Aquest bloc dóna suport als presos polítics antifeixistes i anticapitalistes. Per l'Amnistia Total Sense Condicions i contra el terrorisme d'estat.

6 d’ag. 2013

La situació dels presos a l'estat espanyol



A continuació publiquem un article sobre la situació carcerària a l'estat espanyol elaborat per un col·laborador nostre.  A banda de les dades concretes que exposa, i que sempre ajuden a una major comprensió de la qüestió, hem considerat interessant la seva publicació com a text que sempre pot ajudar a profunditzar en el debat sobre el tema de les presons, els presos i dels presos polítics en particular.


Suso i Iolanda recent alliberats. Foto: Cté Solidariedade A Coruña
Recentment hem conegut la bona notícia de l'alliberament dels presos polítics Suso Cela Seoane(23 anys a la presó), Iolanda Fernández i Aurora Cayetano (11 anys de presó cadascuna). Aquests presos polítics han complert una llarga condemna de presó, en un dels règims penitenciaris més durs de tota Europa.
La seva desproporcionada condemna a presó és un clar exemple de la política penitenciària classista i sotmesa a una lògica de revenja que aplica l'Estat Espanyol contra els presos polítics. Aquest breu article vol reflexionar sobre quin és el règim d'internament que pateixen tant els presos polítics com els comuns, en aquests moderns camps de concentració i extermini que son les presons espanyoles.

Condicions de vida a les presons

La població reclusa a l'Estat Espanyol es una de les més elevades del conjunt de la Unió Europea, amb una mitjana, segons dades de l'Eurostat 2011, de 153 presos per a cada 100.000 habitants. Aquesta xifra és una de les elevades de la Unió Europea doblant la de països com Itàlia, França o Alemanya. Segons les associacions de Jutges i Fiscals,Jueces para la Democracia i Unión de Fiscales Progresistas, (organitzacions gens sospitoses de ser anti-sistema)la mitjana de la capacitat d'allotjament dels centres penitenciaris de 921 interns, està totalment desbordada.
La majoria de les presons pateixen d'una sobrepoblació reclusa amb un 41.1 % per sobre de la seva capacitat, superant en massificació les altres presons Europees en un 6% . A aquesta massificació se li ha de sumar la baixíssima inversió que fa l'Estat per cada pres, sent una de les mes baixes de tota Europa.
Les dues organitzacions abans esmentades, denunciaven al 2012 que la inversió per pres i dia del sistema penitenciari espanyol és de 51.85 euros, xifra que contrasta amb la que destinen d'altres països com Dinamarca (209.89), Holanda(202,93), Itàlia (121.24) o Irlanda (253).
D'aquest dèficit en els factors estructurals, se'n deriva un seguit de conseqüències sobre la  salut i les condicions de vida dels presos que desvirtuant qualsevol objectiu de reinserció transformen la vida en presó en una escola de criminalitat i riscos per a la seva salut física..  
Així dels 68.729 presos que hi ha en l'actualitat a les presons espanyoles, 2 de cada 3 seran reincidents, sobretot els detinguts per primer cop mes joves en les edats compreses entre els 18-20 anys.
Pel que fa a la salut , segons dades Fundació Atenea al voltant d'un 80% de presos consumeixen drogues a l'interior de la presó denunciant la manca de qualsevol programa de reinserció o de prevenció de les addicions.
La desatenció mèdica i sanitària en general és altre de les xacres que més colpegen la salut i la vida dels presos amb 20.000 casos d'hepatitis i més de 3.600 presos de sida (dades del 2013 de l'Associació Valenciana contra el Sida).
Aquesta combinació de factors expliquen l'alta mortalitat dels presos també de les més elevades d'Europa amb 45.1 morts per cada 100.000 presos.

Les presons com a camps de concentració i extermini

La política penitenciaria  a l'Estat Espanyol està més orientada a resoldre les contradiccions socials per la via penal i a castigar els grups socials sotmesos a l'exclusió social o en dissidència política amb l'Estat.
La duresa de les condemnes i la manera que té de centrar-se en determinats grups socials demostra una visió classista i punitiva de la justícia i com aquesta s'entén ha de ser aplicada dins de les presons.
A l'Estat Espanyol existeix de facto la cadena perpetua amb més de 345 presos que compleixen condemnes superiors als 30 anys de presó sense revisió possible. El total de presos complint condemnes amb mes de 60 anys d'edat és de 1983 representant un 2.96% del total de la població reclusa a les presons espanyoles. En l'altre extrem el tram d'edat entre els 18 i els 20 anys suposen més 1.152 presos que si l'afegim al gruix de presos menors de 25 anys que suposen el 12.66% del total de població reclusa.
Així el sistema penitenciari no entén d'atenuants per edats i si per motius socials de la “criminalitat”,doncs la majoria de delictes són per actes contra “el patrimoni i l'ordre socioeconòmic” amb 20.762 presos per aquests motius(dades de l'ACAIP 2013.)
Una altre de les característiques més punyents d'aquests règim punitiu que és el sistema penitenciari espanyol, són els FIES i les tortures sistemàtiques a que són sotmesos els presos. Els FIES (Fitxers Interns d'Especial Seguiment) és una presó dins de la mateixa presó i constitueixen una vulneració dels drets humans dels reclusos. Els FIES no estan explícitament regulats dins l'ordenament jurídic-penal espanyol ni tampoc en el règim intern de les presons i són utilitzats a voluntat per reprimir i castigar amb total impunitat els presos i preses.
Van començar a aplicar-se al 1991 com un instrument de repressió i desarticulació de les mobilitzacions dels presos més conscienciats contra els abusos a que eren sotmesos per part dels funcionaris i el sistema de presons a l'Estat Espanyol (veure: clica aquí ). Legalment la aplicació dels FIES està abolida des del 2009, segons sentència del Tribunal Suprem que considerava que aquest règim d'aïllament contradeia principis constitucionals, del propi Codi Penal i Drets Humans Fonamentals. Ara bé com venen denunciant les associacions pro-presos aquest règim inhumà d'aïllament i tortura continua aplicant-se a dia d'avui tant a presos comuns com polítics.
Sobre les tortures a les presons espanyols són de sobres coneguts els casos reportats de tortures a presos independentistes bascos o catalans amb condemnes fermes contra l'Estat Espanyol per part de diferents tribunals internacionals. El règim de terror però a base de pallisses i tortures es endogàmic i generalitzat i forma part de la lògica repressiva del sistema penitenciari.
Uns recents informes del Comitè d'Europa per a la Prevenció de la Tortura desprès d'una inspecció feta durant el 2011 a comissaries, presons i CIES de l'Estat Espanyol i un informe de seguiment més particularitzat a la presó de la model de Barcelona al 2012, van concloure que la tortura existia a l'Estat Espanyol i no com a casos aïllats.
Els informes relataven quines eren les tortures més habituals que es donen en les dependències de reclusió espanyoles(comissaries, presons i CIES), reportant quins eren els mètodes de tortura més acostumats a donar-se en aquests casos. Mètodes de tortura com la bossa de plàstic al cap, l'exercici físic forçós o l'emmanillament durant llargs períodes del pres a un llit o les pallisses sistemàtiques, arribant-se a trobar directament pals i bats de beisbol en zones d'interrogatori.

Un principi de solució

Davant d'aquesta terrible realitat  a les presons espanyoles que actuen com a autèntics camps de concentració i extermini, organitzacions de solidaritat política com el Socors Roig Internacional, demanen des de fa anys que s'emprenguin un seguit de mesures de millora immediata de les condicions de vida dels presos comuns i polítics en general:
Excarceració dels presos amb infermetats incurables. Posada en llibertat dels presos amb mes de 20 anys de condemna complerta o que ja tingui més de les ¾ parts de la se va condemna satisfeta. Fi de les tortures físiques i psicològiques. Acabar amb el règim de dispersió i FIES.
Aquestes mesures obririen un procés de millora i sobretot d'humanització de la ombrívola existència que porten els presos i preses. Es deure inajornable de tota persona amb una sensibilitat progressista en contra de les injustícies socials, de tot aquell/a activista social el trencar el mur de silenci que envolta la vida dins de les presons, solidaritzar-se amb els presos polítics i assumir els plantejaments de solució política de les organitzacions anti-repressives.