Aquest bloc dóna suport als presos polítics antifeixistes i anticapitalistes. Per l'Amnistia Total Sense Condicions i contra el terrorisme d'estat.

8 de jul. 2012

Comunicat de la @Rereguarda fent balanç de l’escalada repressiva dels darrers mesos

Comunicat en resposta a un mitjà de comunicació que preguntava sobre les “persones indignades empresonades”:

La repressió de la dissidència: detencions i multes com a resposta per part de la Conselleria d’interior a la indignació.

Avui mateix cap persona detinguda arran de l’última vaga general del 29 de març és a la presó. Cal recordar que després del 29M ja són 106 les persones que han sigut detingudes i que han quedat amb càrrecs en espera de judici, 6 d’elles, en presó preventiva. L’última en ser alliberada ha sigut l’Andreu Curto, qui no va sortir en llibertat fins el 22 de juny [enllaç info].

Aquestes presons preventives han estat decretades per la pressió per part de la Conselleria d’Interior en un intent de coaccionar les persones que protesten contra les retallades i d’orquestrar de cara a l’opinió pública una desaforada criminalització mediàtica contra tota forma de resistència i rebel·lia front a les derives antisocials i antidemocràtiques que estan prenent els governs de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. Utilitzats com a “caps de turc” en un intent que “la gent torni a tenir por al sistema”, tal com va sincerar-se Felip Puig, aquests empresonaments tenien molt poca base jurídica, com han denunciat algunes associacions d’advocats del Col·legi d’Advocats de Barcelona, i que es veuen confirmades, per exemple, en la Resolució de l’Audiència Provincial en el cas del Javi, el Dani i l’Isma, que els acabà deixant en llibertat amb càrrecs i sense fiança [enllaç info]. O com el cas de Laura Gómez, que va passar 23 dies a la presó per realitzar un acte simbòlic davant la Borsa de Barcelona en el que cremava uns papers simulant que eren bitllets, acció per la que la fiscalia demana 36 anys de presó. També han començat a arribar peticions de presó per a algunes de les persones que van ser detingudes però no empresonades aquell dia 29. Per a algunes la fiscalia està demanant fins a 7 anys de presó com en el cas dels 3 veïns del Clot detinguts durant el piquet realitzat aquell dia.

Aquests darrers mesos les múltiples mostres de solidaritat, com ara les diferents manifestacions realitzades (per exemple, l’efectuada el dia 16 de juny: [enllaç Diari Antipressiu 16-J], han estat crucials per tal d’alliberar les companyes empresonades i alertar d’aquesta intolerable escalada repressiva, la qual està retallant de manera brutal drets civils i llibertats polítiques fonamentals en tota societat que pretengui ser democràtica. Sens dubte, es tracta d’un “forçament jurídic” – tal i com va indicar el Ministre d’Interior Jorge Fernández Díaz- per tal de tenir una ciutadania submissa, callada i obedient, mentre saquegen les arques públiques, desmantellen l’Estat Social i intenten preservar els privilegis de la classe política i financera.

Precisament, L’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona (OSPDH), va presentar el passat 6 de juny davant el Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura, l’informe titulat “Criminalització de la dissidència, expansió del sistema penal i situacions d’abús policial com respostes davant la crisi econòmica a Catalunya”en el que es deixa constància documentada d’aquesta escalada repressora contra tot allò que els destorba en la seva aplicació d’úniques mesures possibles per a la sortida de la crisi.

L’informe alerta de l’augment en els nivells de resposta policial del govern català davant la protesta social contra la crisi, l’augment de la criminalització i el degoteig incessant de detencions, etc. I també alerta de l’ús preventiu de sancions administratives per limitar el dret de reunió i de manifestació. A partir de l’aplicació de la Llei 1/92 de Seguretat Ciutadana, que limita el dret a reunió i manifestació en l’espai públic, comencen a comptar-se en centenars les multes imposades a les persones que participen en manifestacions de qualsevol tipus, com les 70 persones sancionades en la Mobilització del 21 de juliol en defensa de la sanitat pública, un mínim de 30 persones que van ser sancionades per participar en la mobilització de “Pren la Borsa”, o altres 42 que han rebut multes per participar de la concentració espontània en protesta pel desallotjament de la Universitat Lliure de la Rimaia, el qual va tenir lloc mitjançant un procediment molt irregular. La tàctica d’ofegament econòmic a aquestes persones i a les associacions a les quals participen, també queda palesa en les fiances desorbitades de fins a 6.000 euros que es van demanar per a la llibertat d’algunes de les persones detingudes durant la jornada de Vaga General.

Per entendre una mica aquestes tàctiques policials i de la Conselleria, pot resultar molt interessant analitzar el treball de final de màster del Comissari general de Coordinació Territorial dels Mossos d’Esquadra, David Piqué, el qual va titllar de rates a les manifestants del dia 29 de Març. El treball s’anomena “La Síndrome de Sherwood, i ens mostra el full de ruta que tant Policia com Conselleria han pres durant aquests últims anys per fer front a la Indignació.

Indignades són totes aquelles persones que han decidit alçar la veu per recuperar, precisament, la seva dignitat. Per tant, d’indignades cada cop n’hi ha més als carrers i a les places, però cada cop també n’hi ha més a les presons o als Centres d’Internament d’Estrangers (CIE). Tot allò que molesta és tancat i amagat per tal que faci el menor soroll possible. El problema esdevé quan no hi ha espai per tancar tanta indignació.

Tanmateix, a la pregunta inicial de quantes persones indignades són a dia d’avui a la presó, una advocada defensora dels drets humans va respondre de primeres: “Indignades així en general…segurament totes les preses ho estan”.