Aquest bloc dóna suport als presos polítics antifeixistes i anticapitalistes. Per l'Amnistia Total Sense Condicions i contra el terrorisme d'estat.

18 de febr. 2012

Onada repressiva a València: crònica de 3 dies de violència policial

Ahir a la nit, cap a les 22:00, eixia l’última de les 8 persones que restaven detingudes i  que havien prestat declaració a la Ciutat de la Justícia pels fets derivats de la protesta a l’IES Lluís Vives. Unes 150 persones s’havien convocat per a solidaritzar-se i mostrar el seu suport, tot esperant l’alliberament immediat de les seues companyes i familiars.

D'aquesta manera acabava el tercer dia de mobilitzacions que es visqué ahir a València. Un dia que tingué com a denominador comú amb les dos anteriors jornades la brutal demostració de força policial que desplegà Delegació de Govern. Cap a les 14 de la vesprada, poc després de la concentració convocada a l’institut Lluís Vives que condemnava els fets ocorreguts el dia abans, un nombrós grup de manifestants intentà dirigir-se cap a la comissaria del carrer Sapadors. En eixe moment, els antiavalots tancaren part del carrer Colom per a impedir el pas de la marxa solidària. Davant això, molta gent tornà cap al centre de la concentració, enfront de l’estació del Nord, des don pocs minuts després es reprendria la determinació d’agafar un altre camí per arribar a la comissaria.

Al cap d’uns vint minuts, unes 200 persones s’aplegaren enfront de les dependències policials, on hi els esperava una dotació d’antiavalots descomunal, preparada amb cascos, porres i escuts. A l’arribada del grup de la marxa solidària, que en tot moment va estar demanant l’alliberament de les detingudes, la policia feu encara més forta la seua presència traient a policies de la reserva. En un moment donat, el grup compacte de gent s’allargà davant el possible encerclament de la policia, circumstància que es produí després d’una càrrega que tallà el grup en dos. En eixe moment, es comptabilitzaren una dotació d’uns 80 antiavalots per a unes 100 persones encerclades i retingudes sense cap explicació. Poc després, començaren a aparèixer grups policials encarregats d’agafar a unes 4 o 5 persones del grup encerclat per tal d’identificar-les i amenaçar-les amb sancions i detencions per reincidència. Esta estratègia tingué com objecte la total identificació de tota la gent encerclada, un procés que arribà a allargar-se durant quasi 3 hores. En tot eixe temps, es visqueren moments d’angúnia, impotència i desesperació per part de la gent retinguda, donat que moltes de les persones que hi participaren eren menors d’edat o gent molt jove que no entenia una situació tant desbordant.

Des d’Alerta Solidària fem un anàlisi del que està ocorreguent a València estos dies com una demostració de la repressió que pot arribar a exercir-se des de les diferents instàncies de poder davant de les nombroses protestes que es van a realitzar. Estos 3 dies, de convulsió i repressió sense límits no es poden entendre sinó fem un colp d’ull a la situació generalitzada de descontent per les retallades, casos de corrupció i fallida econòmica que es viu al País Valencià. Hem de recordar que tota això s’encén per una protesta estudiantil contra unes retallades reals que cada vegada més, s’estenen a tots els centres públics de les nostres comarques. Les respostes solidàries, el recolzament cap a les primeres detingudes i les agressions policials, desenvoquen en uns fets que denunciem com autèntics exercicis militars. En este cas, la repressió al moviment estudiantil s’ha convertit en un cap de proves per a la policia, un escenari on madurar les noves tècniques i preparar les noves fornades que s’han d’ensinistrar de cara a les pròximes mobilitzacions.

La repressió no ens aturarà.