Aquest bloc dóna suport als presos polítics antifeixistes i anticapitalistes. Per l'Amnistia Total Sense Condicions i contra el terrorisme d'estat.

15 de febr. 2013

DECLARACIÓ DEL 16 DE FEBRER

Declaració del Comitè per un Socors Roig Internacional de Catalunya en motiu dels 77 anys de la Victòria del Front Popular.

Amnistia Total pels presos polítics!
Per una Memòria Històrica Antifeixista i Popular!



Publiquem la següent Declaració dirigida al conjunt del moviment popular:

COM EN EL 16 DE FEBRER DE 1936, 
AMNISTIA TOTAL PELS PRESOS POLÍTICS!


Més de 30 llargs anys de repressió, censura i tabús d'aquesta mal anomenada democràcia no ens faran oblidar el nostre passat, i molt menys fer-nos callar. Tenim dret a fer realment justícia amb els nostres i amb el nostre passat. A prosseguir la lluita dels avantpassats  i a organitzar-nos per instaurar un sistema realment democràtic i popular, just, equitatiu i solidari. A lluitar, combatre per i guanyar el Socialisme.


Són molts, massa, els qui amb el pas dels anys han oblidat una infinitat de dates i commemoracions que fa que no tinguem en compte el llegat dels que ens varen precedir. Ignorem l'autèntic significat de molts esdeveniments i perdem el sentit històric de les lluites del nostre propi poble. Com la data del 16 febrer de 1936, de capital significat i importància per a la classe treballadora i el poble demòcrata.


Les eleccions de febrer de 1936 s’afronten com una necessitat de superar el bienni negre anterior en què les dretes en el govern havien provat de subvertir la República. La unitat d’acció de les forces d’esquerra, i en especial del moviment obrer des de la seua mateixa base, assoleixen trencar amb l’origen burgès de la República i imposar el seu caràcter popular amb un programa de profundes transformacions socials i polítiques. Reprenent l’autonomia catalana, iniciant les discussions per aprovar l’Estatut basc i convocar un referèndum sobre el gallec. L’impuls de la reforma agrària amb l’assentament de més de 70.000 camperols sobre unes 230.000 hectàrees o la nova entrada en vigor de la Llei de Contractes de Conreu a Catalunya; el restabliment de la coeducació, creant més de 5.000 noves places de mestres, restabliment de l’anterior legislació en matèria religiosa,...La brutal repressió amb que el govern cedista  s’enfronta a  l’esclat de la Revolució del 34, focalitzada a Astúries, amb milers de treballadors presos, organitzacions prohibides, l’Estatut català suspès i el seu govern a la presó, e.t.c., afavoreix un context d’eclosió i resposta social, poques vegades assolit. Un context  d’acumulació de forces en què l’exigència de l’Amnistia per a tots els presos obrers, polítics i també per a tots aquells amb causes veritablement socials fou una de les claus per a la unitat d’acció de les forces obreristes de distint signe; de comunistes a socialistes i republicans d’esquerra, passant per a anarcosindicalistes que per primer cop es mobilitzen per unes eleccions. La constitució d’un ampli  Front Popular -a proposta del Partit Comunista-  que sortirà triomfant de les eleccions del 16 de febrer suposen  un punt d’inflexió.

Així, en el programa electoral del Front Popular, en el seu punt I s’explicita la “concessió per una llei d’una àmplia amnistia dels delictes polítics socials comesos posteriorment a novembre de 1933, malgrat que no haguessin estat considerats com a tals pels Tribunals(...)”.

En el punt II del mateix programa, les forces integrants del Front Popular es comprometen “a prendre les mesures necessàries  per la readmissió en els seus llocs de treball de tots els obrers que haguessin estat acomiadats per les seves idees o amb motiu de vagues polítiques. Tant si es tracta de treballadors de les corporacions públiques com de l’empresa privada”. Així mateix, la promulgació d’una llei concedint una reparació a totes les famílies de les víctimes produïdes “per actes il·legals de l’autoritat i la força pública en la repressió”.

 També s’arriba a l’acord d’humanitzar el règim de presons, “abolint els maltractes i tota incomunicació no decretada judicialment”; així com “la investigació de les responsabilitats i aclariment de culpes i càstig dels casos de violència i abús d’autoritat dels agents de la força pública succeïts sota el mandat dels governs reaccionaris”.

Sense esperar a que es constitueixi cap govern, a les poques hores de conèixer-se la victòria del Front Popular les masses forcen l’alliberament dels presos  pel que es decreta ben aviat una total amnistia, de la que el Socors Roig Internacional havia estat peça clau en la seva demanda i impuls.


Volem commemorar aquest 16 de febrer com una data per a la memòria popular. Una data per a les nostres victòries, només superada per les heroiques jornades de lluita contra l’aixecament feixista de juliol de 1936  on en nombroses capitals, en particular Barcelona, els obrers aixecats en armes prenen el poder i inicien un procés revolucionari amb la col·lectivització dels serveis i la producció. Un esclat revolucionari seguit de tres anys de Guerra nacional i popular, en una lluita global contra el feixisme espanyol i internacional que el nostre poble va afrontar en la seva pròpia terra. Les classes obreres i populars van patir les conseqüències reals de la violència del feixisme i la més despietada revenja de classe per part de patrons i el capital que va suposar la dictadura del sanguinari Franco.


Per això, 77 anys després d'importants victòries per part del poble antifeixista, com la descrita de febrer de 1936, amb l'amnistia per a milers de presos polítics, molts d'ells combatents a les trinxeres de la Revolució de  1934. I també a  77 anys de les Glorioses jornades de juliol del 36 en què el poble proletari va sortir al carrer per aturar la reacció i combatre els militars feixistes...


Reafirmem  avui el nostre compromís en l'exigència de l' Amnistia Total i sense condicions per a tots els presos polítics revolucionaris, antifeixistes, comunistes, anarquistes, patriotes bascos, gallecs i catalans i internacionalistes existents a l'estat espanyol. 36 anys després que la falsa amnistia del 1977 no tanqués cap ferida, ni suposés el punt final d'un règim com el franquista, dictatorial i assassí,  que ha tingut la seva continuïtat en la "democràcia" coronada heretada de Franco. No ha hagut ni un sol dia d’ençà de la mort del dictador Franco, sense presos polítics a les presons espanyoles.


Així mateix,


Afirmem que qualsevol veritable canvi en el futur que suposi un aprofundiment en les llibertats polítiques i en les conquestes dels drets socials i econòmics per el poble treballador, ha de dur explícita l'exigència sense pal·liatius de l' Amnistia per a tots els presos polítics revolucionaris com a principal reivindicació d'un paquet de mesures anti-repressives.


Per tot això, assumim i defensem que


Tot moviment, col·lectiu o organització sociopolítica autènticament progressista, popular, demòcrata, d'esquerres, com tot aquell que presumeixi de revolucionari i antifeixista, ha d'assumir, defensar i impulsar unes mesures anti-repressives concretades en el segon punt del programa dels Comitès per un Socors Roig Internacional, i que són :


MESURES ANTI-REPRESSIVES


* Amnistia per a tots els presos polítics i ampli indult per als presos per causes socials.

* Eliminació del règim FIES i l'aïllament penitenciari.

* Derogació de les Lleis de Seguretat Ciutadana, Vídeo-vigilància i altres lleis especials.

* Dissolució de l'Audiencia Nacional, dels tribunals militars i dels cossos repressius.

* Depuració de responsabilitats de torturadors i implicats en la guerra bruta.

* Prohibició de les organitzacions i de la premsa feixista i racista.


       Per altra banda, també és hora que reclamem i exigim un projecte autènticament antifeixista que col·loqui al seu lloc la memòria històrica del nostre poble, no com la insuficient i tímida “Llei de Memòria Històrica” o la farsa que ha acabat esdevenint l’anomenat Memorial Democràtic. Unes mesures que no suposin donar per bones injustes i imposades "reconciliacions", tergiversacions i manipulacions del nostre passat recent. Alçar una bandera en homenatge a l'heroïcitat dels nostres combatents i el nostre poble resistent en la lluita nacional i popular contra el feixisme, per la llibertat, el socialisme i la independència dels nostres pobles.


Per la qual cosa


Fem una crida a desenvolupar la següent proposta emmarcada en la necessitat de definir i impulsar un projecte de memòria històrica realment popular i antifeixista, a través del qual:


PER UN PROJECTE DE MEMÒRIA HISTÒRICA ANTIFEIXISTA


* Es reconegui la il·legitimitat de víctimes a aquells que van provocar la guerra civil espanyola contra el govern legítim de la República Popular, així contra les Institucions pròpies d'autogovern de Catalunya i Euskadi  -la Generalitat i Govern basc- el 18 de juliol de 1936, retirant-los tota compensació moral i econòmica.

* Es persegueixi i condemni fins a les seves últimes conseqüències com ara la presó, a tot aquell civil o militar que tingués algun tipus de responsabilitat en el règim militar imposat a l’estat espanyol des de 1936 a 1975.

* S’ imposin penes clares, i exemplars a tota institució pública o privada que es negui a retirar tota simbologia política que al·ludeixi al moviment feixista espanyol, així com es concedeixi la llibertat de restaurar tots aquells monuments eliminats pel franquisme del legítim règim republicà.

* Es retirin del Valle de los Caídos  les restes de Francisco Franco, José Antonio Primo de Rivera i els centenars de feixistes allà enterrats, es suprimeixi l’espai com a lloc de culte i s'estableixi com a monument de l'antifeixisme.

* Es faci un memoràndum de tot el patrimoni acumulat per la família i hereus de Francisco Franco per passar a la seva completa expropiació sense indemnització per part de l'Estat.

* Es reconegui també com a víctimes de la violència a tots aquells assassinats per l'extrema dreta des de 1975 en endavant.

* Es condemni explícitament la monarquia parlamentària imposada per la força de les armes de Juan Carlos de Borbón  y  Borbón i hereus, com a herència del sistema polític il·legal instaurat l'1 d'abril de 1939, i es passi a la convocatòria d'una República Popular de treballadors com a herència del legítim sistema polític instaurat per les urnes de la democràcia popular el 14 d'abril de 1931 i el 16 de febrer de 1936. Així mateix, es reconegui i assumeixi el dret dels Pobles i Nacions de l'Estat que ho reclamin amb una majoria social a constituir-se en estats. És a dir; al seu dret democràtic i inalienable a l'autodeterminació i independència, rebutjant de ple qualsevol suposada subjecció a la legalitat constitucional del 78, entesa com una imposició il·legal.


...i això ha de ser només el començament.


Si a aquestes dues propostes específiques unim la necessitat de desplegar i coordinar als més amplis sectors en les lluites pels drets socials i econòmics, drets polítics, contra les mesures d’austeritat i de crisi dictades pel capital financer i els mercats i contra la guerra imperialista coordinant i sumant forces. No en dubteu, podrem arribar a guanyar noves  i definitives victòries.



AMNISTIA TOTAL SENSE CONDICIONS DE  TOTS ELS PRESOS POLÍTICS!

PER UNA MEMÒRIA HISTÒRICA ANTIFEIXISTA!



Barcelona, 16 febrer de 2013