Aquest bloc dóna suport als presos polítics antifeixistes i anticapitalistes. Per l'Amnistia Total Sense Condicions i contra el terrorisme d'estat.

27 d’oct. 2010

L'assassinat d'un nen sahrauí posa de manifest la gravetat del conflicte

La mort a trets per part de l'exèrcit marroquí d'un nen de 14 anys la setmana passada als campaments de protesta dels afores d'Al-Aiún han posat sota el punt de mira internacional l'agressivitat de l'ocupació marroquina al Sàhara Occidental.
 

El Marroc neutralitza la protesta sahrauí per tots els mitjans i amb la força de les armes que aquest cop ha costat la vida a Elgarhin Nayem Foidal, de 14 anys. I a més del marroquí, l'estat espanyol també n'és responsable, com a potència administradora encara del territori i per haver deixat el Sàhara en mans d'un estat assassí com el Marroc ara fa 35 anys.

Els sahrauís són tractats com a ciutadans de segona, com a esclaus d'un país ocupat, i no tenen més remei que fugir i assentar-se en campaments infrahumans plens de mancances i penúries, sense electricitat ni aigua corrent. El control sobre el campament on va morir el jove és absolut. Ningú pot entrar ni sortir, les telecomunicacions estan tallades i comunicar-se amb els habitants de dins és impossible.

El tracte d'esclaus que reben arriba fins al punt que els familiars del noi assassinat no han pogut ni veure'l ni assistir al seu enterrament. De fet, el Marroc ha segrestat el cadàver del noi i han enterrat Elgarhin com un gos sense ni dir a la seva família on està enterrat. El nen va ser disparat quan anava en un cotxe que intentava portar provisions als habitants del campament.
 
El govern marroquí ha intentat evitar així que l'enterrament es convertís en una protesta massiva a favor dels drets dels sahrauís i per impedir que prenguin el protagonisme de la lluita per la independència. La de la setmana passada va ser la protesta més gran que ha viscut mai el Sàhara Occidental des que fa 35 anys l'estat espanyol es retirés del territori. El campament està ocupat per 15.000 persones, segons el Front Polisari, tot i que l'exèrcit i la policia marroquina impedeixen l'entrada de més persones, incomunicant i aïllant completament la zona.
 
El cas és que l'èxode de sahrauís que fugen de la zona ocupada és massiu, per denunciar l'espoli de les riqueses naturals a què està sotmès el seu país. Els manifestants s'allotgen en tendes absolutament controlades i intimidades per camions de la gendarmeria de guerra marroquina, vehicles de les forces auxiliars, operants de les forces repressores, helicòpters... de manera que l'estat de setge contra el Sàhara és total i els sahrauís són víctimes de la impunitat exercida per la política d'apartheid practicada per les autoritats d'ocupació marroquines, amb el vistiplau espanyol.