Aquest bloc dóna suport als presos polítics antifeixistes i anticapitalistes. Per l'Amnistia Total Sense Condicions i contra el terrorisme d'estat.

12 de febr. 2013

La banca exigeix 8 anys de presó per l'activista social Enric Duran

La fiscalia i 14 entitats bancàries demanen per l'activista social Enric Duran (Vilanova i La Geltrú, Barcelona, 1976) 8 anys de presó, després que l'Enric fes públic al setembre de l'any 2008 que havia demanat diversos crèdits a 39 entitats bancàries dels quals va aconseguir 492.000 euros que mai no ha tornat ni pensa tornar per destinar-los a iniciatives de canvi social. Duran ha decidit no presentar-se a judici i optar per la desobediència civil. El tribunal ha ordenat la recerca i captura de qui els mitjans batejaren com en "Robin dels bancs".


Concentració de suport davant l'Audiència de BCN. Foto: blog Enric Duran
Dijous passat, Enric Duran va presentar una petició a la secció segona de l'Audiència Provincial de Barcelona per a la suspensió del seu judici penal que s'havia de celebrar avui. Diferències amb el seu advocat i la manca de temps per preparar la campanya de conscienciació vinculada al judici el va motivar a prendre aquesta decisió. L'Audiència de Barcelona, però, va rebutjar la suspensió del judici a Enric Duran, que hauria d'haver-se celebrat avui 12 de febrer.

En una decisió inesperada, el tribunal ha rebutjat suspendre el judici i també la renúncia presentada per l'advocat defensor.

Avui, però, l'Enric no s'ha presentat a judici. Per contra ha emés un comunicat a través del qual afirma que  "davant d’un judici que podria esdevenir una farsa, he optat per la desobediència, l’única opció per garantir que es respectin els meus drets avui".  

La fiscalia i 14 entitats bancàries demanen per l'Enric 8 anys de presó, després que l'Enric Duran fes públic al setembre de l'any 2008 que havia demanat diversos crèdits a 39 entitats bancàries dels quals va aconseguir 492.000 euros que mai no ha tornat ni pensa tornar.  Per contra en els darrers anys ha impulsat la Cooperativa Integral Catalana, aglutinant a milers de persones i centenars de projectes cooperatius.

Els tres jutges que componen el tribunal de la secció segona de l’Audiència Provincial han decidit que el fet de no tenir una nova defensa després que hagi perdut la confiança en el seu advocat per no haver sabut la data de judici amb els 4 mesos d’antelació que va ser convocat, no era motiu de suspensió com demanava l'acusat.
Tot i que el dret a la defensa és un dret fonamental reconegut per totes les constitucions i tractats internacionals, el tribunal prefereix considerar que és un "frau processal" el voler canviar d’advocat amb tant poca antelació després de tants anys esperant el lent procés judicial, quan, com és evident, el que s’ha generat és una evident indefensió en què s'ha trobat el jove acusat. Duran ha decidit optar per la desobediència civil i no presentar-s'hi. El tribunal n'ha ordenat la seva recerca i captura. El comunicat fet públic avui per Enric Duran, pel seu interès, el reproduïm parcialment. (per veure'l sencer clica aquí).

En el comunicat Enric Duran denuncia la decisió del tribunal d'excloure els testimionis de la defensa, segons la interlocutòria del 4 d’octubre passat —a la qual no va poder accedir fins fa menys de tres setmanes. L’acceptació i la revocació de testimonis ha anat de la següent manera:
⁃    testimonis de l’acusació (fonamentalment entitats bancàries), acceptats 15 de 15.
⁃    testimonis de la defensa, acceptats 0 de 23.

Per tant, "els arguments per justificar aquesta desproporcionada decisió d'excloure els testimonis de la defensa són escassos", comenta Duran. Un paràgraf, del propi tribunal, parla per si mateix:
«Procede denegar la totalidad de las testificales propuesta bajo números 1 al 23 por la defensa del acusado Sr. Duran Giralt ya que las mísmas ninguna relación tienen con los concretos hechos indiciariamente delictivos atribuidos al mismo.  De entrada debe decirse algo que por obvio no habría ni que mencionarlo. Lo que constituye objeto de enjuiciamiento son unas presuntas falsedades documentales como medio para cometer unas presuntas estafas a diversas entidades bancarias por parte de D. Enrique Duran Giralt, así como un delito de insolvencia punible atribuido al mismo. No se juzga conducta alguna atribuida a entidades bancarias, de forma que todos los testigos propuestos con el fin de acreditar lo que la defensa califica de prácticas bancarias abusivas son impertinentes e innecesarias.»
Sota la mateixa pauta són denegats tots i cadascun dels testimonis, afirma Duran en el seu comunicat, repetint en textos d’una o dues línies, la màxima «ya que las mismas ninguna relación tienen con los concretos hechos».
"I amb aquesta acció, és el propi tribunal qui està vulnerant el meu dret a la defensa", afirma Duran. " ho fa perquè contradiu tractats internacionals signats per l’Estat espanyol com el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics".

I, sobretot, vulneren el seu dret de defensa perquè estan prejutjant-lo quan no deixen que l’argumentació presentada en l’escrit de la defensa es pugui corroborar a través dels diversos testimonis que havien estat escollits, i que podien demostrar que la seva decisió, per a realitzar l’acció de reapropiació de diners dels bancs, va ser motivada per un estat de necessitat. "Un estat de necessitat que provenia del fet de conèixer informació fefaent que ja a l’any 2005 el crèdit bancari sense control acabaria en una gran crisi econòmica que s’acarnissaria en contra dels drets socials de la majoria de la població" contniua el comunicat.

Enric Duran, ara, es pregunta: "Un tribunal que em vol portar a un judici penal en qual em poden sentenciar a 8 anys de presó, sense haver-me assabentat de la data en temps degut, sense advocat de confiança, sense testimonis i per tant sense manera de poder justificar l’estat de necessitat com a forma d’exempció de presó, què pretén fer?
Davant de tot això, crec que la situació que es podria donar en aquest judici, només té un nom i és el de farsa judicial."

"Així doncs, segueix el comunicat emés per Enric Duran, davant d’un tribunal que per passiva i per activa, m’ha demostrat que està disposat a passar per sobre dels meus drets fonamentals, què hauria de fer jo? M’hauria de presentar i confiar que un cop a la sala acceptaran les meves sol·licituds que abans no han estat acceptades? I que podria fer si no fos així? Reclamar-ho al tribuna constitucional? I quan tardaria a respondre? I, mentrestant, fins on ens portaria la impunitat judicial?
Entenent que si participo en el judici d’avui puc ser afectat d’una acció judicial il·legítima i potser fins i tot delictiva, concloc que la millor decisió que puc prendre es no presentar-m’hi i fer valer així, des de la desobediència civil, el respecte als meus drets fonamentals.
En la meva absència i sense la capacitat d’exercir directament la seva coerció en contra meva, el tribunal tindrà aquest matí la seva darrera oportunitat de rectificar i acceptar la suspensió del judici en base als meus drets o criminalitzar la meva decisió i protagonitzar una nova fugida endavant".

Duran havia estat informat de les dates del judici només tres setmanes abans que s'hagués de celebrar, tot i que van ser publicades el 15 d'octubre. Tampoc no havia rebut l'acta de resposta a les proves que s'havien presentat tot i que havia estat publicada el 4 d'octubre, el que implica que el procés judicial havia seguit el seu curs sense ell saber-ho. Els fets van desembocar en un clima d'indefensió i de legalitat més que dubtosa, pel que Enric Duran va demanar la revocació del seu advocat.