Aquest bloc dóna suport als presos polítics antifeixistes i anticapitalistes. Per l'Amnistia Total Sense Condicions i contra el terrorisme d'estat.

8 de nov. 2011

Les persones detingudes el 29-S i el primer de Maig a Barcelona afronten penes de presó

Les 43 persones detingudes a Barcelona durant la vaga general del 29 de setembre de l'any passat i les 15 detingudes durant la jornada reivindicativa del primer de Maig d'enguany arrosseguen un llarg periple judicial que en alguns casos comporta peticions de fins a cinc anys de presó. És per aquesta raó que s'han convocat nombrosos actes de protesta en relació a ambdues problemàtiques. El més recent fou el passat dissabte 5 de novembre, quan més de 200 persones van recórrer els principals carrers de la vila de Gràcia fins arribar al carrer de Còrsega. Des d'allí van enfilar la Diagonal, mentre feien nombroses pintades reivindicatives. La pancarta de la capçalera hi deia "Prou repressió, prou impunitat policial". En arribar al carrer Tusset, i amb la intenció de fer una crema de ninots amb la cara dels principals mandataris polítics –just davant del domicili d'Artur Mas–, es van topar amb un important cordó de mossos d'esquadra. Els ninots que simbolitzaven Felip Puig, Artur Mas, Mariano Rajoy i Alfredo Pérez Rubalcaba van ser calcinats per les flames sobre l'asfalt i enmig de l'aplaudiment de les manifestants. 

La vaga del 29 de setembre

Aquella jornada de lluita, en la que es va viure una autèntica batalla contra els cossos policials al centre de Barcelona, va finalitzar amb 43 persones detingudes, desenes de ferides per les càrregues i l'assalt fora de llei del gegantí edifici Banesto okupat a la plaça de Catalunya. El procés judicial contra les persones que eren a la seu del banc va quedar immediatament arxivat pel jutjat d'instrucció 22 de Barcelona, que en cap moment va autoritzar els mossos a assaltar l'edifici, tot i que així ho van afirmar el mateix conseller Saura i el cap policial d'aleshores, Joan Delort. La llarga llista de detinguts a les columnes populars que participaven dels piquets als barris va comportar que dues d'aquestes persones fossin empresonades preventivament diversos dies al·legant la suposada alarma social que havien generat les protestes i el 'risc de fuga' a raó de la seva condició d'estrangers. De tots aquells casos, cinc persones van ser absoltes pels jutjats, posant en dubte així la versió policial de tot plegat. La resta han patit condemnes que en la majoria de casos han comportat una pena-multa i multes administratives. Encara hi ha molts casos que no s'han jutjat. Cal recordar també les reiterades denúncies de tortures i maltractes en dependències policials, especialment greus en el cas d'un militant de la CNT. 

Primer de Maig

La manifestació alternativa del Primer de Maig també va derivar en càrregues policials i una quinzena de detencions quan la marxa transitava pels barris més opulents de la Barcelona ubicada a la part alta de la Diagonal. Els organitzadors de la protesta van ser sancionats amb una multa de 30.000 euros que va ser recorreguda i es troben a l'espera d'una resolució ferma. Pel que fa als processats, també van denunciar nombrosos maltractes i tortures, que es van visibilitzar a la sortida d'aquests de la Ciutat de la Justícia, amb dits, colzes i braços trencats. Els propers 15 i 16 de novembre afronten un judici on la fiscalia demana penes de fins a 5 anys de presó. Ja han convocat una concentració ambdós dies a les 10 del matí davant la seu central dels jutjats. Durant la protesta d'aquest passat dissabte també es va informar d'un judici contra un manifestant d'una protesta antifeixista que serà jutjat el 30 de novembre per haver ferit ell sol a vuit policies antiavalots. En aquest cas la concentració de protesta també serà a la Ciutat de la Justícia però a dos quarts de dotze del migdia. 

Processades pel 15J al Parlament

Una altra causa repressiva també va ser present a la protesta de dissabte. Es tracta de les 20 persones que cada quinze dies han d'anar a signar als jutjats per a certificar davant l'Audiencia Nacional que no s'han donat a la fuga i que compareixeran a petició del tribunal per respondre al càrrec d'un Delicte contra les Institucions de l'Estat arrel del bloqueig indignat del Parlament de Catalunya el passat 15 de Juny. En aquest sentit es va explicar que els propers 12, 13 i 14 de desembre el president de la Generalitat i una desena de diputats compareixeran davant del jutge madrileny Eloy Velasco per tal de reafirmar la seva denúncia dels fets pels qual pretenen jutjar la vintena d'indignats. S'haurà d'estar al tanto perque hi poden haver sorpreses. Els diputats Joan Boada i Salvador Milà ja han manifestat que no volen anar a Madrid a declarar contra els activistes imputats, la diputada Montserrat Tura considera que no hauria de ser l'Audiencia Nacional qui els jutgi, i el diputat Alfons López Tena pretén declarar davant Velasco que tot el que va passar el 15 de juny va ser un pla premeditat de Felip Puig amb l'objectiu de desacreditar el moviment 15-M.