Aquest bloc dóna suport als presos polítics antifeixistes i anticapitalistes. Per l'Amnistia Total Sense Condicions i contra el terrorisme d'estat.

16 de febr. 2011

16 Febrer 1936-2011, 75 anys sense democràcia

75 anys de les eleccions de la REPÚBLICA POPULAR

Memòria Històrica i Actual: 16 Febrer 1936, últimes eleccions democràtiques fins avui dia.
 
Retall de la correspondència entre “simples” militants comunistes i anarquistes, que es veuen a les xerrades, als concerts i actes propresos i solidaris, que han muntat activitats conjuntes... A data de febrer de 2011.

No tot esta perdut:

“(...) Respecte al tema dels judicis, ja saps que si podem donar suport i ajudar en alguna cosa: prestar el local per a xerrades, videoforums, ajudar a preparar algun konzi solidari amb el "super mojito kasero llibertari", no teniu més que dir-nos i aquí estarem unxs cuantxs kompas anarquistes pel que faci falta. (...)”

“(...) Persones com vosaltres demostren que el 16 de febrer de 1936 segueix viu, i no després tant embolic entre roigs i negres, per actituds sectàries, d'ambdues parts. M'acabo de llegir un llibre, boníssim, però que ja havia de retornar, escrit per un stalinista asturià, alt dirigent del PCE, escrit al març del 1974, després fundador del PCPE, que “encara” que comunista recordava en viu aquesta data del dia de les eleccions de febrer del 36: poc + o menys (de memòria) "aquí estàvem de la mà tal i tal i tal i tal... del PCE, ... tal, tal, tal de la CNT catalana, del suport irresolt i no sorprenent de Durruti, d'Izquierda Republicana, de tal i tal dirigents anarquistes del Nord (es refereix a Asturies, Cantàbria i Euskadi). Milers de fulls comunistes, anarquistes, llibertàries... demanant el suport per al Front Popular (...) Solament els sectaris de la FAI (i no tots) van cridar a boicotejar les eleccions, doncs després del suport de Durruti i centenars de delegats de la CNT a les eleccions pel Bloc Popular, desenes de milers de militants de CNT així ho van fer, i van aconseguir amb els seus milers de vots la victòria del Front Popular. (...) I el PNB, que es va presentar en solitari com a bons catòlics burgesos anti “espanyols” (...) vaig fer tan bona amistat i companyonia amb tal i tal i tal i tal... braus dirigents anarquistes -ell diu dirigent a tot veritable revolucionari, encara que sigui un "simple" militant-, que mai s'han esborrat del meu cor".
 
Em va semblar emocionant, perquè és un totxo de 300 pàgines, on narra el "moment a moment" d'aquestes trobades cordials, de veritables companys, amb milers d'anarquistes (no faistas), en centenars de llocs. Em va cridar l'atenció sobre manera el que explica sobre Asturies. Posa un munt d'exemples d'unitat d'acció amb dirigents de CNT en desenes de pobles asturians, també en el desenvolupament de la guerra. Com l'intent de tornar a les mans de la República la ciutat d'Oviedo, en mans d'un coronel feixista sanguinari, al febrer i octubre del 37, amb milers d'anarquistes i comunistes, i alguns socialistes, a més de 2 batallons de comunistes càntabres, i 1 del PCE d'Euskadi, 1 anarquista basc, el "Isaac Puente" i voluntaris gallecs. Això sí, també explica que la labor de la FAI (que no de la CNT) en Asturies va ser de continu boicot a les decisions comunes. Posa tants exemples datats...

I després narra, i m'ha fet plorar, els morts que va ocasionar el feixisme en el desenvolupament d'una batalla de 48 dies de durada entorn d'Oviedo, carreteres de sortides de Asturies, Covadonga, Picos de Europa... Centenars d'anarquistes de CNT, comunistes del PCE i uns altres (pocs del PSOE, bastants d'UGT i les organitzacions juvenils), bastants d'ells càntabres, gallecs i bascos, morint mà a mà en defensa de les conquestes del 16 de Febrer del 36, entre elles l'amnistia total per a tots els presos polítics i veritablement socials.
 
Bé, que quina xapa t'he ficat, però és que sou les primeres persones així propera que vaig pensar quan li donava al coco, avui seria possible una veritable unitat entre roigs i negres combatius, com va ser possible en aquells temps?. I em deia, amb penya com vosaltres, sí.” 
 
Font: PRES.O.S. web del S.R.I.