Aquest bloc dóna suport als presos polítics antifeixistes i anticapitalistes. Per l'Amnistia Total Sense Condicions i contra el terrorisme d'estat.

5 d’oct. 2013

Denunciar la “pena de mort encoberta” contra els presos comunistes



Tots i totes els i les solidàries per la llibertat dels presos amb malalties cròniques greus  i incurables


Aquesta tardor el Ctè. per un Socors Roig Internacional tirem endavant una campanya de denúncia de les condicions dels presos i preses comunistes amb malaltia greu incurable per tal que se'ls concedeixi la llibertat condicional. El manteniment d'aquests presos en règim penitenciari és una tortura i una manera encoberta de Pena de Mort segura. Es fa necessari de mantenir aquesta situació en l'agenda pública dins el conjunt del moviment popular, insistir en el dret d'aquests lluitadors i lluitadores de poder rebre una atenció mèdica digna (que sovint se’ls nega), condició que només és possible en règim de llibertat, al carrer.
A més, aquests presos i preses són els més vulnerables del col·lectiu de presoners i necessiten, més que cap altre, la nostra solidaritat i suport per part del moviment solidari i del moviment popular. El coneixement d’aquesta realitat i la presa de contacte amb el seu entorn hauria d’ ajudar, alhora, a conscienciar sobre la realitat de les presons, on l’Estat feixista manté presos polítics en condicions de xantatge, donat que als presos i preses amb malalties cròniques  són sovint objecte de pressions amb el que realitzar un constant xantatge al conjunt del Col·lectiu.
I més important, ha d’ajudar a estendre la solidaritat entre els diferents col·lectius i organitzacions populars, altrament no estaríem parlant de solidaritat i aquesta no tindria sentit. Tothom ha d’incorporar en les seves reivindicacions la solidaritat amb els represaliats, amb els torturats, amb els presos  polítics.
Hem reeditat unes targetes dirigides a Institucions Penitenciaries. Qualsevol solidari o col·lectiu pot enviar les seves denúncies  a través d’aquestes targetes que distribuim (o en el seu defecte enviant una carta copiant el text de la targeta).

Text de la targeta al Director Gral. Institucions Penitenciàries.

Sr. Director Gral. de II.PP:
Según el artículo 196.2 del Reglamento Penitenciario, los penados enfermos "muy graves con padecimientos incurables" tienen derecho a la libertad condicional, por lo que solicito la incoación de un expediente para la puesta en libertad, a la mayor brevedad posible, de los siguientes presos políticos que padecen enfermedades irreversibles y crónicas:

Manuel Arango Riego
Enrique Kuadra Etxeandía
Laureano Ortega Ortega
Mª José Baños Andújar
Francisco Cela Seoane
Isabel Aparicio Sánchez


ÁNGEL YUSTE CASTILLEJO
Director General de Instituciones Penitenciarias
c/Alcalá, 38-40
28014 MADRID

També us demanem als solidaris/es que escriviu als presos i preses, mostrant el vostre suport, trencant així el mur d’aïllament en què aquests presos s’hi troben, molt més que altres membres del col·lectiu, justament per la seva vulnerabilitat.

Les adreces actuals dels presos malalts  en què es basaria la campanya són aquestes:


Manuel Arango Riego
Prisión de Zuera
Crtra. N338 Km. 539
50800 Zuera (Zaragoza)
Isabel Aparicio Sánchez
Prisión de Zuera
Crta. N338 Km. 539
50800 Zuera (Zaragoza)
Enrique Kuadra Etxeandía
Prisión de Daroca
50360 Daroca (Zaragoza)
Laureano Ortega Ortega
Prisión de Puerto III
11500 Puerto de Santa María (Cádiz)
Mª José Baños Andújar
Prisión Picassent-Valencia II
Apdo C-1002  46220  Picassent (València)
Francisco Cela Seoane
Prisión de Villanubla
47071 Villanubla (Valladolid)



Consells generals a tenir en compte a l’hora d’escriure als presos.
- Posa sempre el teu remitent complet, si no es molt probable, vaja, segur, que mai la rebi
-En el destinatari, no citar “pres polític”, darrerament no entreguen cap carta que es faci constar la  seva condició política. En  qualsevol cas, una mesura més de negació de la realitat política del seu empresonament.
-Les primeres vegades, fes còpia de les cartes que els envies, per si no li "arriben", enviar-la de nou passat un temps.
-Tenir present que poden passar perfectament entre dos mesos o dos mesos i mig mínims entre la teva carta i que rebis la seva resposta. Això en condicions normals. Des de que l’envies poden passar uns 20 dies –mínims- abans no li entreguin. I quan ell/a t’escriu pensa que la reten també un mínim d’uns altres 20 dies abans no la enviïn a Correus. I recordar que només es poden escriure 2 cartes a la setmana, 8 al mes.
-Es clar, ja et pots imaginar que se les llegeixen i en fan còpies.



SITUACIÓ ESPECÍFICA DELS PRESOS I PRESES MALALTS

MANUEL ARANGO RIEGO:
-Ciàtica crònica, a causa del deteriorament d'algunes vèrtebres, hauria d'anar a sessions de fisioteràpia diàriament, i a la presó de Zuera no n'hi ha. En l'anterior presó anava 5 vegades per setmana, i així 3 anys. Gràcies a la fisioteràpia diària i als medicaments les crisis es mantenien controlables. Des de maig de 2012 no la rep amb continuïtat. Amb certa cadència, pateix alguna crisi aguda, la qual cosa fa que no es pugui valer en absolut, de manera que o bé passa a infermeria o li posen un "pres de suport" per atendre'l. El procés de la ciàtica avança lentament de menys a més intensitat. Disposa de crossa constantment.
-Diverses malalties en les 4 primeres vèrtebres: en 2 d'elles hi ha una clara desviació, mentre a les altres 2 són hèrnies discals en procés avançat. En temps hi ha una artrosi general.
-Hepatitis C crònica. La va agafar el 1982, durant una intervenció quirúrgica estant a la presó de Sòria. A causa que aquesta malaltia li va ser descoberta 15 anys després, es cronificà, sent impossible la seva eradicació. Després de diversos tractaments estant en la clandestinitat durant diverses fases, i aquí també, està en fase de control, sense que almenys es produeixin anomalies. Li fan anàlisis periòdiques. El resultat és que ha perdut el 18% de la massa hepàtica per necrosi cel · lular, la qual cosa minva algunes capacitats d'aquest òrgan, d'altra banda cert cansament, típic d'aquest tipus de malalties, i aprimament.
-Problemes intestinals, ja que va perdre part de l'intestí prim, que va haver de ser amputat. Això provoca certes oclusions intestinals amb dolors. La qual cosa s'uneix als problemes d'úlcera duodenal crònica.

ISABEL APARICIO SÁNCHEZ:
-Ha patit una flebitis.
-L'artrosi deformada avança, amb l’única solució a la cirurgia, encara que sense garanties que els seus peus quedin bé.
-La sinusitis aguda crònica s'ha agreujat i no li permet descansar ni dormir ni una sola nit, agreujada per atacs de tos insistents i seguits perquè ve acompanyada d'asfíxia, sense més atenció mèdica que nebulitzadors. Ni l'estat pulmonar ni la causa de les seves asfíxies les pot conèixer amb precisió estant presa, pel que sembla. Especial gravetat en aquest 2013, que fa que hagi portat diverses setmanes totalment constipada, sense veu, per dues vegades en dos mesos.
-Pateix artrosi bastant avançada en tota la columna vertebral, sense que li hagin facilitat per pal·liar un altre tractament que no siguin antiinflamatoris. Ni teràpia alternativa, ni taules de gimnàstica que facin més lent el seu avanç. I per descomptat, han fet oïdes sordes a una sortida al reumatòleg.
-Artrosi de genolls, que li dificulta en extrem pujar i baixar desnivells, escales .... I encara d'insistir i insistir, després d'any i mig de dolor, el "van descobrir". Però ni tan sols li van fer radiografies de les mans, on també hi ha artrosi, ja que se li adormen constantment, no té força en elles i els dits se li  deformen.
-Com a conseqüència de l'extirpació dels ovaris al juny de 2008, amb 54 anys, i de la consegüent absència d'hormones, ha aparegut l'osteoporosi. Ja confirmada la de genolls. Ni tan sols li van donar un tractament preventiu per a aquest problema.
-Operada recentment de cataractes en ambdós ulls.
-I el més greu, les vèrtebres lumbars. La L4 es desplaça, l'L5 té hèrnia de disc i la S1 pateix un estrenyiment del canal medul·lar que comprimeix les arrels nervioses. Al carrer caminava tot el que calia sense problemes. Ara la seva mobilitat es redueix a 300 metres, distància a la qual els dolors "pugen molt de to", les cames li queden sense força i els seus pulmons no aconsegueixen respirar l'aire suficient per evitar el mareig.
Per aquest enorme problema, li han donat en dues ocasions corrents analgèsiques i diversos antiinflamatoris, pastilles de Ibuprofeno i injeccions, pel que li pot estar danyant els ronyons-càlculs- i el pàncrees. L'única solució seria la cirurgia. Amb tant trasllat i dispersió, les proves que tenia fetes ja no li serveixen a Zuera. El temps que acabi en una cadira de rodes, com li va dir la doctora del Servei de Rehabilitació a l'Hospital d'Àvila, es va escurçant, cosa que tindria fàcilment remei si es adequadament atesa.

ENRIQUE KUADRA ETXEANDÍA:
-Operat de càncer de pròstata en novembre de 2011.

LAUREANO ORTEGA ORTEGA:
-Infart de miocardi al setembre 2010. Aïllat, segueix molt medicamentat (des de fa poc ha rebaixat a 9 pastilles diàries). A 2200 km a / t de la seva família i casa.

MARíA JOSÉ BAÑOS ANDÚJAR:
-VIH. Té el fetge molt malament, amb molt difícil tractament en condicions carceràries
-La seva operació de bypass coronari, es retarda una altra vegada.

FRANCISCO  CELA SEOANE:
-Diabetis molt problemàtica. Fins a novembre de 2010, necessitava 5 punxades d'insulina al dia.