Aquest bloc dóna suport als presos polítics antifeixistes i anticapitalistes. Per l'Amnistia Total Sense Condicions i contra el terrorisme d'estat.

7 de febr. 2013

Exigir la llibertat d'Arenas, és defensar el dret a resistir



Campanya per trencar l’aïllament del Camarada Arenas. 
Solidaris, solidàries!! Escriviu i mostreu-li la vostra solidaritat.

Manuel Pérez Martínez

Centre Penitenciari de Castelló II

12140 Albocàsser (Castelló de la Plana)

Dins la campanya general per a tot l'estat -i fora d'ell- que des de fa anys s'està desplegant per exigir la llibertat de Manuel Pérez Martínez, "Libertad Camarada Arenas" impulsada des dels Ctès. per un SRI; ara, a Catalunya, volem arribar d'una manera especial als diversos col·lectius socials, i grups antirepressius. A tots els solidaris, grups de joves, etc perquè assumeixin el seu cas, que és més que exigir la llibertat d'un militant, dirigent, comunista. Defensar Arenas és exigir i defensar el dret a resistir, a alçar una veu en favor de la dignitat de les lluites i al dret a organitzar-se per a la revolta, i de tot comunista a organitzar-se en el seu propi partit de classe. Es fa necessari trencar el seu aïllament a que se'l sotmet constantment. Escrivim-li i fem-li arribar la nostra solidaritat. Trenquem el mur de silenci de la presó de Castelló II on es troba actuament.

Manuel Pérez Martínez, “Camarada Arenas”, Secretari General del PCE (r) des de 1975, pres durant més de 20 anys en tres etapes a Espanya i a França; presoner amb Franco, la UCD, els GALosos del PSOE i els neofalangistes del PP.  Únic dirigent comunista -d' un Partit Comunista perseguit i criminalitzat a varis països del "primer món"- empresonat a dos països d' Europa (estats francès i espanyol) des de Dimitrov, ha estat condemnat de nou per la legalitat vigent espanyola. El darrer dels nombrosos judicis que acumula a l’espatlla es va celebrar el passat setembre. Incriminar-lo sense proves per condemnar-lo, a la pràctica, a cadena perpètua per les seves idees comunistes i revolucionàries.


Extraditat sense causes pendents des de França el 2006, actualment es troba a la presó de Castelló II. Després de la seva detenció el novembre del 2000 a París, on residia clandestinament des de mitjans dels 80 (condemnat a 8 anys de presó pels tribunals francesos el 2003 –juntament amb altres membres del Comitè Central del PCE ( r )- per “associació de malfactors”); la “justícia” espanyola comença a inventar-se tants sumaris com li són possibles.

La sentència a França contra Manuel Pérez Martínez, als governants espanyols els va semblar insuficient i per tal d'impedir que pogués sortir de la presó només trepitjar territori espanyol sol•licitaren la seva extradició. Tant bon punt va ser entregat li han acusat, sense cap prova, d'haver participat en diferents accions armades. Allò que al principi semblava un pla macabre sense cap ni peus, s'ha convertit en l'exemple repressiu del que li espera a tot/a dissident polític que gosi enfrontar-se des de les idees i organitzadament al feixisme imperant.


Com a dirigent d'un partit comunista la seva tasca sempre ha estat política i ideològica. Tal com ell mateix va declarar en el seu judici a França, al 2003 i repeteix contínuament, es reconeix “ culpable del delicte de ser comunista des dels 14 anys i d'haver combatut des de llavors, juntament amb els seus camarades, l'ordre injust de la burgesia...Mentre em restin forces i en la mesura que m'ho permetin les circumstàncies en les que em trobi, continuaré aquesta lluita contra els més ferotges enemics de la meva classe i de la humanitat sencera”.

Arenas s'ha enfrontat en aquests darrers set anys a més d’ una dotzena de sumaris. D'aquests, 7 li han estat arxivades les causes per no existir cap indici ni per a condemnar-lo  ni un sol dia de presó i d'altres tres n'ha sortit absolt per manca “total de proves”. 

Doncs bé, Arenas hagués pogut sortir perfectament en llibertat fa molt de temps , en un dels darrers sumaris, després de ser absolt per l'Audiencia Nazional a finals del 2007 pel cas del segrest de l'empresari “Publio Cordón”, va ser elevat al Tribunal Suprem. Aquest tribunal va decidir a mitjans de l'any 2009 anul•lar l'absolució i condemnar-lo a 7 anys de presó per ser “autor per omissió (sic)- sí, tal com llegiu- d'un delicte de detenció il•legal amb exigència de rescat” perquè -continua el text de la sentència- si hagués ordenat l'alliberament de la víctima, la mateixa s'hagués portat a terme”. O el que es el mateix, com a l'Audiència ens va sortir malament la seva incriminació, ara ens traiem de la màniga la condemna del Suprem com sigui....

Com s’ha remarcat moltes vegades, només per citar algun grau comparatiu d'aquesta decisió del Suprem, resultaria que TOTA la plana major del PSOE hauria d'estar a la presó per les causes obertes contra el GAL, només aplicant la mateixa regla de tres que s'ha aplicat a Manuel Pérez Martínez. Tant sols que en el cas del PSOE-GAL de llarg sí existeixen graus de versemblança i infinitat de proves. Gonzàlez, Damborenea, Barrionuevo, Corcuera, Vera...podrien haver fet de TOT perquè el seu GAL deixès d'assassinar, segrestar i atemptar i...no ho van fer.

La decisió del Suprem d'abril de 2009 va deixar  dit ben alt i clar  que en aquest podrit Estat estan prohibides les idees comunistes conseqüents i revolucionàries – què sinó és la Llei de Partits, que li fou aplicada al PCE (r) l'any 2003. I qui gosi continuar la lluita ho pagarà amb repressió, tortura, presó...per a tota la vida, si cal. I això a algú que MAI ha practicat la lluita armada i en canvi sí s'ha lliurat des de fa més de 40 anys a la causa obrera i popular.


En els darrers tres anys el Camarada Arenas ha hagut d'enfrontar-se a nous judicis a l'Audiència Nazional. En tots ells li imputen accions armades que mai ha realitzat, ni ha pogut manar realitzar. En el darrer judici, de setembre de 2012, li demanaren 17 anys de presó. Manuel Pérez, que era i és dirigent del PCE (r), ha negat radicalment i tothora la seva implicació en tots els fets que li han anat imputant insistint en que el Partit no estava ni està vinculat amb la "lluita armada" duta a terme pels GRAPO encara que hi hagi una "identificació ideològica" entre les organitzacions antifeixistes.

Tot plegat, l'invent garçonià i del Ministeri de l'Interior de que tant el PCE ( r ) com els GRAPO son una mateixa organització: el fantasmagòric “PCE (r)-GRAPO". Per, d’aquesta manera, dedicar-se a intentar incriminar Manuel Pérez Martínez a través d'un organigrama impossible i que totes i cadascuna de les decisions en els GRAPO les dirigeix personalment.

Per altra banda, ja a França a Manuel els metges li diagnosticaren cataractes als ulls i que era necessari operar-se el més aviat possible. De no fer-ho podria quedar-se cec. Això era l'any 2004 i des de llavors li denegen sistemàticament l'operació que necessita i està perdent la vista a marxes forçades, fins al punt que ja no pot llegir ni escriure. Suportant forts dolors oculars i de cap. També ja amb 69 anys pateix una hèrnia hiàtica que mai li han tractat a la presó. I ha d'aguantar de manera crònica seriosos problemes a les articulacions. El mantenen aïllat constantment.


Defensar la llibertat d'Arenas és reivindicar el dret a resistir


No es tracta només de defensar a un comunista. Defensar a Manuel és defensar als obrers processats i condemnats per defensar un salari digne i el seu lloc de treball; és defensar als joves antifeixistes que s'enfronten a aquest Estat policial; és defensar la llibertat de reunió, associació, manifestació, expressió i vaga. És defensar el dret a l'autodeterminació de tots els pobles,.... Tot plegat, l'augment de la repressió política amb detencions indiscriminades, tortures, tancaments de mitjans dissonants amb el asistema, empresonaments de solidaris,criminalització dels entorns socials, etc...ens reafirma en la necessitat de resistir i fer front al règim monarco-feixista de la burgesia espanyola. Manuel ha dedicat la seva vida a defensar els interessos de la classe obrera i dels sectors populars. Exigir la seva llibertat és exigir el dret a resistir i a desplegar com a classe les nostres pròpies organitzacions i combatre, des de la independència més absoluta respecte de l'estat i les seves organitzacions domesticades, el sistema que ens oprimeix i explota.

Més informació sobre la situació i biografia d'Arenas. PRES.O.S.



LLIBERTAT MANUEL PÉREZ MARTINEZ!

AMNISTIA TOTAL!

LLIBERTAT PRESOS I PRESES POLÍTIQUES!

NO A LA CRIMINALITZACIÓ DEL PCE ( r ) !