltres que sou vells i sé que m´estimeu molt, com jo us estimo. No per mi. Però heu de consolar-vos pensant que teniu molts fills, que tot el poble és el vostre fill, almenys jo així us ho demano.

Recordeu el que vaig dir en el judici? Que la meva mort sigui l'última que dicti un tribunal militar. Aquest era el meu desig. Però tinc la seguretat que hi haurà molts més. Mala sort!

Quant sento morir sense poder donar-vos ni tan sols la meva última abraçada! Però no us preocupeu, cada vegada que abraceu a Fernando, el nen de Mary, o a Manolo fer-vos a la idea que jo continuo en ells.
 
A més, jo estaré sempre amb vosaltres, us ho asseguro.
 
Una setmana més i compliria 25 anys. Moro jove però estic content i convençut.
 
Feu tot el possible per portar-me a Vigo.
 
Com els nínxols de la família estan ocupats, enterreu-me, si podeu, en el cementiri civil, al costat de la tomba de Ricardo Mella.
 
Res més. Una abraçada molt forta, l'última.
 
Adeu papà, adeu mamà.
 
El vostre fill:

Xosé Humberto Baena Alonso