Aquest bloc dóna suport als presos polítics antifeixistes i anticapitalistes. Per l'Amnistia Total Sense Condicions i contra el terrorisme d'estat.

17 d’ag. 2011

Presos Polítics irlandesos en lluita

Desde 1976 els presos polítics irlandesos eren considerats criminals. Començaren llavors les primeres protestes contra el règim britànic per negar-lis el seu estatus polític i els presos republicans prengueren la decisió de negar-se a portar l’uniforme de presó. Es vestiren amb mantes i foren coneguts com a blanket men (homes amb manta). Seguidament les protestes van escalar i començaren la protesta bruta, la qual portà als presos a escampar els seus excrements per les parets i terres de les cel.les.

La repressió a les presons no va parar i van ser  apallissats, forçosamente rentats i allojats en noves cel.les. Això va durar 4 anys. Seguidament es va declarar la primera vaga de fam al 1980, pero no va ser fins a la segona vaga al 1981 en la que deu homes donaren la seva vida, que el govern britànic començà a cedir als presos les seves demandes.

Des del procés de pau, o de pacificació al 1998, Sinn Fein, SDLP, UUP y DUP varen signar els acords de divendres sant els quals impliquen que qualsevol persona empresonada por motius polítics serà classificada de nou com a criminal i no tindrà un estatus polític.

Això ha portat a la situació actual, en que els presos republicans del Nord d’Irlanda se veuen de nou enfrentant-se a la repressió d’estat, una lluita que havia ja costat la vida de deu republicans al 1981. La història es repeteix però ara aquells que van defendre els drets dels presos són part de la maquinària que els oprimeix.

Al 2002 els presos republicans estaven disperssats per diferents mòduls de la presó de Maghaberry, junt amb presos comuns i més preocupant, amb presos lleialistes. Això no només era una tàctica d’aïllament però també posava en perill les seves vides ja que els presos lleialistes amb la col.laboració dels funcionaris han comportat numeroses pallisses y maltractaments.

Els presos no es podien comunicar entre ells, nomès al gimnàs i a la missa dels diumenges.

Degut a aquesta situació, els presos s’embarcaren en una protesta que arribà a la renúncia de la higiene personal, i la qual demandava el re-agrupament dins de la presó. Els funcionaris de seguida s’adonaren que els presos utilizaven la missa dels diumenges per parlar entre ells i organitzar-se per la qual cosa se’ls hi va prohibir tornar a missa i això els va obligar a trobar altres mitjans de comunicar-se.

A més de la disperssió, els presos estaven en aïllament tancats en les cel.les 24h i cada vegada que tenien visita, anaven al jutjat, al menjador, a la botiga etc. eren sotmesos a registres de cós sencer els quals els obligaven a despullar-se, ajupir-se, i a obrir la boca i moure la llengua, dues vegades al dia, cada dia.

Aquestes condicions eren llavors insoportables i els presos van trinchar les cel.les i les van inundar. A causa d’això se’ls prohibeixen les visites, i els presos començen de nou una protesta bruta. Al no millorar la seva situació es plantejen la possibilitat d’una vaga de fam i fan les preparacions necessàries.

Les seves demandes: re-agrupament dels presos i fí als registres de cós sencer.

Finalment la institució penitenciària se veu obligada a actuar i s’accepta l’acord d’ ‘Steele’ el 8 de setembre. Confiant en aquest acord es van parar les protestes.

Els 28 presos varen ser re-agrupats en un sol mòdul anomenat Roe House, tenien més temps fora de la cel.la, tenien més visites i es pararen els registres. Això va durar 4 setmanes.

La institució penitenciària va introduir el control de moviment, així que cada pres devia ser escortat per tres funcionaris cada vegada que anava a la botiga, visita,etc. Així mateix es va re-introduir el registre de cós sencer fins a 6 vegades al dia. Les cel.les eren registrades cada dia, i fins i tot fetes malbé. Els presos habien de menjar en les seves cel.les al costat del lavabo y rentar els seus plats en el mateix lloc on es rentaven ells. Aquestes mesures estaven dissenyades per aïllar als presos i desmoralitzar-los.

Des del 2005 els presos re-inicien varies protestes, fins que al 2010 es forma el col.lectiu de presos. El 4 d’abril 2010, 32 presos fan una barricada al menjador en un esforç per a que l’administració implementi els acords d’Steele. Es negaren a menjar però finalment foren tornats a les seves cel.les on al maig 2010 re-emprengueren una protesta bruta. Va haver-hi llavors un període d’intenses negociacions en la que participaren junt amb els presos, membres sindicalistes, observadors independents a més de las institucions de l’estat.

El 12 d’agost 2010 es va arribar a un altre acord el qual es comprometia a introduir un aparell detector de metall similar al dels aeroports per substituir els registres de cos sencer.

Acava la protesta.

Però des del 23 de setembre 2010, es tornen a introduir els registres de cos sencer i de boca i el control de moviment. Quan els presos se queixaren i rebutjaren despullar-se pels registres denunciant una violació de l’acord d’agost, aquests foren presos per 10 funcionaris. Els van apallissar, estripar la roba i en alguns casos varen ser sexualmente agredits.

Una vegada més s’inicien protestes les quals encaren duren.

Avui Agost 2011 la situació continúa igual. En la actualitat hi ha 32 presos en la presód’ alta seguretat de Maghaberry, incluïnt Brendan Lillis, críticament malalt i Marian Price, única dona en una preso d’homes. Hi ha un pres en aïllament.

Les famílies, amics y grups de suport als presos fan una crida general a solidaritzar-se amb els presos i exigir la implementació dels acords d’agost, així com la re-introducció de l’estatus polític.