Aquest bloc dóna suport als presos polítics antifeixistes i anticapitalistes. Per l'Amnistia Total Sense Condicions i contra el terrorisme d'estat.

8 d’oct. 2010

Els últims detinguts d'Euskal Herria denuncien severes tortures

Joan Carles Besance:
 
La detenció va ser bastant violenta. Van enderrocar la porta de casa i van detenir Besance i al seu germà. Després van començar el registre tranquil·lament. Inicialment els van ficar en un cotxe i aquí va començar l'infern que es va perllongar durant cinc dies. Quan anava al cotxe li van posar una bossa, deixant-lo sense respiració, fins a ofegar-lo. Van repetir tres vegades la bossa, i quan anava al cotxe va perdre dues vegades el coneixement. Els guàrdies civils saltaven sobre del seu cos i els crits i les amenaces es van succeir sense fi. 

En arribar a Madrid van començar els interrogatoris. Durant cinc dies ha tingut tapats els ulls amb un antifaç  i en concloureno tenia noció del temps. Cada dia el van interrogar dues o tres vegades, cada sessió durava dues hores, sense advocat i envoltat per multitud de guàrdies civils, enmig de tortures i amenaces. El van despullar totalment i el van obligar a realitzar flexions mentre li colpejaven al pit. 

El van embolciar amb una manta, el van lligar amb una cinta i les mans els les van lligar amb goma escuma. Li van posar goma escuma a les mans, li van col·locar la bossa al cap deixant-lo sense respiració, colpejant-li els testicles fins deixar-lo xop de suor. En aquest estat el van portar a un habitacle anomenat "la nevera" en què hi feia un fred extrem. Tremolava, no veia res i sentia un fred atroç. 

Li van col·locar la bossa al cap en dotze ocasions pressionant-lo fins asfixiar-se. A Madrid va perdre el coneixement una altra vegada. El van ruixar amb un esprai al cap ia les mans, va notar que els cabells se li eriçaven però a part d'això no va notar res més. 

Als interrogatoris va sentir multitud de veus, crits, amenaces contra la seva família, amenaces contra el seu germà, amenaces constants al seu nebot. Van detenir el seu germà per amenaçar-lo i torturar-lo malgrat saber que no tenia cap relació amb ETA. El van tenir durant tres dies per pressionar. 

El van obligar a aprendre la declaració imposada i a relatar-ho en el moment de la declaració policial. Durant cinc dies amb prou feines va menjar i no va poder dormir. L'últim dia estava destrossat, no podia més i l'actitud de la guàrdia civil va ser més suau. Abans no tenia problemes oculars i ara li cauen llàgrimes i no hi veu bé. 

Li van deixar oberta la porta de la seva cel·la perquè escoltés perfectament els crits de les altres dues persones detingudes. 

Xavier Aristrain:
 
La detenció va ser tranquil·la. Quan el van ficar al cotxe de la Guàrdia Civil va començar l'infern que es va desenvolupar durant cinc dies. Al cotxe li van posar la bossa al cap, molt ajustada, sense respiració i gairebé fins ofegar-lo. Va perdre el coneixement dues vegades. Tenia clar que la guàrdia civil controlava perfectament fins on podia apretar. 

En arribar a Madrid aviat van començar els interrogatoris, llargs, on van participar multitud d'agents, sense advocat i totalment il·legals. Li van posar moltes vegades la bossa al cap, apretant-li fins a deixar-lo sense respiració. Va vomitar dues vegades però com que no tenia res per treure només va vomitar bilis. 

El van embolicar amb goma escuma i amarat de suor li van posar la bossa al cap. En aquest moment li van llançar aigua gelada provocant-li un terrible contrast corporal. Va notar que li van impregnar el cap amb alguna cosa càlida. Dues vegades va patir taquicàrdies i el van medicar amb tranquil·litzants o alguna cosa semblant. Tot i així, van continuar amb les tortures fins al final. 

Els cops, exercicis físics i les amenaces van ser incessants. El van amenaçar amb mesures contra la seva companya. Li van fer tocar una bala assenyalant que s'utilitzaria per implicar la seva companya. Va notar que li donaven alguna cosa calenta al cap. En aquesta zona ha perdut el tacte. Van obligar-lo a realitzar exercicis físics i durant cinc dies ni va dormir ni menjar. 

Durant la segona declaració amb la presència del seu advocat d'ofici l'advocat va rebutjar la signatura de la declaració constatant l'estat del seu defensat. Va dir que pensava signar-ho i va manifestar la seva disconformitat amb la incomunicació.  

En relació a Atristain el moviment Pro Amnistia denuncia les següents irregularitats: 
 
- Xavier Atristain va ser detingut quan es trobava a l'aeroport de Miarritze (Iparralde) i va ser enviat a l'estat espanyol mitjançant una euroordre. Va declarar recentment davant del jutge per l'acusació que ara formula la guàrdia civil, declarant la seva innocència. 

- Durant uns mesos ha estat lliure però ara l'ha detingut la guàrdia civil. Després de cinc dies d'incomunicació, s'ha autoinculpat acceptant algunes imputacions policials, però no ha ratificat res davant del jutge, denunciant tortures. A més, les dues vegades que ha comparegut davant el jutge ha rebutjat les imputacions però mentre ha estat en mans de la guàrdia civil ha declarat contra si mateix, ni tan sols l'advocat d'ofici ha signat la declaració policial. 

- No es poden obrir dos procediments per la mateixa causa. Queda clar per tant que l'objectiu del nou procediment era detenir i incomunicar a Atristrain. Està fora de la legalitat l'actuació judicial i policial. 

- Si hi ha elements nous en aquest procediment s'havien de fer-los públics abans de l'ordre de detenció davant del jutge encarregat del cas. 

- Els advocats d'Atristrain ha denunciat tot el succeït abans de portar a l'Audiència per a no li han fet cas. De tota manera continuen i continuaran denunciant. 

Denúncia del moviment Pro Amnistia
 
- La nova denúncia de tortures a Euskal Herria exigeix compromisos clars. En aquest sentit, convidem tots els agents polítics d'Euskal Herria, organitzacions sindicals, agents socials, a l'Ararteko i les organitzacions de pes social a expressar la seva opinió sobre allò relatat. 

- Als qui diuen que la denúncia de la tortura s'emmarca en una estratègia, els demanem que responguin a aquesta pregunta. Com és possible que una persona faci una declaració policial contra si mateix sabent que aquesta serà utilitzada com a acusació per condemnar a llargs anys de presó?. Com es pot explicar el que li ha passat a Atristrain, que fins al mateix advocat d'ofici s'ha negat a signar la declaració policial a causa de l'estat del detingut? 

- A falta d'altres respostes, el govern espanyol respon amb les violacions més sanguinàries. Volen condicionar el procés polític que s'ha obert a Euskal Herria, empènyer a l'abisme. No tenen la menor intenció que aquest poble surti del cercle del sofriment i per això han pres la decisió d'incrementar el sofriment. 

- La distensió d'una part no obté com a contrapartida frenar la repressió cega de l'altra part i entenem que cal dirigir les forces en aquest sentit. No podem permetre que un sol ciutadà basc més sigui torturat. 

- Fem públic que enviarem el testimoni de la tortura dels últims detinguts a les diferents organitzacions del món: especialment al Govern de la República Bolivariana de Veneçuela, el seu ambaixador a Madrid i li enviarem també a les organitzacions i moviments polítics d'aquest país com a testimonis de les tortures patides pels últims detinguts. Al costat d'això informarem els observadors de les Nacions Unides que han realitzat l'informe sobre l'Estat espanyol comunicarem les nostres peticions.