Aquest bloc dóna suport als presos polítics antifeixistes i anticapitalistes. Per l'Amnistia Total Sense Condicions i contra el terrorisme d'estat.

29 de febr. 2012

Posem llum als fets de l’Operació Garzón: contribueix a fer possible el documental

Llibertat.cat ha presentat la campanya de micromecenatge en un acte celebrat al Col·legi de Periodistes, en roda de premsa on han intervingut en Carles Benítez, Carles Bonaventura i Ramon Piqué. 

Els encausats en l'anomenada Operació Garzón, detinguts i torturats el 1992, han fet públic el seu suport al documental Operació Garzón contra l’independentisme català que impulsa Llibertat.cat. Aquest portal informatiu ha presentat aquest dimarts al Col·legi de Periodistes la campanya de micromecenatge que ha de garantir la viabilitat econòmica de la iniciativa.

La campanya es realitza a través de la plataforma Verkami i ha de permetre obtenir al finançament necessari per tal de portar el documental a les pantalles. Carles Benítez, de Llibertat.cat, ha presentat el projecte juntament amb Ramon Piqué, de l’Associació Memòria contra la Tortura, i Carles Bonaventura, represaliat el 1992. Tots tres han fet una crida a col·laborar amb el documental fent aportacions a través de Verkami.

Benítez ha afirmat en roda de premsa que l’objectiu és “explicar la cara fosca del que va passar” el 1992, ja que “sabien molt bé que s’estava torturant i en cap moment van aturar-ho”. “És el moment de recordar aquells fets per denunciar aquesta operació i l’amnèsia col·lectiva que encara hi ha 20 anys després”, ha destacat Benítez, que considera que “és una qüestió de país” explicar a les noves generacions “què va passar fa 20 anys”.

Mitjançant Verkami, tot aquell qui vulgui contribuir a fer realitat el documental sobre la persecució independentista del 1992 podrà fer-ho esdevenint mecena. A canvi, es recompensarà la seva aportació adquirint, per exemple, el DVD del documental abans que ningú des de quantitats modestes. L'agraïment als mecenes quedarà reflectit al documental amb el nom als crèdits i qui ho vulgui es podrà endur una litografia de Marcel Dalmau feta expressament pel documental.

Operació Garzón contra l'independentisme català és un projecte impulsat per Llibertat.cat en col·laboració amb Zeba Produccions -entre els seus documentals destaquen Terra Lliure, punt final o La Crida, història d’una resposta- que vol abordar la persecució de l'independentisme del 1992 -el que es va conèixer com a Operació Garzón- en el marc del 20è aniversari dels Jocs Olímpics. El projecte compta amb el suport d'Alerta Solidària o l'Associació Memòria contra la Tortura.

Els encausats critiquen que es defensi Garzón

En un comunicat titulat “Nosaltres no oblidem” [el podeu llegir íntegrament aquí] que els encausats han fet públic a l’acte de presentació de la campanya del documental, argumenten que han decidit donar suport al projecte “perquè es recordin uns fets que mai no han estat investigats per la justícia espanyola” i que “cap de nosaltres hem oblidat ni tenim intenció de fer-ho malgrat que hagin passat vint anys”.

El comunicat rebutja la defensa que aquests dies es fa del magistrat Baltasar Garzón, i en aquest sentit, carreguen contra un article publicat dissabte passat a El País, titulat “Garzón y el mito de las torturas a Terra Lliure”. En concret, assenyalen que l’Operació Garzón no va afectar 15 persones com diu l’articulista sinó una trentena, i afirmen que “tampoc és cert que els reconeixements de la forense no reflectissin rastres de tortura”.

No només això, relaten, sinó que durant el macrojudici a l'Audiència Nacional espanyola la metge forense “va haver de reconèixer que no podia assegurar amb certesa quin era l'origen d'aquelles lesions, i es va  veure obligada a contradir el que havia escrit en el seu informe: que no podia descartar científicament que les lesions aparegudes no fossin producte de maltractaments i tortures”.

També va declarar “que no podia descartar que s'haguessin aplicat mètodes com l'asfíxia amb la bossa o la immersió en aigua”, indica el comunicat, que remarca que la majoria de pràctiques de tortura actual no deixen rastres visibles.

Els encausats recorden que un periodista d’El País va dimitir durant l'estiu del 1992 per la manipulació de les notícies sobre les detencions, on es criminalitzaven els detinguts. “El dissortadament poc conegut exemple de Quim Gil hauria de ser la guia de qualsevol periodista”, manifesten.

Crida a col·laborar amb el documental

Benítez, Bonaventura i Piqué han fet una crida a col·laborar amb el documental tot fent aportacions a través de Verkami. Piqué ha insistit en la importància de “preservar tota la memòria històrica” i en aquest sentit ha denunciat “els intents revisionistes d’alguns mitjans que intenten fer veure que allò que va passar no ha succeït”. “Per això donem suport al documental i esperem que no sigui l’únic material que surti a la llum perquè hi ha molts noms i cognoms que quedaran per sempre en l’oblit si la memòria flaqueja com ho ha fet durant anys”, ha manifestat.
 
De la seva banda, Bonaventura ha dit en nom dels encausats que donen suport al documental “perquè estem davant d’un intent revisionista que sosté que allò va ser un invent nostre, que no va passar”. Per Bonaventura, aquest fet “va acompanyat a la defensa del jutge Garzón, que sembla que encarna la defensa de les llibertats”. Doncs bé, “volem deixar clar que ha format part des de sempre d’un sistema jurídico-polític repressor en contra de l’independentisme català i basc. Ha estat una peça del sistema des d’un tribunal que és hereu d’un tribunal franquista”, ha sentenciat.