Aquest bloc dóna suport als presos polítics antifeixistes i anticapitalistes. Per l'Amnistia Total Sense Condicions i contra el terrorisme d'estat.

4 d’abr. 2013

DENÚNCIA: Isabel Aparicio, presa comunista greument malalta i desatesa

Manuel Arango
Novament tenim notícia d'una sitiuació d'una presa amb situació de màxima i greu precarietat mèdica. La companya Isabel Aparicio. La denúncia ha vingut de la mà del també pres comunista Manuel Arango, detingut aviat farà 6 anys a Barcelona, conjuntament amb la Isabel, que és a seva companya sentimental, i altres companys. La informació té el seu orígen a la pàgina PRES.O.S. on podreu trobar més informació sobre el cas d'Isabel i d'altres presos del col·lectiu.
  





DENÚNCIA des de la presó: 




Manuel Arango RiegoMarç 2.013, presó de Zuera 
UN LENT PROCÉS D'EXTERMINI FÍSIC D'ISABEL APARICIO SÁNCHEZ.SOBRE LA SITUACIÓ FÍSICA de la PRESA POLÍTICA del PCE (r) 
Recentment, la meva companya sentimental, Isabel Aparicio, la van haver de portar a la infermeria de la presó (Zuera) en què es troba actualment per subministrar en dos dies consecutius diverses sessions d'un broncodilatador combinat amb oxigen, a causa que l'aire que absorbia era tan escàs que sentia una sensació real d'asfíxia i la privava de les forces suficients per realitzar, de manera normal, fins a les tasques més quotidianes.Aquesta situació, que s'ha anat agreujant paulatinament, ve produint des de fa molt temps.Fa més de dos anys, estant a la presó de Brieva, ja van haver subministrar oxigen, enviant-la al pneumòleg de l'Hospital General d'Àvila que li va detectar, en aquest moment, un asma que portava com a conseqüència afegida, un baixíssim nivell d'oxigen en sang . El tractament que se li va facilitar van ser dos productes inhaladors d'aplicació diària sense preveure una nova revisió per controlar els efectes de la medicació i la continuïtat del tractament o la necessitat de la seva substitució per altres més adequats, depenent de l'evolució de la malaltia. A data d'avui, no ha tornat a ser portada a un hospital per ser vista per un especialista. 
Això per una banda, per una altra, es troba la inoperància o abandonament sanitari que ve patint durant anys per la seva sinusitis crònica, el que agreuja contínuament tot el funcionament respiratori i provoca que passi una gran part de les nits desperta, no aconsegueix dormir més de dues hores seguides, la tos i el bloqueig de les vies respiratòries porten aparellat la interrupció del son i l'obliguen a aixecar durant molt de temps fins que aconsegueix restablir la respiració.L'única consulta a l'especialista per aquest problema va tenir lloc fa més de 4 anys, també a Àvila; després de fer les proves que van confirmar la malaltia, se li va facilitar un tractament inicial a base d'antibiòtics per poder emprendre posteriorment, si calia, l'operació de senus. Mai més va tornar a la consulta de l'especialista. El problema es ve afrontant puntual i esporàdicament amb el subministrament de medicació contra l'al · lèrgia, que té un efecte momentani.Al costat de tot això, es troben els greus problemes de columna vertebral. Els de la zona lumbar li produeixen durant anys forts dolors que van intensificant, provocant-li una mobilitat cada cop més reduïda i la pèrdua de força a les cames. La realitat és que fa temps que hauria d'haver estat operada de dos hèrnies discals i l'estrenyiment del conducte medul · lar a l'altura del sacre.Van costar més de dos anys de moltes batalles i pressions perquè fos traslladada a la presó de Topas perquè fos vista, a finals de 2.010, per un neurocirurgià en un hospital de Salamanca.Durant tot aquest temps, els traumatòlegs a Àvila únicament la van tractar amb antiinflamatoris i, en dues ocasions, li van ser aplicades corrents (15 sessions cada vegada), cosa que fins el mateix metge encarregat de la rehabilitació qualificar d'absurd i inoperant davant el tipus de lesió. El seu diagnòstic va ser categòric: operació, el mateix que el de l'neurocirurgià de Salamanca que va tornar a demanar una ressonància magnètica, única prova amb la qual es pot avaluar l'estat d'aquesta lesió. L'última-i única-ressonància que li havien fet i amb la qual es va trobar el neurocirurgià datava de dos anys abans.Només al gener d'aquest any (2.013), des de la presó de Zuera, la tornen a portar al servei de traumatologia d'un hospital de Saragossa.Calia partir de zero i iniciar tot el procés. Després fer-li una radiografia i comprovar la lesió, se li ha començat a subministrar un tractament més fort contra el dolor que inclou una part de morfina. Altres proves han quedat postergades. Per tot això, bé es pot dir que aquesta malaltia s'està convertint en un lent i dolorós camí cap a la seva prostració en una cadira de rodes amb totes les conseqüències. 
De les lesions que pateix a les cervicals només ha rebut en uns quants anys 7 sessions de rehabilitació de 10 minuts cadascuna, mentre tant, les seves mans i el seu cap tremolen contínuament de manera cada vegada més ostensible i incontrolada.Tot aquest tractament insuficient o canallesc davant els seus diverses malalties començar al juny de 2.008, quan a l'Hospital General d'Àvila, a causa de l'actitud de certs metges, va ser sotmesa a una operació il · legal, en què li van extirpar els ovaris i l'úter .Al gener d'aquest any se li detecta en una ecografia un tumor a l'ovari dret. La intervenció consistia, inicialment, a realitzar una petita incisió a l'abdomen per extreure una mostra, el resultat de la biòpsia determinaria la necessitat d'extirpar l'aparell reproductor i altres parts en el cas d'aparició de cèl · lules cancerígenes.No obstant això, els ginecòlegs que van practicar l'operació, van decidir dur a terme la cirurgia total. El que van trobar va ser diversos miomes (no cancerígens), l'existència dels quals ella coneixia des de feia anys; tumors que no necessitaven operació i que s'anirien extingint per ells mateixos.La resposta que va rebre del cirurgià, més aviat infame escorxador, que va dur a terme la intervenció quirúrgica, davant tal atreviment, fou textualment: Total, pel que vostè ho necessitava.
 
Davant tota aquesta situació, els diversos actes de protesta realitzats, els nombrosos recursos judicials davant el jutge de vigilància penitenciària, així com les advertències i denúncies davant la direcció sanitària de presons, no han pogut aturar aquesta dinàmica d'extermini. Tothom sap que la repressió política contra els revolucionaris empresonats incideix amb especial gravetat sobre els malalts, als quals s'aplica la repressió general més l'abandonament i la indefensió en el terreny sanitari.
Per tant, la salvaguarda de la vida i la salut dels presos polítics, com sempre, depèn de la resistència i les lluites populars.